Parahesperornis
Parahesperornis és un gènero extint d'au hesperornitiforme del Cretácico. El seu ranc tant temporal com a geogràfic sembla haver segut molt extens, pero la seua evidència és molt fragmentaria i escassa, comparada en la d'atres parents seus contemporàneus com Hesperornis. Procedent de la zona central de Norteamérica, va habitar en l'antiga mar poca profunt de la Via Marítima Occidental en Kansas. Trobat només en la part superior de la calcàrea de Niobrara, els seus fòssils estan entorn al llímit entre el Coniaciense al Santoniense, fa 85-82 millons d'anys.
Parahesperornis alexi (Martin, 1984) va ser durant molt temps inclós en l'espècimen YPM 1478, descrit inicialment com Hesperornis gracilis i després mogut al gènero monotípico Hargeria (Lucas, 1903). Més vesprada es va establir que la descripció del gènero realment es referia a l'espècimen KUVP 2287, el qual eventualment es va tornar el holotip de P. alexi. No obstant, la descripció del tàxon Hargeria estava basada exclusivament en "Hesperornis" gracilis, i per lo tant a pesar de l'identificació errònea esta aplica a YPM 1478, el holotip de "H." gracilis. Esta equivocació va ser rectificada per autors posteriors, els qui sinonimizaron novament Hargeria en Hesperornis.[1]
Parahesperornis era membre un membre d'Hesperornithes, molt propenc a Hesperornis.[2] Possiblement el gènero s'estenguera fins a l'época del Campaniense, fa menys de 80 millons d'anys. En qualsevol cas, existixen dos fòssilés molt similars procedents de la Formació Nemegt (Maastrichtiense o possiblement finals del Campaniano, fa prop de 76-65 millons d'anys, que varen ser trobats en Tsagaan Kushu (Mongòlia). Abdós són extrems distalés de tibiotarsos, i semblen ser molt similars als ossos de les aus Hesperornithiformes i més específicament (pel seu menut tamany) molt semblats a Parahesperornis. No obstant, estos no posseïxen suficients característiques diagnòstiques, per #lo que la diversitat de Parahesperornis continua sent un enigma.