Salvador Bellés

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Salvador Bellés Sabater»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Salvador Bellés Sabater
Salvadorbelles.jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Periodiste, escritor i empresari.
Naiximent: 3 de decembre de 1932
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 10 de maig de 2025
Lloc de defunció: Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya

Salvador Bellés Sabater (Valéncia, 3 de decembre de 1932 - Castelló de la Plana, 10 de maig de 2025), fon un activiste cultural; llibrer, periodiste, escritor, editor i empresari valencià.

Biografia[editar | editar còdic]

Infància[editar | editar còdic]

Salvador Bellés naixqué en l'Avinguda de Burjassot de la ciutat de Valéncia en l'any 1932, a on estava traslladat temporalment son pare, era Guàrdia d'Asalt. Encara que tota la seua llarga vida l'ha vixcut i convixcut en la ciutat de Castelló de la Plana. Pilar, sa mare, fallí quan ell tenia 2 anys. A l'estar orfe de mare, fon cuidat per son pare, que també falliria no molt de temps despuix, i per sa tia Petra i els seus tios Manuel i Joaquín.

En el colege estudià primària i despuix feu estudis de contabilitat. De totes maneres, ell se considerava una persona autodidacta i tingué un "dò de gents" que li obrí moltes portes.

Joventut[editar | editar còdic]

Entrà a treballar com a aprenent d'una farmàcia. En la dècada dels anys 50, deixà la farmàcia per a treballar en la llibreria Armengot, fundada en 1865.

Jugà al fútbol en equips de la capital de la Plana i poc despuix, s'embarcà en l'aventura del teatre. També fon croniste i organisador de carreres ciclistes, presentador de combats de boxeig i locutor/director del programa Cajón de sastre en l'emissora EAJ-14 Radio Castellón.

Vixqué temps difícils i complicats, com la II República, la Guerra Civil i la postguerra. Els seus primers anys els compartí entre Castelló i la població de Culla, de l'Alt Maestrat, d'a on era originària la seua família.

Trayectòria cultural[editar | editar còdic]

En la llibreria Armengot, en el seu càrrec de gerent, se convertí en tot un referent, organisà el Premi Armengot (1969-1984). Salvador Bellés era un ferm amant de la cultura, de la lliteratura, la ficció i els llibres.

Bellés treballà durant 35 anys com a gerent de la desapareguda llibreria Armengot del carrer d'Enmig de Castelló. Per eixa llibreria, diu ell, que va vore passar per allí als “sabuts”, gent que sabia transmetre coneiximent. Escoltar-los tant de temps em va fer deprendre moltes coses relacionades en Castelló i la seua gent.

Ademés del seu treball de llibrer, debutà com a empresari en el món de l'espectàcul, regentà L'Hostal de la Llum, Tombatossals i Bohío. En els seus escenaris, passaren figures de l'época com: Joan Manuel Serrat, Raphael, Julio Iglesias, Rocío Jurado o Raffaella Carrà, entre atres.

A lo llarc de la seua dilatada vida ha segut casi de tot: des de locutor radiofònic, a comentariste deportiu, passant per organisador d'events, empresari, presentador de gales musicals de primer nivell, llibrer, assessor cultural de l'Ajuntament de Castelló, periodiste i escritor.

Per diferents circunstàncies la llibreria Armengot tancà les seues portes en l'any 1992. Salvador Bellés fon contractat com a gestor i assessor cultural de l'Ajuntament de Castelló durant l'alcaldia de José Luis Gimeno, en el seu nou càrrec dinamisà el món cultural de la ciutat en concerts, recitals, exposicions, conferències, publicacions i atres campanyes.

Escritor[editar | editar còdic]

Casi trenta anys d'escritor, des de començos del sigle XXI, Bellés publica en el periòdic local de Castelló Mediterráneo una série de biografies d'ilustres personages castellonencs, que va batejar genèricament en el nom de ‘Seres Humanos de Castellón’. Siga com fora l'orige d'estes narracions, Salvador Bellés s'ha convertit en el testic, mut pero no callat, de la vida de multitut d'artesans, comerciants, sacerdots, festers, polítics, músics, restauradors, empresaris, artistes, meges i un llarc etcétera, que han transitat els carrers de Castelló, marcant el seu sagell peculiar i identitari. En total, més de quatrecents personages han segut biografiats per Bellés. El 75% correspon a persones que varen viure fins a mediats del sigle XX i el restant es repartix entre personages del sigle XIX i algú que encara viu.

Durant els agosts, Salvador Bellés, també publicava en el periòdic Mediterráneo en una secció titulada El humo de los barcos una crònica de societat a la seua manera dels estius de Benicàssim.

El periodiste Suso Postigo en el seu últim llibre Castellonenses, que nos hicieron felices, comenta sobre Salvador Bellés:

... fue el ‘alma’ de la Librería Armengot, donde nació su pasión por la literatura, pero también donde labró sus 'conocimientos por la historia local y los personajes ilustres y populares de la ciudad'.

Empresari[editar | editar còdic]

Durant els estius, un temps molt volgut per ell, se li podia vore en la plaja de l'Almadrava de Benicàssim junt a les seues amistats com: Julián García Candau o Crescencio López del Pozo, conegut en Castelló per Chencho.

Junt en José Sánchez Adell i Paco Pascual fundà en l'any 1984 l'empresa Inculca que editaria la publicació Castelló, Festa Plena (1984-2009), una revista anual que oferia un repàs per l'història de Castelló i la seua província. La revista contà també en la colaboració d'atres persones del món cultural.

Vida personal[editar | editar còdic]

Es casà en l'any 1959 en Águeda Padilla Porcar, per ad ell Anitín. El matrimoni tingué quatre fills; una chica, Pilar Ana i tres chics, Salvador, Ángel i Pablo.

Obra[editar | editar còdic]

  • Conversaciones con el Guitarrista Francisco Tárrega (2002)
  • Seres Humanos de Castellón (2004)
  • 25 Aniversario de la Confederación de Empresarios de Castellón (2004), junt al també periodiste Ximo Górriz.
  • 50 Años de la Magdalena, el hospital más humano, (2004), junt al també periodiste Ximo Górriz.
  • El humo de los barcos (2005)
  • Hombres y mujeres de Castellón (2008)
  • Aproximación a la historia del Casino Antiguo de Castellón (2008)
  • Familias de Castellón (2010).
  • Mis amigos y otros seres humanos (2014)
  • Personas y costumbres de Castellón (2016)

Fon, també, editor de trentacinc edicions de la publicació Castelló Festa Plena (1984-2009), relativa a les Festes de la Magdalena de Castelló.

En el llibre de Bellés titulat Mis amigos y otros seres humanos, colaborà el reconegut pintor castellonenc Lorenzo Ramírez en les ilustracions del llibre i la portada és una foto de la rondalla Els Llauradors.

Premis i guardons[editar | editar còdic]

  • 2015.- Premi "9 de marzo" de l'associació cultural Gregal de Castelló per la seua llabor lliterària.

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]