Notice: Unexpected clearActionName after getActionName already called in /var/www/lenciclopedia.org/w/includes/context/RequestContext.php on line 318
Ulmus minor ‘Propendens’ - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià Anar al contingut

Ulmus minor ‘Propendens’

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Om campestre»)
om campestre (Ulmus minor ‘Propendens’)
Ulmus minor 'Propendens'
'Propendens' (descrita ací pel seu sinònim, Ulmus campestris suberosa pendula )
Espècie Ulmus menor
Cultivar 'Propendens'
Orige Europa

El cultivar del om campestre Ulmus minor propendens, va ser descrit per Schneider en 1904 com O. glabra (: minor ) var. Krüssmann (1976), i va afirmar que el om llorón de corfa de corcho [1] [2] és sinònim de O. suberosa pendula mencionada per Lavallée, sense descripció, en 1877.[3] Anteriorment, el Arboretum et Fruticetum Britannicum de Loudon (volum 7, 1854) havia inclós una ilustració d'un om de camp colgante, l'O. campestris suberosa. En la década de 1870 ya hi havia una O. campestris suberosa pendula en vivers (vejau “Cultiu”).

No deu confondre's en O. campestris (:O. minor) microphylla pendula, un cultivar de branques planes.

Green va considerar que Ulmus rugosa pendula de Kirchner (1864) [4] era sinònim de 'propendens'.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

'Propendens' té branques molt esteses, inclinades i corchosas; els fulls són menuts, Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist.Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. de llarc.[5]

Plagues i malalties

[editar | editar còdic]

La majoria dels cultivares d'O. minor són susceptibles a la malaltia de l'om holandés pero poden sobreviure a través del recrecimiento dels refillols de raïl.

'Propendens' seguix en cultiu en Bèlgica (vore 'Vivers'). Un supòsit eixemplar creix en el jardí botànic de l'Universitat de Ciències Eötvös Loránd, en Budapest, Hongria. Identificada provisionalment com O. laevis 'pendula', té ramitas aladas molt corchosas, atípiques de l'espècie.

Des de la década de 1870, O. campestris suberosa pendula va ser comercialisada en Nova York pel viver Mount Hope (també conegut com Ellwanger i Barry) de Rochester, Nova York, a on es va distinguir de l'O. campestris microphylla pendula, i des de la década de 1880 pel viver Späth de Berlín i per Smith's de Worcester.[6] Späth va suministrar un individu de O. campestris suberosa pendula al Dominion Arboretum, en Ottawa, Canadà, en 1899,[7] i tres al Real Jardí Botànic d'Edimburc en 1902, que poden sobreviure en Edimburc, ya que era pràctica del jardí distribuir arbres per la ciutat (a saber, l'om de Wentworth ).[8] Un eixemplar de O. suberosa pendula en "fulls rugosas de color vert obscur" i "branques corchosas" va aparéixer en el catàlec de 1909 del viver Bobbink i Atkins, en Rutherford, Nova Jersey, a on li la va distinguir de O. campestris microphylla pendula.[9] Un eixemplar obtingut de Späth com O. suberosa pendula i plantat en 1911 es trobava en el arboreto Ryston Hall, en Norfolk, a principis del sigle XX.[10] Es creu que 'Propendens' alguna volta va ser popular en Europa de l'Est.[11] Un eixemplar de O. campestris suberosa pendula, possiblement 'Propendens', va estar present en els vivers de Victoria, Austràlia, a fins de el XIX.[12]

#Adheriment

[editar | editar còdic]

Sinonímia

[editar | editar còdic]

Ulmus campestris var. microphylla pendula, Rehder. [14]

Ulmus campestris var. suberosa alata, Hort.: Kirchner, in Petzold & Kirchner, Arboretum Muscaviense 566, 1864.

Ulmus campestris suberosa pendula Hort.: Späth, (Berlín, Germany), Catalogue 69, p. 9, 1887.

Ulmus rugosa pendula Hort.: Kirchner, in Petzold & Kirchner, Arboretum Muscaviense 566, 1864, as name in synonymy.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Registration of cultivar names in Ulmus».Arnoldia.Arnold Arboretum, Harvard University.24(6–8)
    41–80.Consultat el 2017-02-16.
  2. «Ulmus».Dendroflora.5
    37–55.Consultat el 2017-08-30.
  3. Lavallée, A. (1877). [1], pp. 237.
  4. Petzold, I.; Kirchner, G. (1864). [2] (en alemà), Gotha, In Commission bei W. Opetz, p. 562.
  5. Krüssmann (1984). , p. 406.
  6. (1902–1903) [3], Berlin, Germany: L. Späth Baumschulenweg, pp. 132–133.
  7. Saunders; Macoun, {{{nom2}}} (1899). [4], 2 edició, Ottawa, pp. 74–75.
  8. (1902) [5], Royal Botanic Garden Edinburgh, pp. 45, 47.
  9. (1909) [6], pp. 54.
  10. (c. 1920) [7], pp. 13–14.
  11. «Plantago Software Development - PlantIndex - Index». www.plantago.nl. Archivat des d'el original, el 2007-02-17.
  12. «Trove». trove.nla.gov.au. Consultat el 2025-04-21.
  13. Centrum voor Botanische Verrijking vzw: Voorraadlijst, accessdate: November 2, 2016
  14. Rehder, A.. «Ulmaceae», , Jamaica Plain, Massachusetts: The Arnold Arboretum of Harvard University, pp. 135–143.