Idioma Urdu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Urdu»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Urdu
اردو
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en: Pakistan i Índia
Regió: Subcontinent indi
Parlants:
  • natius:
  • atres:
104 millons
  • 60 millons
  • 40 millons
Rànquing: No està entre els 100 primers
Família: Indoeuropea

  Indo-irani
   Indo-ari
    Hindustaní
     Urdu

estatus oficial
Llengua oficial de: Pakistan, Jammu i Cachemira, Uttar i Pradesh (Índia)
Regulat per: No està regulat
còdics de la llengua
ISO 639-1
ISO 639-2
ISO/FDIS 639-3 [1]
SIL
vore també: llengua

L'urdu és la llengua que es parla fonamentalment en Pakistan i Índia. En Pakistan està considerada la llengua nacional, mentres que en l'Índia és u dels 24 idiomes oficials del país.

A pesar de la seua condició de llengua nacional de Pakistan, a soles uns dèu millons de persones en eixe país (un 8% de la població) el parlen com a llengua materna. Este chicotet percentage el formen els nomenats "mohajir" ("emigrants" en urdu), l'èlit social i econòmica de Pakistan que procedix dels refugiats musulmans que fugiren del nort de l'Índia despuix de la partició de l'antiga Índia britànica en l'any 1947, quan sorgiren els dos estats independents d'Índia i Pakistan.

Com a llengua parlada, l'urdu és pràcticament indistinguible de l'hindi, llengua nacional de l'Índia. La diferència entre abdós llengües radica en que l'urdu és usat com a llengua escrita per parlants musulmans i s'escriu en una forma llaugerament adaptada de l'alfabet persa, variant al mateix temps de l'alfabet àrap. L'hindi, pel contrari, s'escriu en l'alfabet devanagari, originalment empleat per al sànscrit, i és usat pels parlants de la religió hindú. Encara que l'idioma coloquial és pràcticament el mateix, la norma culta de l'urdu fa us de numerosos térmens d'orige àrap i persa, mentres que l'hindi, recurrix a estils formals, al sànscrit com a font de vocabulari cult. A la forma parlada comú de l'urdu i l'hindi se la denomina a sovint hindustaní.

Història[editar | editar còdic]

L'urdu té el seu orige en la ciutat de Delhi. Despuix de la conquista mogola de l'Índia, el dialecte índic parlat en esta ciutat va rebre numeroses influències perses, turques, pashto i àraps degudes als conquistadors musulmans. Encara que estos usaven el persa com a llengua oficial, la llengua popular seguiria sent índica encara que en abundant lèxic d'orige persa. Aixina, el creiximent de la ciutat de Delhi donà lloc a una nova "lingua franca", usada en gran part del nort de l'Índia, que en el sigle XVII seria coneguda com zaban-e-urdu-e-mualla. Esta expressió persa que significa "llengua dels campaments i de la cort" acabaria abreviada simplement com "urdu" ("campament").

Les primeres manifestacions lliteràries de l'urdu escomençaren en el sigle XVII. L'urdu, escrit en alfabet persa, se convertiria en el mig d'expressió dels poetes musulmans del nort de l'Índia. A la forma de urdu usada en la poesia d'esta época se la denomina rekhti i el seu màxim exponent fon el poeta Vali Dakkani. U dels principals centres d'activitat lliterària en urdu ha segut tradicionalment la ciutat de Lucknow, a on encara predomina l'us escrit de l'urdu sobre l'hindi.

El terme "urdu" s'usà com a sinònim de "hindustaní" en l'época de l'Índia britànica per a referir-se també a la llengua parlada. A pesar d'això, les sempre complexes relacions entre religió, llengua i societat en l'Índia portarien a l'us d'una forma escrita en alfabet devanagari, propi del sànscrit, com a alternativa a la forma escrita en alfabet persa. Esta divisió en la forma escrita del llenguage, que ha resultat en el desenroll de dos normes cultes, hindi i urdu, s'accentuaria en la partició de l'Índia en l'any 1947, quan sorgiren els estats independents d'Índia i Pakistan. Des de llavors, el terme "urdu" s'usa exclusivament per a referir-se a la norma culta de l'idioma que utilisa l'alfabet persa. Des de la partició, l'urdu usat en Pakistan ha incrementat considerablement l'us de térmens d'orige àrap mentres que en l'Índia molts parlants d'hindi eviten conscientment l'us de paraules d'orige persa i àrap en la llengua escrita, favorint un estil en numerosos neologismes presos del sànscrit. Esta tendència ha accentuat la divisió de les formes escrites de l'urdu i l'hindi, encara que l'idioma parlat seguix sent essencialment el mateix.

Dialectes[editar | editar còdic]

L'urdu es subdividix habitualment en quatre dialectes: l'urdu vernàcul modern, el dakhini, el pinjari i el rekhta. L'urdu vernàcul modern és el llenguage usat en els centres urbans com Delhi, Lucknow i Lahore, el dakhini (també conegut com dakani, deccani, desia o mirgan) se parla en l'estat indi de Maharashtra i en les rodalies de la ciutat índia de Hyderabad. Esta variant dialectal ampra un número menor de vocables d'orige persa i àrap que l'urud estàndart. En quant al rekhta, esta és la forma d'urdu usada com a mig lliterari en la poesia en urdu, i es sol considerar un dialecte a part.

Vore també[editar | editar còdic]