Aspalathus linearis
PICT2813.JPG){kind=link}
.jpg){kind=link}
El rooibos (nom científic Aspalathus linearis) és una planta d'orige surafricà el nom del qual en afrikáans significa arbust roig i es pronuncia «roibos» (ˈroːi̯bɔs). És molt popular per l'us que es fa dels seus fulls en preparacions com infusions, al que també se li coneix com a té rooibos (té roig surafricà) pero que no deu confondre's en el té roig pu-erh, ya que realment no prové de la planta del té.
Característiques
[editar | editar còdic]A. linearis és una espècie polimòrfica que quan creix de forma salvage pot tindre diferents característiques depenent de la regió a on es reproduïxca. Algunes varietats poden aplegar a medir 30 cm d'altura, mentres que unes atres alcancen els 2 metros. Les varietats dedicades al cultiu del té rooibos solen ser de tamany mig d'1,5 metros d'altura. La planta posseïx unes flors grogues de chicotet tamany que florixen a finals de la primavera o propenc al començ del calorós estiu.[1] Cada flor produïx una fruta leguminosa. La planta del rooibos s'ha adaptat a un sol pobre en nutrients i en unes condicions climàtiques caloroses en extrem. La planta es cultiva en l'estiu, que en la latitut de Suràfrica es produïx per giner. Esta planta no conté cafeïna.
Producció
[editar | editar còdic]La planta del rooibos (família de les llegums) es cultiva solament en la regió de Cederberg inclosa en la província Occidental de la Veta.[2][3] Inclou a una gran família que alcança a més de 200 varietats.[4] Els fulls de l'arbre es deixen oxidar al sol i es referix popularment a este procés com una fermentació (no es tracta tècnicament d'una fermentació, es denomina aixina per a fer una equivalència en la producció del té). Este procés oxidativo és el que li proporciona a la planta el sabor i el color 'roig' característic. Existix igualment una producció "no fermentada" (és dir no oxidada) que es denomina rooibos vert (pretenent fer una denominació similar en el té vert). Esta varietat es comercialisa a un preu major que la varietat "fermentada" i posseïx un color groguenc característic; posseïx una gran cantitat de polifenolés antioxidants.
El començ del consum de rooibos es remonta a el XVII.[5]
Usos
[editar | editar còdic]La popularisació d'esta planta és prou recent. Va ser classificada científicament en 1772 pel botànic Carl Thunberg; pero el Dr. Nortier, mege i botànic, va ser la primera persona que es va dedicar al seu estudi en profunditat. Ademés de contrastar les seues propietats medicinals també va experimentar el seu cultiu, ya que era una planta selvada que creixia principalment en les montanyes Cederberg. Hui en dia ya la podem trobar en més de cent quaranta països del món.[2] En Suràfrica se sol prendre mesclat en llet i sucre.
La preparació d'este "té roig surafricà" pot dur més de cinc minuts de preparació de l'infusió, lo que deixa una beguda de color roig (en ocasions parduzco). En algunes tendes de Suràfrica es comercialisa una varietat denominada rooibos espresso que s'elabora de forma similar al café expresse.
Característiques de l'infusió
[editar | editar còdic]En el rooibos es pot elaborar una infusió rojosa de sabor molt agradable que recorda alguna cosa al gust de les anous. És llaugerament dulzón (no conté sucre, pero el seu sabor sembla recordar-ho).
Propietats
[editar | editar còdic]A diferència del té infusionado a partir de fulls de Camellia sinensis, no posseïx cafeïna ni alcaloides similars, per lo que poden prendre-la tant chiquets com a gent en problemes d'hipertensió.[6] En alguns casos, s'han realisat investigacions en laboratori sobre el possible us per a inhibir la formació de tumors lligats al càncer de pell per mig de l'us d'una pomada d'us tòpic en extractes de Rooibos.[7] També s'han estudiat els seus efectes antimutagénicos.[8]
Algunes de les propietats populars de l'infusió del rooibos són:
- Efecte antioxidant i contra els radicals lliures: el seu aporte de nutrients antioxidants com la vitamina C (que es pert en elaborar l'infusió), els flavonoides, la superóxido dismutasa (SOD) i la quercitina ajuden a combatre els radicals lliures que són els principals responsables del procés d'envelliment, de l'estrés metabòlic i de moltes malalties.[6][8]
- Problemes de la pell: té efecte calmant aplicat tópicamente en problemes de la pell tals com la dermatitis per culer, l'eczema i l'acné.[9]
Sinonímia
[editar | editar còdic]- Psoralea linearis Burm.f.
- Lebeckia linearis (Burm.f.) DC.
- Aspalathus cognata C.Presl
- Aspalathus corymbosa I.Mey. (1832)
- Aspalathus linearis subsp. pinifolia (Marloth) R.Dahlgren
- Borbonia pinifolia Marloth (1912)
- Aspalathus tenuifolia DC. (1825)[10]
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Rooibos, el té roig de Suràfrica, Jörg Zittlau, 2000, ed. Oceà Àmbar (trad. Rotbuschtee für Gesundheit und Schönheit)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ "Medicinal Plants of South Africa". Van Wyk B-I, Van Oudtshoorn B, Gericke N.; Briza Publications, Pretòria, South Africa. 1998. 304 p.
- ↑ 2,0 2,1 "Rooibos, el té roig de Suràfrica", Jörg Zittlau, 2000, ed. Oceà Àmbar
- ↑ "Biochemical genetic variation in four wild populations of Aspalathus linearis (rooibos tea)". Van der Bank M, Van Wyk B-I, Van der Bank H.; Biochem Syst Ecol 1995;23(3)257-262.
- ↑ Dahlgren R. Revision of the genus Aspalathus II. The species with ericoid and pinoid leaflets. 7. Subgenus Nortieria, with remarks on rooibos tea cultivation. Bot Notiser 1968;121,165-208.
- ↑ Wesgro Background Report: The Rooibos Industry in the Western Cape. April 2000 (Actualisat en 2001).
- ↑ 6,0 6,1 "Prescription for Herbal Healing", Phyllis A. Balch, 2002, ed. Avery
- ↑ «Inhibition of tumour promotion in mouse skin by extracts of rooibos () and honeybush (), unique South African herbal teas.».Cancer Letters.224(2)
- 193-202.Consultat el 1 de setembre de 2019.
- ↑ 8,0 8,1 "Rooibos Tea: Research into Antioxidant and Antimutagenic Properties", Laurie Erickson, The Journal of the American Botanical Council, Issue: 59 Page: 34-45. [enllaç trencat]
- ↑ "Rooibos – The New “White Tea” For Hair And Skin Care", Dr Jane Tiedtke And Dr Olaf Marks; [1]
- ↑ «Aspalathus linearis». Conservatori i Jardí Botànic de Ginebra: Flora africana. Consultat el 21 de juny de 2010.
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Opera Botanica a Societate Botanica Lundensi. Lund, Copenhagen 9(1):213, 283. 1963
- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Germplasm Resources Information Network - (GRIN) [Online Database]. [https://web.archive.org/web/20000201222504/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?310979%5D
- South African Rooibos Council
- South African Medical Research Council research findings
- The ZA Show - Episode 23 - 16 November 2005
Wikispecies té un artícul sobre Aspalathus linearis.- Este artícul conté una traducció derivada de «Aspalathus linearis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.