Quadro de Joaquim Sorolla "La sesta", Museu Sorolla, Madrit

La sesta (del llatí sĕxta hōra, mat. sign.), en castellà, siesta, segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) és:

  • s. f. Les primeres hores que seguixen al migdia.
  • Dormida curta o becada que es sol fer en acabar de dinar.
  • Fer la sesta, loc. Dormir la sesta, fer la becada o localment fer el ple de migdia.
  • Sesta del borrego, la que es fa ans de dinar.

CostumEditar

La sesta és una costum consistent en descansar alguns minuts o un parell d'hores, despuix d'haver dinat, entaulant un curt somi en el propòsit de reunir energies per al restant de la jornada o resistir una nit llarga.

Alguns prenen la sesta en resposta a la pèrdua de somi o en preparació per a la pèrdua de somi, uns atres simplement prenen la sesta per a gojar.

Costum espanyolaEditar

La sesta també té una explicació biològica. És una conseqüència natural del descens de la sanc despuix del menjar des del sistema nerviós al sistema digestiu, lo que provoca una consegüent somnolència. Tenint en conte lo copioses que solen ser els menjars espanyols front ad atres rutines i règims alimenticis europeus que distribuïxen els menjars més abundants cap al principi de la jornada.

La sesta com a costum espanyola, també és una costum valenciana.

GenèticaEditar

La sesta no solament té una explicació biològica, sino que dormir la sesta està en els nostres gens. Un nou estudi de l'Hospital General de Massachusetts descobrí que un total de 123 parts del genoma humà tenen relació en la sesta i influïxen en la decisió d'una persona de dormir la sesta o no. És dir, hi ha algunes persones que, segons la seua genètica, són més propenses a dormir la sesta que unes atres.

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

  • Ebert, D., K.P. Ebmeier, T. Rechlin, and W.P. Kaschka, "Biological Rhythms and Behavior", Advances in Biological Psychiatry. ISSN 0378-7354
  • Siesta. «Diccionario de la lengua española» - Edición del Tricentenario
  • Stampi, Claudio (1992). Why we nap : evolution, chronobiology, and functions of polyphasic and ultrashort sleep. Birkhäuser. ISBN 0-8176-3462-2. OCLC 26256480

Enllaços externsEditar