Subjetivisme

El subjetivismo és la postura filosòfica que pren com a factor primari per a tota veritat i moralitat a l'individualitat psíquica i material del subjecte particular, sempre variable i impossible de transcendir cap a una veritat absoluta i universal.

L'subjetivisme llimita la validea de la veritat al subjecte que coneix, juja principalment segons el seu enteniment i en consideració a la seua realitat específica (entorn i interacció social) entesa no com un fet "extern" sino com a part constitutiva del subjecte, és dir, afirma que el coneiximent solament és possible de manera llimitada.

No deu confondre's l'subjetivisme en el relativisme. El relativisme, que s'assembla molt al escepticisme filosòfic, tampoc admet cap veritat absoluta que tinga validea universal, pero mentres l'subjetivisme fa dependre el coneiximent humà de factors que residixen en el subjecte cognoscente, el relativisme subralla la dependència casi exclusiva de factors externs. Com a tals considera l'influència del mig, de l'esperit, del temps, de la pertinença a un determinat círcul cultural o [classe social], i els factors determinants continguts en ells.

Una variant de l'subjetivisme és el subjetivisme moral, el qual afirma que lo bo o lo mal en la moral depén de les actituts morals individuals. Per lo tant quan algú sent que "P" és bo de manera sincera llavors "P" és bo per lo tant, d'acort en els subjetivistas, no pot estar equivocat moralment.

Una volta compresa la posició que defén l'subjetivismo, resulta beneficiós clarificar certs conceptes en la finalitat d'evitar confusions:

(i) En primer lloc, existix una oposició entre l'subjetivisme i el objetivismo, el qual comprén tant la teoria de l'error com el realisme moral. No obstant, el terme "realisme moral" no resulta completament precís en este context; açò es deu a que en afirmar l'existència de fets morals influenciats per les nostres actituts, com ho fa l'subjetivismo, estem implicant que estos fets morals són reals, encara que tinguen un caràcter subjectiu. Per tant, es podria sostindre que l'subjetivisme també argumenta en favor de que és un fet que devem realisar o abstindre-nos de certes accions, pero basat en les nostres actituts. Per esta raó, s'ha propost el terme "realisme mínim" per a referir-se tant al realisme moral com a l'subjetivismo. No obstant, aquells partidaris del realisme moral podrien amprar el terme "realisme" per a fer referència a una realitat externa a la nostra ment, com quan es nega el solipsismo. En ocasions, s'ha utilisat el terme "objetivisme moral" per a descriure el realisme, ya que sosté l'existència objectiva dels fets morals, encara que com s'ha evidenciat, la teoria de l'error també és objetivista. Una designació menys conflictiva seria dir que el realisme moral és una variant del realisme objetivista, l'subjetivisme és una variant del realisme subjetivista i la teoria de l'error és una variant del antirrealismo objetivista. No obstant, el terme "realisme moral" és el que s'ha establit en la lliteratura filosòfica per a referir-se al realisme objetivista, per lo que actualment es considera que l'subjetivisme es troba dins de les postures antirrealistas.

(ii) En segon lloc, el terme "subjetivismo" ha segut amprat de diverses maneres en l'àmbit de la metaética. Freqüentment, s'utilisa per a referir-se a postures que no són objetivistas. No obstant, este us no identifica específicament la postura que estem examinant en este apartat, ya que existixen postures no objetivistas distintes, com el no descriptivismo. Per això, resulta més apropiat reservar el terme "subjetivismo" per a referir-se específicament a la posició que estem analisant ací, la qual és simplement una forma de antirrealismo.

Vore també

• Realisme Perspectivo

Bibliografia

• Verneaux, Roger, Epistemologia general o crítica del coneiximent, trad. Luisa Medrano, Herder, 1999.