Salvia candelabrum

Sàlvia candelabrum (Salvia candelabrum)

Sàlvia candelabrum és una espècie de subarbust de la família de les labiadas. És originària d'Espanya i es cultiva com a planta de jardí.

Descripció

És un arbust que alcança un tamany de fins a de 200 cm d'altura. Té els tallos ramificats, en indumento laxo de pèls tectores de 0,2-2,5 mm i glándulas esferoidals sésilés en la part basal. Els fulls són simples, a voltes en 2 segments en la base, en indumento dens format per pèls tectores de 0,2-2 mm, pèls glandulíferos de c. 0,1 mm i glándulas esferoidals sésiles, més abundant en el envés, en llim de 3-12,5 × 1-4,5 cm, d'elíptic a oblongo-lanceolado, crenulado, obtús o agut, vert pel fes, color vert grisáceo pel envés, ± redonejat o atenuat en la base; pecíol 1- 3,7 cm. Inflorescència de 25-60(100) cm, ramificada, oberta, formada per branques opostes de cims largamente pedunculadas, en (1)3(5) flors. Bràcteas de 7-15 × 2-3 mm, de ovado-lanceoladas a oblongo-lanceoladas, pronte caedizas, verts. Flores en pedicels de 5-15 mm, no comprimits, erectos o erecto-palesos. Cáliz (5)10-15 mm, tubular-campanulado, ± bilabiado, vert, en pèls tectores de 0,2-2 mm, pèls glandulíferos de 0,2-1,2 mm i glándulas esferoidals sésiles; llavi superior tridentado, en dents d'1-2 × 1-2,2 mm, subiguales, triangulars, acuminados; llavi inferior bidentado, en dents de 2-3,5 × 2,5-4 mm, triangulars, acuminados. Corola 30-40 mm; tubo 15-25 mm, ± recte, en un anell de pèls en l'interior, sense gibosidad o invaginació en la part ventral; llavi superior ± recte, comprimit lateralment, color blanquecino groguenc o blanquecino violeta, l'inferior violeta en taques blanques. Estams en conectivo més curt que el filament o subiguales, en la branca superior més llarga que l'inferior; teca inferior fèrtil, més curta que l'anterior. Núculas c. 3,5 × 3 mm, subglobosas, planes o tuberculadas de modo dispers, color castany obscuro. 2n = 14+0-2B.

Distribució i hàbitat

Es troba en els xaraés, ribazos, talúsés, en substrat calizo o dolomítico; a una altitut de 200-1350 metros en el sur d'Espanya, des de la serranía de Ronda fins a la serra de Gádor.

Propietats

Diterpenos han segut aïllats dels teixits verts. De les parts aérees de Sàlvia candelabrum s'han aïllat β-sitosterol, nepeticin (lup-20 (29)-eno-3j, LLA-diol), candelabrone (11,12,14-trihidroxi-8 ,11,13-abietatriene- 3,7-diona), els diterpenoides candesalvone A (11,12,14-trihidroxi-19 (4 → 3)-abeo-3 ,8,11,13-abietatetraen-7-ona) i candesalvone B (11 ,12,14-trihidroxi-7-oxo-3 ,4-sec-4 (18) d'àcit ,8,11,13-abietatetraen-3-OCI), i grans cantitats d'àcits ursólico i oleanólico. La corfa de la raïl conté 7α-acetoxyroyleanone, àcit 12-O-methypisiferic i sugol.

És una planta ornamental que ha guanyat el premi Award of Garden Merit de la Royal Horticultural Society.

Taxonomia

Sàlvia candelabrum va ser descrita per Pierre Edmond Boissier i publicat en Elenchus Plantarum Novarum 72. 1838.

Etimologia

Vore: Sàlvia

candelabrum: epítet latino que significa "com un candelabro".

Citologia

Número de cromosomas de Sàlvia candelabrum (Fam. Labiatae) i tàxons infraespecíficos: 2n=14+(0-2B)

Sinonímia

• Sàlvia candelabriformis St.-Lag.

Noms comuns

Flor d'adorn, matagallo macho, salima basta, sàlvia, selima, selima basta.