Primer bieni de la Segona República Espanyola

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

El primer bieni de la Segona República Espanyola constituïx la primera etapa de la Segona República Espanyola, delimitada entre la seua proclamació el 14 d'abril de 1931 i la celebració de les eleccions generals de novembre de 1933, que varen donar pas al segon bieni.

No obstant, hi ha historiadors que el terme «primer bieni», al que denominen també bieni social-azañista, bieni reformiste o bieni transformador, ho restringixen al periodo de govern de la coalició dels republicans d'esquerres en els socialistes encapçalada per Manuel Azaña, que es va iniciar el 15 de decembre de 1931 —data de la formació del segon govern d'Azaña, despuix de rebujar el Partit Republicà Radical la seua participació en el mateix per estar en desacort en la continuïtat dels socialistes— i que va terminar en setembre de 1933. Durant eixe temps, «l'hora de les esquerres», es varen profundisar i varen radicalisar les reformes iniciades durant el periodo constituent (abril-decembre de 1931) en el propòsit de modernisar la realitat econòmica, social, política i cultural espanyoles.

També hi ha historiadors que situen l'inici del primer bieni, en sentit restringit, en octubre de 1931 quan Azaña passa ocupar la presidència del Govern Provisional despuix de la dimissió de Niceto Alcalà-Zamora, per estar en desacort en la redacció final que s'havia donat al artícul 26 de la Constitució que tracta la qüestió religiosa. El primer bieni aixina delimitat coincidiria en la «etapa d'Azaña» o el «Govern Azaña».