Seshat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Safekhet»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Representació de Seshat

Seshat és la Senyora dels llibres, deesa de l'escritura i l'Història, protectora de les biblioteques en la mitologia egipcíaca. També era nomenada deesa del destí perque estava assentada als peus de l'arbre còsmic, en la part més profunda, al sur del cel, a on s'unien el cel superior i l'inferior. Allí escrivia sobre fulls de l'arbre els acontenyiments del futur i archivava els acontenyiments passats. També media el temps, és Senyora del Calendari i l'Astronomia. Vinculada als constructors i arquitectes, era la Senyora dels constructors. També coneguda en els noms de Sesat, Seshet, Sesheta, Seshata, Safkhet o Safekhet.

Iconografia[editar | editar còdic]

Dòna en una estrela en el cap, arrematada en un arc i dos plomes, o dos banyes cap a avall. Du una paleta d'escriga i una canya d'escritura (càlamo), un chicotet taperot i un full de palmera. Va coberta en una pell de lleopart.

Mitologia[editar | editar còdic]

Deesa arcaica coneguda des del periodo Tinita que va poder tindre connotacions celests. Era l'encarregada de calcular, orientar i medir els terrenys sagrats per a que es poguera portar a terme la seua correcta construcció, revisava els plans i vigilava les estreles per a emetre els seus càlculs. Era partícip del rito de la “cerimònia de fundació” i la de “estirar la corda”. És la consellera del faraó en la fundació dels temples.

Companyera de Tot, o Atum, posseïa poders màgics; Garantisava l'immortalitat del rei i escrivia en l'arbre sagrat d'Heliópolis, la Persea, l'Arbre de la Vida, els anys de regnat del faraó.

Sincretisme[editar | editar còdic]

Va ser considerada una forma d'Isis o de Neftis. En alguns texts apareix com la contrapart femenina del deu Tot.

Epítets[editar | editar còdic]

Va ser nomenada la Senyora dels llibres, Senyora de l'Escritura, Senyora de la casa dels Rolls i Senyora dels constructors.

Cult[editar | editar còdic]

Va ser venerada en Hermópolis Magna.

Referències[editar | editar còdic]

  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • Felde, Rolf (1988). Agyptische Gottheiten. Editado por Rolf Felde
  • Jetsu, L.; Porceddu, S. (2015). "Shifting Milestones of Natural Sciences: The Ancient Egyptian Discovery of Algol's Period Confirmed". PLOS ONE. 10(12): e.0144140 (23pp). doi:10.1371/journal.pone.0144140.
  • Lichtheim, Miriam (2006) [1976]. Ancient Egyptian Literature, Volume Two: The New Kingdom. University of California Press. pp. 197–199
  • Margaret Bunson (2002). Encyclopedia of Ancient Egypt (en anglés). Nueva York. ISBN 0-8160-4563-1
  • Pinch, Geraldine (2004), Egyptian Mythology: A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt. Oxford University Press
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Thode, Rosa, El panteón egipcio, Seshat en egiptologia.org
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson, 2003. ISBN 978-0500051207

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Barbara S. Lesko. Women and Religion in Ancient Egypt. Brown University. 2002
  • Bonnet, Hans (2000). Lexikon der ägyptischen Religionsgeschichte. Ed. Nikol Verlag. ISBN 3-937872-08-6
  • Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Lurker, Manfred. Dictionary of Gods and Goddesses, Devils and Demons, p. 231. Routledge, 1987. ISBN 0710208774
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons