Panthera leo melanochaitus
El lleó de la Veta o lleó negre (Panthera lligc melanochaitus) és una subpoblación del lleó d'Àfrica meridional[1][2] ya extinta, que vivia en les planures herbáceas del Karoo, al suroest de Suràfrica. Sol culpar-se de la seua extinció als colonizadores neerlandesos (bóeres). No obstant, els verdaders responsables del seu extermini varen ser els anglesos; quan a principis de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
es varen apoderar definitivament de la colónia neerlandesa; i varen començar a caçar-ho indiscriminadament per deport i en represàlia als seus atacs al ganado, fins a exterminar-ho a mitan de la década de 1860.
La subespecie de la Veta era la més gran de les que habitaven originalment l'actual territori surafricà (l'atra, el lleó surafricà, sobreviu en l'actualitat). No existixen registres sobre el pes real d'estos lleons, no obstant es calcula que els machos més grans pesaven fins a 250 kg. Les femelles eren alguna cosa més menudes, pero igual corpulentas, alcançant provablement els 150 kg de pes, de la mateixa manera que les lleones de Suràfrica actuals. Pel clima més fret i sec, els lleons de la província de La Veta disponien de menys preses que els de atres llocs, per #lo que eren menys abundants i no formaven manades, sino que duyen una vida solitària com depredadors oportunistes. Els machos tenien un dens crin negre que es prolongava parcialment per la pancha, de forma pareguda a les de la subespecie asiàtica i sobretot a la de l'Atles o bereber. No obstant, podia diferenciar-se fàcilment d'esta per les seues pates proporcionalment més curtes i la seua crin més pla. De la mateixa manera que els menuts d'atres lleons, les crío d'esta subespecie naixien cobertes de taques que desapareixien en el desenroll de l'animal. Est era més ràpit de lo normal entre els lleons, per #lo que el crin començava a créixer quan els machos eren encara molt jóvens.
A l'arribada dels primers #colon en el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
, els lleons atacaven pràcticament a qualsevol cosa, anara una zebra, un antílop o inclús una foca que estiguera descansant en la plaja. Pronte varen vore els animals domèstics, i als seus amos, com a assuts fàcils, sobretot si se'ls atacava de nit. Els relats d'esta época abunden en testimonis sobre grans lleons que aplegaven a intentar escalar les empalizadas dels assentaments europeus. Jan van Riebeeck, qui va fundar Ciutat de la Veta en 1652, va tindre que construir el Castell de Bona Esperança precisament per a evitar els seus atacs. Cap a 1666, la primitiva estructura de fusta va començar a ser substituïda per una atra de pedra que fera el seu defensa més eficaç.
El lleó de la Veta va desaparéixer tan ràpidament despuix del contacte en els europeus, que és poc provable que la destrucció del seu hàbitat siga un factor important. La caça, tant per deport com per a protegir els assentaments i raberes dels europeus neerlandesos i anglesos, varen ser reduint la distribució d'esta subespecie. L'últim lleó de la província de la Veta va ser abatut en 1858, extinguint-se definitivament la subespecie quan un tal general Bisset va donar caça en 1865 a l'últim eixemplar del que es té registre, en Natal. També va contribuir a la seua extinció la paulatina eliminació per part dels #colon europeus de les manades de zebres, antílops, búfalos i girafes que constituïen la seua font d'aliment més important.
Recentment, el surafricà John Spence va mamprendre una campanya en la finalitat de buscar possibles descendents de lleons de la Veta que hagueren segut duts a Europa i mantinguts en captivitat ans que s'extinguiren en la naturalea. En 2001 va creure trobar-los en una menuda família de lleons que viuen en el jardí zoològic de Novosibirsk, en plena Siberia. Ningú sap quin és l'orige exacte d'estos lleons, puix varen aplegar al zoo despuix de ser abandonats per un circ. Gràcies a les gestions de Spence, dos cadells d'este grup —inusualment grans per a la seua edat, inclús comparant-los en uns atres del mateix zoo— varen ser enviats al Tygerberg Zoo de Ciutat de la Veta, en l'esperança de que pogueren ser criats. No obstant, ans que començara el programa de reproducció, Spence va morir i el zoològic va tancar.