Substitució llingüística

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

La substitució llingüística o canvi de llengua és un procés llingüístic, que dura diverses generacions, per mig del qual el poble A canvia el seu còdic llingüístic a favor de la llengua del poble B, deixant de parlar, al mateix temps, la seua llengua pròpia original. El canvi de llengua està caracterisat, sobretot, per les múltiples influències lèxiques, fonològiques i gramaticals que la llengua A eixercix sobre la llengua B, és dir, els fenòmens de substrat.

El procés de substitució llingüística es caracterisa per l’abandó intergeneracional d’una llengua en favor d’una atra. Açò significa típicament que els pares no ensenyen la seua llengua materna als fills, sino la nova llengua, més prestigiosa socialment, que la substituïx. S’ha comprovat que este procés, per a un territori donat, sol escomençar per les classes altes urbanes, i d’ací va passant cada vegada més avall en l’escala social a les demés classes urbanes; posteriorment el procés passa a les classes altes rurals, i acaba en les classes baixes rurals, que són les últimes en mantindre viva la llengua original.

Eixemple de canvi de llengua

Per eixemple, el francés modern s’ha creat gràcies a diversos canvis de llengua (per consegüent és la llengua romànica que més s’ha alluntat fonèticament i fonològicament del llatí). Primer els gals (antic poble cèltic que vivia originàriament en Galia, província del Imperi romà) deprengueren la llengua llatina, pròpia dels conquistadorés romans, pero al mateix temps varen aportar trets fonètics i fonològics, i paraules celtes al llatí. Com a resultat, el gal es va extinguir, pero algunes de les seues característiques varen quedar conservades en el llatí vulgar parlat en eixe territori. Després els francs, un poble germànic que també conquistà el país, varen deprendre este llatí vulgar en influències celtes, pero igualment varen deixar en ell imprentes profundes de la llengua germànica que originàriament parlaven (per eixemple la pronunciació de les vocals i de la /r/, uvular, típica de les llengües germàniques com el alemà, i, per descontat, del francés).

Substitució llingüística i adstrat

El canvi de llengua moltes voltes es confon en el adstrat, pero realment es tracta de dos fenòmens diferents: mentres que el canvi de llengua supon l’abandó de la llengua pròpia a favor d’una atra, adstrat es referix a soles a les influències mútues que eixercixen les llengües unes sobre les atres durant un llarc período de convivència.

Referencies externes