Gramínees

(Redirigit des de «Poaceae»)

La família Poaceae, també coneguda com a gramínees, és un gran grup de plantes monocotiledònees que inclou moltes de les espècies més importants per a l'agricultura i l'alimentació mundial. Comprén des de herbes anuals fins mates i abruixells perennes, i forma la base de molts ecosistemes oberts com praderies, sabanes i cultius.

Poaceae

Standing wheat in Kansas.jpg

Classificació científica
Regne Plantae
Classe Liliopsida
Orde Poales
Família Poaceae
Gènero Triticum, Zea, Oryza, Hordeum, Avena, entre atres
Espècie unes 12.000 espècies

DescripcióEditar

Les Poaceae compartixen diversos trets estructurals característics:

- Fulla: alterna, llarga i estreta, en baïna foliar que envolta la tija; marge paralel, sense estípules.

- Flor: molt reduïdes, agrupades en espiguetes, generalment anemòfiles (polinisació pel vent); carixen de pétals vistosos.

- Fruit: tipo cariopsi, un gra sec indehiscent que conté una sola llavor, fortament adherida al pericarpi.

- Soca: tiges generalment cilíndriques i buides (canyes), dividides per nucs; moltes espècies formen rizomes o colònies per vegetació.

HàbitatEditar

Les gramínies es troben presents en quasi tots els hàbitats terrestres, des de deserts fins zones àrtiques, sent dominants en praderies, estepes, pastures, camps cultivats i zones humides.

Tenen gran capacitat de resistència a la sequera, al vent i la chafigada, i són fonamentals en la cobertura del sol i l'estabilitat dels sòls.

Gèneros principalsEditar

Entre els gèneros més importants de la família Poaceae es troben:

- Triticumblats

- ZeaDacses

- Oryzaarrossos

- Hordeumordis

- Avenaavenes

- Poapoes, herbes de prat

- Bambusabambús

- Loliumraigrassos

- Saccharumcanyes de sucre

Importància ecològicaEditar

Les Poaceae formen la base tròfica de molts ecosistemes oberts. Proporcionen aliment a una gran varietat d'animals herbívors i protegixen el sol de l'erosió. Les seues espècies dominen molts paisages, especialment en climes temperats i subtropicals.

Són essencials en la regeneració vegetal post-incendi i tenen gran capacitat de propagació per rebrot.

Usos humansEditar

La família Poaceae té un valor econòmic i alimentari enorme:

- Alimentació: proporciona els principals cereals de consum humà (blat, arròs, dacsa, ordi, avena, serpol, mill…).

- Ferraja: fonamentals en la nutrició del ganado, tant en pastura com en ferrages conservats.

- Construcció i usos industrials: el bambú i la canya s'ampren en construcció, mobles, artesania i paper.

- Energia: cultius com la dacsa o la canya de sucre es destinen també a biocombustibles.

- Ornamentació: algunes gramínies s'usen com a plantes ornamentals o per a formar herbes i cobertes vegetals.

DistribucióEditar

Les Poaceae tenen distribució global i són especialment abundants en:

- Praderes i estepes d'Europa, Àsia i Amèrica del Nort

- Zones tropicals i subtropicals d'Àfrica, Amèrica del Sur i Surest asiàtic

- Zones agrícoles de tots els continents

ConservacióEditar

Encara que moltes gramínies són cultivades o espontànees, algunes espècies locals estan amenaçades per:

- Agricultura intensiva i monocultius

- Pèrdua de prats i zones de pastura extensiva

- Introducció d'espècies invasores

- Urbanisació i contaminació

ReferènciesEditar

  • Grass Phylogeny Working Group (2001). «Phylogeny and subfamilial classification of the grasses (Poaceae).». Ann. Missouri Bot. Gard. (88): 373-457
  • Kent, Norman Leslie [1983] Technology of cereals: An introduction for students of food science and agriculture. Pergamon Press Ltd, Oxford
  • Langer, R.H.M. 1984. Especies y variedades de gramíneas forrajeras. En: Las pasturas y sus plantas, Capítulo 3, pag.: 75-96. Editorial Hemisferio Sur, Montevideo, Uruguay
  • Puglia, M.L. (mayo de 2003). «Gramíneas ornamentales». Jardín (Edición especial Nº7): 1-130. ISSN 0329-322

BibliografiaEditar

  • Judd, W. S.; Campbell, C. S. Kellogg, E. A. Stevens, P.F. Donoghue, M. J. (2002). «Poaceae». Plant systematics: a phylogenetic approach (Sinauer Axxoc edición). USA. ISBN 0-87893-403-0
  • Parodi, L.R. (1987). Gramíneas. (En: Enciclopedia Argentina de Agricultura y Jardinería. Tomo I. Descripción de plantas cultivadas. edición). Editorial ACME S.A.C.I., Buenos Aires
  • Romero Zarco, Carlos. Las gramíneas de la Península Ibérica e Islas Baleares. Claves ilustradas para la determinación de los géneros y catálogo preliminar de las especies. Colección Monografías de Botánica Ibérica, n.º 15. Edita: Jolube Consultor Botánico y Editor, Jaca (Huesca). ISBN 978-84-943561-1-7
  • Watson, L.; Dallwitz, M. J. «The Grass Genera of the World». Delta-Intkey (en anglés)

Enllaços externsEditar

Commons