Rosalía de Castro
| María Rosalía Rita de Castro | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritora | ||
| Naiximent: | 23 de febrer de 1837 | ||
| Lloc de naiximent: | Santiago de Compostela, La Corunya, Galícia, Espanya | ||
| Defunció: | 15 de juliol de 1885 | ||
| Lloc de defunció: | Padrón, La Corunya, Galícia, Espanya | ||
María Rosalía Rita de Castro, més coneguda com Rosalía de Castro (Santiago de Compostela, La Corunya, 23 de febrer de 1837 - † Padrón, La Corunya, 15 de juliol de 1885) fon una escritora, poetesa i novelista espanyola que va escriure tant en gallec com en castellà.
Considerada entre els grans poetes de la lliteratura espanyola del sigle XIX, representa junt en Eduardo Pondal i Curros Enríquez una de les figures emblemàtiques del Rexurdimento gallego, no solament per la seua aportació lliterària en general i pel fet de que els seus Cantares gallegos siguen entesos com la primera gran obra de la lliteratura gallega contemporànea, sino pel procés de sacralisació al que fon somesa i que va acabar per convertir-la en encarnació i símbol del poble gallec. Ademés, és considerada junt en Gustavo Adolfo Bécquer, la precursora de la poesia espanyola moderna.
Escriure en gallec en el sigle XIX, és dir, en l'época en la que vixqué Rosalía, no resultava res fàcil per un gran número de raons. La major part d'elles estava lligada al pensament i estructuració de la societat del moment, en la que la llengua gallega estava molt desprestigiada i menyspreada, cada volta més distant d'aquella época en la que havia segut l'idioma de la lírica galaic-portuguesa. Tota la tradició escrita s'havia perdut, per lo que es feya necessari començar des de zero trencant en el sentiment de despreci i indiferència cap a la llengua gallega, pero pocs eren els que es plantejaven la tasca, puix esta hauria constituït un motiu de desprestigi social. En un ambient en el que el castellà era la llengua de la cultura i la llengua protegida de la classe minoritària dominant, Rosalía de Castro va otorgar prestigi al gallec en usar-ho com a vehícul de la seua obra Cantares gallegos i va afiançar aixina el renàixer cultural de la llengua.
Encara que fon una assídua cultivadora de la prosa, Rosalía va descollar en el camp de la poesia, a través de la creació de les que poden ser considerades les seues tres obres clau: Cantares gallegos, Follas novas i En las orillas del Sar. La primera d'elles representa un cant colectiu, artísticament conseguit, que va servir d'espill dignificant a la comunitat gallega en amprar-se la seua llengua i tradicions. També fon útil per a proseguir en la tendència tímidament iniciada pel pontevedrés Xoán Manuel Pintos en la seua obra titulada A gaita galega (1853).
En la segona obra, l'autora escrigué una poesia de gran profunditat, que ampra el símbol com a método per a expressar lo inefable i que revela la plurisignificació pròpia de la més elevada poesia. Junt en les obres Aires da miña terra (Curros Enríquez), Saudades gallegas (Valentín Lamas Carvajal) i Maxina ou a filla espúrea (Marcial Valladares Núñez) completa el conjunt d'obres publicades en la década de 1880 que varen fer d'estos anys una etapa clau en el desenroll de la lliteratura gallega, encara que l'obra de Rosalía sempre va mantindre una posició predominant sobre el restant.
Finalment, En las orillas del Sar manifesta un to tràgic que encaixa en les dures circumstàncies que varen rodejar els últims anys de la vida de Rosalía. Escrita en castellà, l'obra afonda en el lirisme subjectiu propi de Follas novas al mateix temps que es consoliden les formes mètriques que allí apuntaven. Inicialment calificat de precursor i obviat per la crítica del seu temps, hui en dia existixen diferents estudiosos que ho consideren com la principal creació poètica de tot el sigle XIX.
En l'actualitat, la figura de Rosalía de Castro i les seues creacions lliteràries continuen sent objecte d'una abundant bibliografia i rebent una constant atenció crítica, tant en Espanya com en l'estranger. És tal l'acceptació i l'interés que les obres d'esta escritora desperten en el món, que en les últimes décades els seus poemes han segut traduïts a idiomes com el francés, l'alemà, el rus i inclús el japonés.