Teoria de conjunts ingènua
La teoria de conjunts ingènua és una de vàries teories de conjunts utilisades en l'estudi dels fonaments de les matemàtiques. A diferència de les teories de conjunts axiomàtiques, que es definixen per mig de llògica formal, la teoria ingènua es presenta de forma informal, en llenguage natural. Descriu els aspectes dels conjunts matemàtics que són familiars en la matemàtica discreta (per eixemple, els diagrames de Venn i el raonament simbòlic sobre la seua àlgebra booleana), i resulta suficient per a l'us quotidià dels conceptes de teoria de conjunts en les matemàtiques contemporànees.
Els conjunts tenen una gran importància en matemàtiques; en els tractaments formals moderns, la majoria dels objectes matemàtics (números, relacions, funcions, etc.) es definixen en térmens de conjunts. La teoria de conjunts ingènua és adequada per a molts propòsits, i ademés servix com a punt de partida cap a enfocaments més formals.
Referències[editar | editar còdic]
- Frege, Gottlob (1893), Grundgesetze der Arithmetik, vol. 1, Jena
- Halmos, Paul (1960). Naive Set Theory. Princeton, NJ: D. Van Nostrand Company
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Meschkowski, Herbert; Nilson, Winfried (1991), Georg Cantor: Briefe. Edited by the authors., Berlin: Springer, ISBN 3-540-50621-7
- Peano, Giuseppe (1889), Arithmetices Principies nova Methoda exposita, Turin
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul en.wikipedia.org/wiki/Naive_set_theory de la Wikipedia en anglés, baix llicència Creative Commons-BY-SA.