Gramínees
La família Poaceae, també coneguda com a gramínees, és un gran grup de plantes monocotiledònees que inclou moltes de les espècies més importants per a l'agricultura i l'alimentació mundial. Comprén des de herbes anuals fins mates i abruixells perennes, i forma la base de molts ecosistemes oberts com praderies, sabanes i cultius.
| Poaceae | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Classe | Liliopsida | ||
| Orde | Poales | ||
| Família | Poaceae | ||
| Gènero | Triticum, Zea, Oryza, Hordeum, Avena, entre atres | ||
| Espècie | unes 12.000 espècies | ||
DescripcióEditar
Les Poaceae compartixen diversos trets estructurals característics:
- Fulla: alterna, llarga i estreta, en baïna foliar que envolta la tija; marge paralel, sense estípules.
- Flor: molt reduïdes, agrupades en espiguetes, generalment anemòfiles (polinisació pel vent); carixen de pétals vistosos.
- Fruit: tipo cariopsi, un gra sec indehiscent que conté una sola llavor, fortament adherida al pericarpi.
- Soca: tiges generalment cilíndriques i buides (canyes), dividides per nucs; moltes espècies formen rizomes o colònies per vegetació.
HàbitatEditar
Les gramínies es troben presents en quasi tots els hàbitats terrestres, des de deserts fins zones àrtiques, sent dominants en praderies, estepes, pastures, camps cultivats i zones humides.
Tenen gran capacitat de resistència a la sequera, al vent i la chafigada, i són fonamentals en la cobertura del sol i l'estabilitat dels sòls.
Gèneros principalsEditar
Entre els gèneros més importants de la família Poaceae es troben:
- Triticum – blats
- Zea – Dacses
- Oryza – arrossos
- Hordeum – ordis
- Avena – avenes
- Poa – poes, herbes de prat
- Bambusa – bambús
- Lolium – raigrassos
- Saccharum – canyes de sucre
Importància ecològicaEditar
Les Poaceae formen la base tròfica de molts ecosistemes oberts. Proporcionen aliment a una gran varietat d'animals herbívors i protegixen el sol de l'erosió. Les seues espècies dominen molts paisages, especialment en climes temperats i subtropicals.
Són essencials en la regeneració vegetal post-incendi i tenen gran capacitat de propagació per rebrot.
Usos humansEditar
La família Poaceae té un valor econòmic i alimentari enorme:
- Alimentació: proporciona els principals cereals de consum humà (blat, arròs, dacsa, ordi, avena, serpol, mill…).
- Ferraja: fonamentals en la nutrició del ganado, tant en pastura com en ferrages conservats.
- Construcció i usos industrials: el bambú i la canya s'ampren en construcció, mobles, artesania i paper.
- Energia: cultius com la dacsa o la canya de sucre es destinen també a biocombustibles.
- Ornamentació: algunes gramínies s'usen com a plantes ornamentals o per a formar herbes i cobertes vegetals.
DistribucióEditar
Les Poaceae tenen distribució global i són especialment abundants en:
- Praderes i estepes d'Europa, Àsia i Amèrica del Nort
- Zones tropicals i subtropicals d'Àfrica, Amèrica del Sur i Surest asiàtic
- Zones agrícoles de tots els continents
ConservacióEditar
Encara que moltes gramínies són cultivades o espontànees, algunes espècies locals estan amenaçades per:
- Agricultura intensiva i monocultius
- Pèrdua de prats i zones de pastura extensiva
- Introducció d'espècies invasores
- Urbanisació i contaminació
ReferènciesEditar
- Grass Phylogeny Working Group (2001). «Phylogeny and subfamilial classification of the grasses (Poaceae).». Ann. Missouri Bot. Gard. (88): 373-457
- Kent, Norman Leslie [1983] Technology of cereals: An introduction for students of food science and agriculture. Pergamon Press Ltd, Oxford
- Langer, R.H.M. 1984. Especies y variedades de gramíneas forrajeras. En: Las pasturas y sus plantas, Capítulo 3, pag.: 75-96. Editorial Hemisferio Sur, Montevideo, Uruguay
- Puglia, M.L. (mayo de 2003). «Gramíneas ornamentales». Jardín (Edición especial Nº7): 1-130. ISSN 0329-322
BibliografiaEditar
- Judd, W. S.; Campbell, C. S. Kellogg, E. A. Stevens, P.F. Donoghue, M. J. (2002). «Poaceae». Plant systematics: a phylogenetic approach (Sinauer Axxoc edición). USA. ISBN 0-87893-403-0
- Parodi, L.R. (1987). Gramíneas. (En: Enciclopedia Argentina de Agricultura y Jardinería. Tomo I. Descripción de plantas cultivadas. edición). Editorial ACME S.A.C.I., Buenos Aires
- Romero Zarco, Carlos. Las gramíneas de la Península Ibérica e Islas Baleares. Claves ilustradas para la determinación de los géneros y catálogo preliminar de las especies. Colección Monografías de Botánica Ibérica, n.º 15. Edita: Jolube Consultor Botánico y Editor, Jaca (Huesca). ISBN 978-84-943561-1-7
- Watson, L.; Dallwitz, M. J. «The Grass Genera of the World». Delta-Intkey (en anglés)
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gramínees.