Portada del llibre Tirant lo Blanch de Joanot Martorell, publicat en 1490
Tiran lo Blanch

Tirant lo Blanch és l'obra més important de l'escritor valencià Joanot Martorell i està considerada com la millor novela en llengua valenciana.

HistòriaEditar

L'obra Tirant lo Blanch fon escrita entre els anys 1460 i 1464 i publicada en Valéncia en l'any 1490, més tart reimpresa en Barcelona l'any 1497. Durant el sigle XVI fon traduïda al castellà (Tirante el Blanco, 1511) i a l'italià (Tirante il Bianco, 1538); més tart al francés (Tirant le Blanc, 1737) i modernament a l'anglés (Nomenat també Tirant lo Blanch 1984) i a moltes atres llengües.

DescripcióEditar

L'obra narra les aventures del cavaller Tirant, dit lo Blanch, el primer héroe de ficció de "carn i ossos" d'una novela en tota la lliteratura universal. Tots els seus personages són quotidians, en sentiments i defectes. L'obra pot vore's com la suma de moltes noveles en més o manco entitat pròpia, estructurades pel protagoniste, per una llengua comú i per una visió totalisadora del món. Es pot parlar, llavors, d'un cert fragmentarisme estructural que no afecta el sentit unitari de la novela. Ademés, Tirant supon un trencament respecte a la narrativa anterior. En efecte, supon l'abandonament casi definitiu dels ideals migevals (religió, cavalleria) i l'apropiació ràpida dels ideals burguesos (plaer, raó, humor) per lo qual no podem considerar a Tirant lo Blanch com un llibre de cavalleries convencional.

Tirant lo Blanch té un pont entre l'Edat Mija i el Renaiximent, puix en les seues pàgines la tradició cavalleresca de la novela d'aventures, en la seua desmesura anecdòtica i lo rudimentari de la construcció, se refina i enriquix en estils formals, humor i ironies que anuncien ya la gran lliteratura narrativa del sigle d'or castellà, i molt especialment a Cervantes, llector aprofitat de Joanot Martorell, a qui homenajà en el Quixot salvant a la seua novela de la cremació inquisitorial i calificant-la de el millor llibre del món.

Primera novela cavalleresca impresaEditar

El Tirant lo Blanch es u dels llibres més importants de la lliteratura universal i la primera novela cavalleresca impresa, anterior a la novela Amadís de Gaula. És la primera novela de cavalleries moderna, es diu que dita obra va servir d'inspiració a Miguel de Cervantes per a poder elaborar la seua gran obra Don Quijote de la Mancha.

Els eixemplars de l'edició original de l'any 1490 es troben en la Biblioteca Universitària de Valéncia, en la British Library de Londres i en la Hispanic Society of America de Nova York.

Obra mestraEditar

El llibre Tirant lo Blanch és l'obra més famosa que ha donat la lliteratura valenciana, està considerada la primera novela moderna de l'història i, sense dubte, es tracta d'una de les obres més influents de l'Edat Mija europea.

CitesEditar

[...] me atreuire expondre: no solament de lengua anglesa en portoguesa. Mas encara de portoguesa en vulgar valenciana: perço que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar [...]
En la dedicatòria del Tirant lo Blanch
[...] Lo qual fon traduit de Angles en lengua portoguesa. E apres en vulgar lengua valenciana per lo magnifich e virtuos caualler mossen johanot martorell [...]
En el Deo gracias del Tirant lo Blanch
[...] libre apellat Tirant lo blanch [...]
En el Colofó del Tirant lo Blanch. En un principi atribuït a Martí Joan de Galba, en la quarta i última part del Tirant lo Blanch degut a la mort de Martorell
JOANOT MARTORELL. La obra principal del gran escritor de Gandía del siglo XV, es su novela "Tirant lo Blanch" (Al que el propio Cervantes salva de la quema en su Quijote); y su lectura le hace decir a Menéndez y Pelayo:

'... La muy sabrosa aunque demasiado larga y demasiado libre historia valenciana de Tirant lo Blanch, que es uno de los mejores libros de caballerías que se han escrito en el mundo, para mí el primero de todos después de Amadís, aunque en género muy diverso'.

En su "Tirant lo Blanch" Martorell escribe, 'en vulgar valenciana, per ço que la nacio d'on jo soc natural se'n puixa alegrar e molt ajudar....'.
'Breu historia de la Llengua Valenciana', recopilació feta per Francesc Moreno, 1995
Sense cap dubte, el Tirant lo Blanch, és un llibre que s'ha de llegir (sempre en una edició que no provinga de les terres del nort de Castelló)

Artícul de Joan Ignaci Culla sobre el Tirant lo BlanchEditar

El Tirant lo Blanch, la primera novela moderna del mon.

El 2 de giner de 1460 Joanot Martorell va escomençar la redaccio de la novela Tirant lo Blanch, com consta en la mateixa dedicatoria. D'asta fa molt poquet, el colofo de l'obra fea interpretar que Galba va ser el que va finalisar la novela per la mort de Martorell, ya que diu que «es va traduir del angles al portugues i despres en llengua valenciana per el magnific i virtuos cavaller Joanot Martorell, qui, a causa de la seua mort, no va poder acabar de traduir mes que tres parts. La quarta, que es el final del llibre, va ser traduïda, a precs de la noble dama Isabel de Lloris, per el magnific cavaller mossén Martí Joan de Galba». Este colofo entra en contradiccio, precisament, en lo que afirma Joanot en la seua dedicatoria, ya que en ella diu que es ell l'unic autor de l'obra i que a soles a d'ell li correspon la responsabilitat dels fallos: «si defalliment algu trobat hi sera, yo, Joanot Martorell, cavaller, sols vull portar lo carrech, e no altri ab mi, com per mi sols sia stada ventilada».

Des de 1990, els especialistes descarten a Galba en la redaccio de la quarta part del Tirant i mantenen l'autoria unica de Joanot. Es pensa que Galva a soles participaria en la distribucio dels capituls per a portar-los a imprenta.

Segon sostenen Entwistle, Martí de Riquer i el propi Villalmanzo, en el segon viage de Joanot a Anglaterra, formant part de l'embaixada enviada per Alfons V des de Napols per a agrair al sobirà angles el seu ingres en l'Orde de la Garrotera, seria quan va coneixer el llibre anglo-normant del sigle XIII Guy de Warwick, en versio francesa, propietat del rei Enric VI de Lancaster, que li serviria com a base per al seu Guillem de Varoich, que finalment el refondrà en els primers capituls del Tirant lo Blanch: «Aquest es un tractat d'horde de caualeria tret d'un libre que fon del rey d'Anglaterra e de França».

Les experiencies vixcudes en sa propia vida foren arguments que despres plasmaria en la seua novela. Era realment la diferencia en respecte a qualsevol atra novela. Martorell trenca lo que d'asta eixe moment eren els llibres de cavalleria, i crea la novela cavalleresca inspirada en personages, llocs i ambientacions creibles (en molts casos reals).

La crítica lliteraria del Tirant escomença en Cervantes. Es de sobra conegut l'elogi que formula de la mateixa en el Quixot (Part I, cap. VI), calificant-la de ser «el mejor libro del mundo». Cervantes enaltix l'obra i no a l'autor perque desconeixia el seu nom per haver segut omes en la dedicatoria original de Joanot a on apareixia la referencia de la seua autoria (edicio vallisoletana de Diego Gumiel de 1511).

En 1951, Damaso Alonso, en un estudi sobre el Tirant (Tirant lo Blanch, novela moderna), resalta tots els elements que caracterisaran la novela moderna: el realisme.

Joanot Martorell, defensor de l'espirit cavalleresc, ya en decadencia, s'allunta de la clasica novela de cavalleries i li dona veracitat al protagoniste. Llunt dels heroes migevals, mor en el llit d´una pulmonia, com va destacar Cervantes.

El rumà Constantin Marinesco i Villalmanzo sostenen que, possiblement, Joanot s'inspirara en les gestes del gran heroe de la creuada contra els turcs, el capita Janós Hunyadi, que en Occident era conegut com el ´Comte Blanch´ o ´rey Blach´, e inclus en l'eleccio del nom.

Pero l'historia del manuscrit del Tirant no acaba en la mort del nostre insigne novelista. A la mort d'este, el seu germa major, Galcerán, va intentar recuperar els drets de l'obra a Martí Joan de Galba, que estaven en el seu poder des de fea mes d'un any. Joanot Martorell ses els havia pignorat com garantia d'un prestam de cent reals en la condicio de que si en un any no saldava el deute, Galba es quedaria en el manuscrit, com aixina va succeir: «Lo dit moceen Johanot pasava moltes necesitats e lo dit en Martí Joan li prestava Diners sovent».

El Tirant lo Blanch es la primera novela del mon modern i que, com predecesora de totes, obri les portes als demes escritors, cas de Cervantes o Shakesperare. Per a orgull nostre, la va escriure el cavaller valencià Joanot Martorell en la seua llengua, en llengua valenciana, i se la va dedicar a la nacio a on ell era natural: Valencia.

Vore tambéEditar

BibliografiaEditar

  • Tirant lo Blanch (Volum I) i (Volum II) de Joanot Martorell. Colecció Clàssics Valencians, número. 20. Edició de Josep Pujalt i Alicia Palazón. Editorial L'Oronella.
  • Guillem de Varoich de Joanot Martorell. Colecció Clàssics Valencians, número 6. Edició d'Alicia Palazón. Editorial L'Oronella.

Enllaços ExternsEditar