|
|
Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | Les '''Normes del Puig''' o '''Normes d'El Puig''', també conegudes com '''Normes de la Real Acadèmia'''<ref>[http://www.llenguavalenciana.com/seccio/start «La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes»]. Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).</ref> o '''Normes de la RACV''',<ref>{{ref-llibre |autor= José Vicente Gómez Bayarri|títul=El valencià, el dictamen de la llengua i l'AVLL|editorial=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |lloc=Valéncia|data=2003|isbn=84-96068-33-1|llengua=Valencià}}</ref> són les normes ortogràfiques per al [[Llengua valenciana|valencià]] creades per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en l'any [[1979]]. La seua denominació és deguda a que foren presentades en el municipi valencià d'[[El Puig]] en [[1981]].
| + | {{metaplantilla de avisos |
− | | + | | tipo = aviso |
− | [[Image:Normes d'El Puig-Aniversari.jpg|thumb|180px|Cartell de l'acte del '''XXV Aniversari de les Normes d'El Puig''' en l'any [[2006]]]] | + | | imagen = [[Image:Nuvola apps kcmsystem.png|50px|{{ #if: {{{2|}}}{{{3|}}}|{{{2}}} de {{{3}}}|Sense data}}]] |
− | | + | | texto = <center>'''U o més {{ #if: {{{1|}}} | [[Usuari:{{{1}}}|enciclopedistes]] | [[Proyecte:enciclopedistes|enciclopedistes]] }} estan treballant actualment en estendre est artícul'''.</center><span style="font-size: 88%;"><center>És possible que, a causa d'això, n'hi hagen faltes de contingut o deficiències de format. Per favor, ans de realisar correccions majors o reescritures, contacta en ells en la seua pàgina d'usuari {{ #ifeq: {{NAMESPACE}} | {{TALKSPACE}} | | o en [[{{NAMESPACE}} Discussió:{{PAGENAME}}|la pàgina de discussió de l'artícul]]}} per a poder coordinar la redacció. {{ #if: {{{2|}}}|{{ #if: {{{3|}}}|{{{2}}} de {{{3}}}.|<br />No s'ha inclòs la data. [[Plantilla:En desenroll|Instruccions de la plantilla]].}}|<br />No s'ha inclòs la data. [[Plantilla:En desenroll|Instruccions de la plantilla]].}}</center></span>}}<includeonly>[[Categoria:Proyecte:Artículs en desenroll]]</includeonly> |
− | El [[5 de març]] de [[2006]] se celebrà el XXV Aniversari de Les Normes d'El Puig en el [[Monasteri d'El Puig]] de Santa Maria, acte al qual s'adheriren numeroses entitats culturals i civiques i que va ser organisat per la [[Plataforma Normes d'El Puig]].
| + | <noinclude> |
− | | + | [[Categoria:Proyecte:Plantilles de manteniment|{{PAGENAME}}]] |
− | ==Història==
| + | {{/doc}} |
− | | + | </noinclude> |
− | La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) naixqué en 1915 gràcies a l'impuls de la Diputació i l'Ajuntament de Valéncia –per aquell temps com a [[Centre de Cultura Valenciana]]– en l'objectiu fonamental d'efectuar una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. Els resultats d'eixes investigacions se traduïxen en posterioritat en publicacions que busquen la seua màxima difusió. En l'actualitat, la RACV pertany a la Confederació Espanyola de Centres d'Estudis Locals del [[Centre Superior d'Investigacions Científiques]] (CSIC) junt a uns atres organismes i acadèmies similars de l'Estat.
| |
− | | |
− | A conseqüència del caràcter provisional de les [[Normes de Castelló]] o del [[1932|32]] i la necessitat d'un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del [[Poble Valencià]], la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV]] confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la [[llengua valenciana]], partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor [[Miquel Adlert]] i del filòlec [[Lluís Fullana]]. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de [[1981]] per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. L'acte d'adhesió tingué lloc en el [[Monasteri de Santa Maria del Puig]]; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes del Puig.
| |
− | | |
− | Esta ortografia fon adoptada per a l'ensenyança del valencià en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de [[Lo Rat Penat]], entitat senyera en la recuperació i difusió del nostre idioma des de la seua creació en [[1887]] de la mà de [[Constantí Llombart]]. Centenars d'obres publicades i l'existència d'una activa [[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) concedixen la natural majoria d'edat a unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana. L'esforç de les editorials –[[L'Oronella]], Lo Rat Penat, [[Del Senia al Segura|Del Sénia al Segura]], la RACV, l'[[Editorial Aitana]] o [[Acció Bibliogràfica Valenciana]], entre unes atres –per a traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe: teatre clàssic, novela, ensaig, poesia, història, etc.– no deu resultar un treball infructuós.
| |
− | | |
− | Les Normes del Puig són les úniques que han segut reconegudes oficialment fins a la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL). De fet, el primer Estatut d'Autonomia Valenciana era publicat segons els criteris ortogràfics de la RACV i durant els primers temps de democràcia, en acabar la dictadura franquista, foren les normes utilisades en l'ensenyança pública.
| |
− | | |
− | * Extret de l'introducció de l'obra ''[[Els verps en llengua valenciana i la seua flexió]]'' de [[Juli Amadeu Àrias]] (Valéncia, RACV, 2006)
| |
− | | |
− | == Normes Ortogràfiques ==
| |
− | | |
− | ===El nom de les lletres===
| |
− | | |
− | '''L’ALFABET'''
| |
− | | |
− | En valencià l'[[alfabet]] consonàntic és el següent:
| |
− | | |
− | [[b]], be
| |
− | | |
− | [[c]], ce
| |
− | | |
− | [[ch]], che
| |
− | | |
− | [[ç]], ce trencada
| |
− | | |
− | [[d]], de
| |
− | | |
− | [[f]], ef
| |
− | | |
− | [[g]], ge
| |
− | | |
− | [[h]], hac
| |
− | | |
− | [[j]], jota
| |
− | | |
− | [[k]], ca
| |
− | | |
− | [[l]], el
| |
− | | |
− | [[ll]], ell
| |
− | | |
− | [[m]], em
| |
− | | |
− | [[n]], en
| |
− | | |
− | [[ny]], eny
| |
− | | |
− | [[p]], pe
| |
− | | |
− | [[q]], cu
| |
− | | |
− | [[r]], er
| |
− | | |
− | [[rr]], doble er
| |
− | | |
− | [[s]], es
| |
− | | |
− | [[t]], te
| |
− | | |
− | [[v]], ve
| |
− | | |
− | [[w]], ve doble
| |
− | | |
− | [[x]], xe
| |
− | | |
− | [[y]], i grega
| |
− | | |
− | [[z]], zeta
| |
− | | |
− | | |
− | En [[Llengua Valenciana|Valencià]] el sistema vocàlic és el següent:
| |
− | | |
− | a de "''[[Dacsa|dacsa]] ''"
| |
− | | |
− | e tancada de "''[[Fe|fe]] ''"
| |
− | | |
− | ɛ oberta de "''[[Mel|mel]] ''"
| |
− | | |
− | i de "''[[Melic|melic]] ''"
| |
− | | |
− | o tancada de "''[[Sorolla|Sorolla]] ''"
| |
− | | |
− | ɔ oberta de "''[[Por|por]] ''"
| |
− | | |
− | u de "''[[Tramús|tramús]] ''"
| |
− | | |
− | | |
− | | |
− | '''S'escriu B (batre)'''
| |
− | | |
− | 1. En inicial i interior de paraula: badalla, acaba, dubte.
| |
− | | |
− | 2. En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abces, obtús, abstracte, obstaculisar, subproducte.
| |
− | | |
− | 3. Davant de D, en diferent sílaba, posarem B i no P: abdica, abdomen.
| |
− | | |
− | 4. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B:
| |
− | | |
− | :::- àrap, no arab, pero arabisar
| |
− | :::- verp, no verb, pero verbal
| |
− | :::- mossàrap, no mossarab, pero mossarabisme
| |
− |
| |
− | | |
− | '''S'escriu C''' | |
− | | |
− | 1. En sò de [k] (colp)
| |
− | | |
− | ::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult.
| |
− | ::1.2. En principi de sílaba formant els grups consonàntics CR, CL: crida, clau, dimecres,_ -. proclamà.
| |
− | ::1.3. Davant de C, D, S, T, Z: acció, anècdota, dacsa, actua, eczema.
| |
− | ::1.4. En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o es conserve:
| |
− | | |
− | :::- atac, no atag, pero ataca
| |
− | :::- pròlec, no pròleg, pero prologa
| |
− | :::- fanc, no fang, pero fangos
| |
− | | |
− | 2. En sò de [s] (cendra)
| |
− | | |
− | ::2.1. Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, província.
| |
− | ::2.2. Davant de A, O, U, escriurem c (ce trencada): caçar, llançol, vençut.
| |
− | ::2.3. En posició final de paraula, escriurem ç, sempre que en derivar s'escriga c:
| |
− |
| |
− | :::- capaç, capacitat
| |
− | :::- comerç, comerciar
| |
− | | |
− | ::2.4. En els sufixos -ac/-aça, -uç/-uça (aumentatius, despectius) i -iç/-iça (matèria o tendència):
| |
− | | |
− | :::- bonaç, malaltuç, pastiç.
| |
− |
| |
− | '''S'escriu Ç'''
| |
− | | |
− | (Vore C, 2.2, 2.3 12.4.)
| |
− |
| |
− | | |
− | '''S'escriu CH'''
| |
− | | |
− | 1. En sò de [tʃ] (chic)
| |
− | | |
− | ::1.1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants:
| |
− | | |
− | :::- chufa, Chirivella, clòchina, archiu.
| |
− | | |
− | ::1.2. En final de paraula escriurem IG o G (vore G, 3).
| |
− | | |
− | 2. En sò de [k] (March)
| |
− |
| |
− | ::2.1. En posició final de paraula, en els pobles i llinages que la tenen per tradició: | |
− |
| |
− | :::- Albuixech, Albiach.
| |
− |
| |
− | | |
− |
| |
− | '''S'escriu D (dit)'''
| |
− | | |
− | 1. En principi i mig de paraula: donar, idea. Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmòsfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze).
| |
− | | |
− | 2. En el grup consonàntic DR: dragó, moldre.
| |
− | | |
− | 3. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar s'escriga D:
| |
− | | |
− | :::- vert, no verd pero verdor.
| |
− | :::- reverent, no reverend pero reverenda.
| |
− |
| |
− | | |
− |
| |
− | '''S'escriu F (farina)'''
| |
− | | |
− | 1. Inicial, interior i fi de paraula:
| |
− | | |
− | :::- fer, corfa, bufa, baf.
| |
− | | |
− | 2. En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforme en V o es mantinga:
| |
− | | |
− | :::- serf, no serv, pero servir.
| |
− | :::- tuf, no tuv, pero atufar.
| |
− |
| |
− |
| |
− | | |
− | '''S'escriu G'''
| |
− | | |
− | 1. En sò de [g] (gat)
| |
− | | |
− | ::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G):
| |
− | | |
− | :::- gàbia, got, gust, regal, engolir, aigua.
| |
− | | |
− | ::1.2. Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU):
| |
− | | |
− | :::- guerra, guisar, figuera, esguita.
| |
− | | |
− | ::1.3. Davant de UE, UI, portarà diéresis la U quan se pronuncie:
| |
− | | |
− | :::- aigües, llingüístic.
| |
− | | |
− | ::1.4.En principi de paraula o de sílaba, en els grups consonàntics GR, GL:
| |
− | | |
− | :::- gràcies, glop, agrana, regle.
| |
− | | |
− | ::1.5. Davant de D, M, N:
| |
− | | |
− | ::- Magdalena, fragmentar, insignificància.
| |
− | | |
− | ::Excepte en cultismes com:
| |
− | | |
− | :::- acme, dracma, estricnina, iconografia, tècnic, anècdota, sinècdoque i derivats.
| |
− | | |
− | ::1.6. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s'escriga G:
| |
− | | |
− | :::- amic, no amig, pero amigar.
| |
− | :::- rec, no reg, pero regar.
| |
− | :::- amarc, no amarg, pero amargar.
| |
− | :::- sanc, no sang, pero sangonera.
| |
− | | |
− | 2. En sò de [dʒ] (girar)
| |
− | | |
− | ::2.1. En posició inicial de paraula i interior davant de E, I:
| |
− | | |
− | :::- argila, gel, giner.
| |
− | | |
− | ::Excepte davant de -ecc-, -ect-:
| |
− | | |
− | :::- objecció, objectiu i algunes més
| |
− | | |
− | ::i en uns atres noms de procedència grega o bíblica:
| |
− | | |
− | :::- Jesús, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglífic.
| |
− | | |
− | | |
− | ::2.2. En el grup -IG- en mig de paraula davant de G (formes dels verps acabats en -gir):
| |
− | | |
− | :::- afigga, rigga, frigga.
| |
− | | |
− | | |
− | ::2.3. En posició final de paraula la G darrere de I no és sonora, encara que en derivar se transforme:
| |
− | | |
− | :::- mig, pero miger.
| |
− | :::- oreig, pero orejar.
| |
− | | |
− | ::2.4. No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un sò africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició:
| |
− | | |
− | :::- viage, no viatge.
| |
− | :::- juge, no jutge.
| |
− | :::- llenguage, no llenguatge.
| |
− | :::- correja, no corretja.
| |
− | | |
− | 3. En sò de [tʃ] (roig)
| |
− | | |
− | ::3.1. En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda:
| |
− | | |
− | :::- vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig. (Excepte Càlig i Tírig en les que la I del grup se pronuncia.)
| |
− | | |
− | ::3.2. En posició final de paraula, darrere de I tònica:
| |
− | | |
− | :::- desig, frig.
| |
− | | |
− | ::3.3. En posició final de paraula apareix sempre [tʃ], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora corresponent (G davant E, I i J davant A, O, U), o es mantinga (CH en tots els casos):
| |
− | | |
− | :::- trepig, trepigen.
| |
− | :::- mig, mija.
| |
− | :::- despaig, despachar.
| |
− |
| |
− |
| |
− | | |
− | '''S'escriu H (heretar)'''
| |
− | | |
− | No te cap de sò.
| |
− | | |
− | l. En principi i mig de paraula, en les que sent etimològica s'ha conservat per l'us: herba, hui, hivern.
| |
− | | |
− | 2. No l'escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimològic, s'han escrit aixina des d'un principi: avorrir.
| |
− |
| |
− |
| |
− | | |
− | '''S'escriu J (jardí)'''
| |
− | | |
− | 1. En posició inicial i interior de paraula davant de A, O, U:
| |
− | | |
− | :::- jaqueta, jove, jugar, puja, rajola, ajunta.
| |
− | | |
− | 2. Davant de -ecc-, -ect-:
| |
− | | |
− | :::- objecte, objecció, subjecte, objectiu (vore Y, 4).
| |
− | | |
− | 3. Davant de E (vore G, 2.1.)
| |
− | | |
− | 4. No escriurem TJ (vore G, 2.4.), sino J:
| |
− | | |
− | :::- plaja, no platja.
| |
− | :::- mija, no mitja.
| |
− | | |
− | 5.- Darrere del prefix AD: adjacent.
| |
− |
| |
− |
| |
− | | |
− | '''S'escriu K (York)'''
| |
− | | |
− | 1. Nomes en paraules d'orige estranger o tècniques:
| |
− | | |
− | :::- Kant, kilo.
| |
− |
| |
− |
| |
− | | |
− | '''S'escriu L (lenta)'''
| |
− | | |
− | 1. En inicial de paraula:
| |
− | | |
− | :::- local, líquit.
| |
− | | |
− | 2. En interior i fi de paraula:
| |
− | | |
− | :::- almagasén, dol.
| |
− | | |
− | 3. En els grups consonàntics BL, CL, FL, GL, PL:
| |
− | | |
− | :::- blau, clau, flama, glop, plat, noblea, aclamar, unflar, aglutinar, aplanar.
| |
− |
| |
− |
| |
− | | |
− | '''S'escriu LL (llanda)'''
| |
− | | |
− | 1. En inicial, interior i final de paraula:
| |
− | | |
− | :::- llet, lliberal, fillia, rella, poll, manoll, bolletí, ralla.
| |
− |
| |
− | | |
− |
| |
− | '''S'escriu M (manà)'''
| |
− | | |
− | 1. En inicial, interior i final de paraula:
| |
− | | |
− | :::- mar, mestre, flama, camí, fum, estem.
| |
− | | |
− | 2. Davant de P, B, M:
| |
− | | |
− | :::- rompre, gamba, immortal.
| |
− | | |
− | ::Excepte en paraules compostes que ajunten N final a M inicial:
| |
− | | |
− | :::- enmig, granment.
| |
− | | |
− | 3. En el prefix circum- quan li seguix una atra consonant:
| |
− | | |
− | :::- circumstància, circumnavegació, circumferència.
| |
− | | |
− | 4. Mai davant de V ni F:
| |
− | | |
− | :::- enveja, enfrontar (excepte triumvir. Vore N 2 i M 3).
| |
− | | |
− | 5. No escriurem el grup TM, representant M doble, que ha desaparegut en la llengua valenciana.
| |
− | | |
− | :::- semana, no setmana.
| |
− | :::- sometre, no sotmetre.
| |
− | | |
− | 6. No escriurem el grup MP sino solament N quan la pronunciem, encara que per raons etimologiques s'haja usat:
| |
− | | |
− | :::- atentar, no atemptar.
| |
− | :::- pronte, no prompte.
| |
− |
| |
− |
| |
− | | |
− | '''S'escriu N (nas)'''
| |
− | | |
− | 1. En inicial, interior i fi de paraula:
| |
− | | |
− | :::- niu, lluna, món.
| |
− | | |
− | 2. Davant de F en els prefixos CON, EN, IN:
| |
− | | |
− | :::- confiar, enfadar, inflamar.
| |
− | | |
− | ::Excepte els cultismes:
| |
− | | |
− | :::- émfasis, emfisema, emfiteusis, àmfora.
| |
− | | |
− | 3. Davant de consonant, excepte B, M, P:
| |
− | | |
− | :::- enveja, confit, planta, gandul.
| |
− | | |
− | 4. Davant de M per excepció, en paraules que ajunten N final a M inicial:
| |
− | | |
− | :::- enmig, granment.
| |
− |
| |
− |
| |
− | | |
− | '''S'escriu NY (pany)'''
| |
− | | |
− | 1. En inicial, interior i fi de paraula:
| |
− | | |
− | :::- nyespla, pinyó, riny.
| |
− |
| |
− |
| |
− | | |
− | '''S'escriu P (posar)'''
| |
− | | |
− | 1. En posició inicial de paraula:
| |
− | | |
− | :::- puny.
| |
− | | |
− | 2. En interior de paraula davant de T, C, Ç, S, N:
| |
− | | |
− | :::- concepte, concepció, capçal, hipnòtic, eclipse. Excepte: dissabte, dubte, sobte.
| |
− | | |
− | 3. En posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B o es mantinga:
| |
− | | |
− | :::- cap, no cab, pero cabut.
| |
− | :::- llop, no llob, pero lloba.
| |
− | :::- colp, no colb, pero colpejar.
| |
− | :::- adop, no adob, pero adobar.
| |
− |
| |
− |
| |
− | | |
− | '''S'escriu Q (quinze)'''
| |
− | | |
− | 1. En inicial i interior de paraula, seguida de U muda, davant E, I:
| |
− | | |
− | :::- queixa, quilat, alqueria, séquia.
| |
− | | |
− | ::Si la U es pronuncia, du diéresis, com se diu en el número 3.
| |
− | | |
− | 2. En inicial i interior de paraula, davant de U àtona seguida de A, O, formant diftonc:
| |
− | | |
− | :::- quatre.
| |
− | | |
− | ::Excepte:
| |
− | | |
− | :::- ipecacuana i els derivats de cuiro, cuina, evacuar, conspicu, perspicu, proficu, vacu, promiscu.
| |
− | | |
− | 3. En inicial i interior de paraula, quan una U àtona vaja seguida de E, I, i s'haja de pronunciar, portarà diéresis:
| |
− | | |
− | :::- qüestió, obliqüitat.
| |
− |
| |
− |
| |
− | | |
− | '''S'escriu R'''
| |
− | | |
− | 1. En sò de [r] (carreter)
| |
− | | |
− | ::1.1. En inicial de paraula:
| |
− | | |
− | :::- roda, rajola.
| |
− | | |
− | ::1.2. En interior de paraula darrere de L, M, N, S:
| |
− | | |
− | :::- somrís, enriquir, israelí.
| |
− | | |
− | 2. En sò de [ɾ] (cara)
| |
− | | |
− | ::2.1. En interior i final de paraula:
| |
− | | |
− | :::- mira, cura, cor, dolor.
| |
− | | |
− | ::2.2.En els grups BR, CR, GR, TR, PR:
| |
− | | |
− | :::- brot, cru, gran, traure, propi, arbre, criar, agranar, batre, comprar.
| |
− |
| |
− |
| |
− | | |
− | '''S'escriu RR (guerra)''' | |
− | | |
− | 1. En posició intervocàlica:
| |
− | | |
− | :::- carro, errar.
| |
− |
| |
− |
| |
− | | |
− | '''S'escriu S'''
| |
− | | |
− | 1. En sò de [s] (sap)
| |
− | | |
− | ::1.1. En inicial de paraula:
| |
− | | |
− | :::- solt, sabut.
| |
− | | |
− | ::1.2. Darrere de consonant: | |
− | | |
− | :::- ansa, dacsa.
| |
− | | |
− | ::1.3. Darrere dels prefixos llatins i grecs:
| |
− | | |
− | :::- ante-, contra-, sobre-, supra-, uni-, bi-, tri-, anti-, hipo-, para-, mono-, di-, tetra-, poli-, etc.
| |
− | | |
− | ::i de la A- en valor negatiu:
| |
− | | |
− | :::- asilàbic.
| |
− |
| |
− | ::1.4. En final de paraula encara que en derivar se conserve senzilla per transformar-se en sonora o es duplique per continuar sorda:
| |
− | | |
− | :::- mes, mesos.
| |
− | :::- nas, nassos.
| |
− | | |
− | 2. En sò de [z] (cosa)
| |
− | | |
− | ::2.1. En posició intervocàlica:
| |
− | | |
− | :::- casa, promesa.
| |
− | | |
− | ::2.2. En els prefixos DES-, DIS-, seguits de vocal, H o consonant sonora:
| |
− | | |
− | :::- desaiguar, desheretar, desviure.
| |
− | | |
− | ::2.3. En els participis:
| |
− | | |
− | :::- d'entés, entesa, entesos, enteses; d'imprés, impresa, impresos, impreses.
| |
− | | |
− | ::2.4. En derivats de gentilicis:
| |
− | | |
− | :::- andalús, andalusos.
| |
− | :::- francés, francesos.
| |
− | | |
− | ::2.5. En el femení dels substantius que signifiquen ofici, professió, dignitat, títul o càrrec.
| |
− | | |
− | :::- abat, abadesa.
| |
− | :::- duc, duquesa.
| |
− | :::- príncip, princesa.
| |
− | :::- mestre, mestresa.
| |
− |
| |
− |
| |
− | | |
− | '''S'escriu SS (passar)'''
| |
− | | |
− | 1. En posició intervocàlica:
| |
− | | |
− | :::- posseir, massa.
| |
− | | |
− | 2. En les paraules començades pels sòns a + s (ass) + atra vocal:
| |
− | | |
− | :::- assimilar. Excepte: ase, Asia, asil
| |
− | | |
− | ::També darrere del prefix negatiu A (que es pronuncia S sorda):
| |
− | | |
− | :::- asimètric.
| |
− | | |
− | 3. En els sufixos -íssim, -íssima:
| |
− | | |
− | :::- boníssim, cregudíssima.
| |
− | | |
− | 4. En alguns derivats de les paraules que acaben en -as, -es, -is, -os, -us.
| |
− | | |
− | :::- fracàs, fracassos.
| |
− | :::- castís, castissos.
| |
− | :::- gos, gossos.
| |
− | :::- tramús, tramussos.
| |
− | :::- espés, espessos.
| |
− | | |
− | 5. Darrere dels prefixos des-, dis-, seguits de paraula que comence per S:
| |
− | | |
− | :::- dessecat, dissoldre.
| |
− |
| |
− |
| |
− | | |
− | '''S'escriu T (tornar)'''
| |
− | | |
− | 1. Inicial i interior de paraula:
| |
− | | |
− | :::- toca, costella, setze.
| |
− | | |
− | 2. En el grup consonantic TR:
| |
− | | |
− | :::- truc, atraure.
| |
− | | |
− | 3. En el prefix grec AT- :
| |
− | | |
− | :::- atmòsfera (vore D, 1).
| |
− | | |
− | 4. Davant de Z:
| |
− | | |
− | :::- dotze.
| |
− | | |
− | 5. En posició final de paraula posarém sempre T encara que en derivar se transforrne en D o es conserve:
| |
− | | |
− | :::- fort, fortalea.
| |
− | :::- cert, certea.
| |
− | :::- càlit, no càlid pero caliditat.
| |
− | :::- abat, no abad pero abadia.
| |
− |
| |
− |
| |
− | | |
− | '''S'escriu V (vindre)'''
| |
− | | |
− | 1. En inicial i interior de paraula:
| |
− | | |
− | :::- velocitat, cavall.
| |
− | | |
− | 2. En les terminacions del pretèrit imperfecte d'indicatiu:
| |
− | | |
− | ::: -AVA, -AVES, -AVA, -AVEN, -AVEU, -AVEN
| |
− | | |
− | ::De tots els verps acabats en -AR.
| |
− | | |
− | 3. Mai en posició final de paraula encara que en derivar s'escriga V:
| |
− | | |
− | :::- serf, no serv, pero servir.
| |
− |
| |
− |
| |
− | | |
− | '''S'escriu X'''
| |
− | | |
− | 1. En sò de [ʃ] (eixida)
| |
− | | |
− | ::1.1. Darrere dels diftoncs decreixents AI, EI, OI, UI:
| |
− | | |
− | :::- caixa, créixer, coixo, afluixar.
| |
− | | |
− | ::1.2. Darrere de I:
| |
− | | |
− | :::- pixar, seguixen, vixca.
| |
− | | |
− | ::1.3. En els increments incoatius de la 3.ª conjugació (-ixc, -ixqu-):
| |
− | | |
− | :::- oferixca, servixques.
| |
− | | |
− | ::1.4. En final de paraula:
| |
− | | |
− | :::- exigix, ix.
| |
− | | |
− | 2. En sò de [ks] (text)
| |
− | | |
− | ::2.1. Entre vocals:
| |
− | | |
− | :::- reflexió, axial.
| |
− | | |
− | ::2.2. En posició final, en algunes paraules:
| |
− | | |
− | :::- perplex, prefix.
| |
− | | |
− | 3. En sò de [gz] (exacte)
| |
− | | |
− | ::3.1. En el prefix EX-, seguit de vocal, H o consonant sonora:
| |
− | | |
− | :::- examinar, exhortar, exlibris.
| |
− |
| |
− |
| |
− | | |
− | '''S'escriu Y (yo)'''
| |
− | | |
− | 1. En posició inicial de paraula davant de vocal:
| |
− | | |
− | :::- yuxtaposar.
| |
− | | |
− | 2. Entre vocals:
| |
− | | |
− | :::- epopeya, apoyar.
| |
− | | |
− | 3. En el digraf NY per a representar el sò de [ɲ]:
| |
− | | |
− | :::- pinya, puny.
| |
− | | |
− | 4. Davant de -ecc-, -ect- (vore en J, 2 les excepcions):
| |
− | | |
− | :::- inyecció, abyecció, proyecte.
| |
− | | |
− | 5. En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradicio:
| |
− | | |
− | :::- Alcoy, Montroy, Gay.
| |
− |
| |
− |
| |
− | | |
− | '''S'escriu Z (zero)'''
| |
− | | |
− | 1. En inicial i interior de paraula:
| |
− | | |
− | :::- zona, atzucac.
| |
− | | |
− | 2. En totes les paraules començades pel prefix ZOO-:
| |
− | | |
− | :::- zoologia.
| |
− | | |
− | 3. En les terminacions -zoari, -zoic:
| |
− | | |
− | :::- protozoari, benzoic.
| |
− | | |
− | ===Apòstrof===
| |
− | | |
− | Es un signe ortogràfic (') que es posa en unir certes paraules, eludint una vocal. Les paraules que poden presentar la forma apostrofada son:
| |
− | | |
− | 1. Els pronoms personals dèbils, ME, TE, SE, LO, LOS, NE.
| |
− | | |
− | ::1.1. Darrere de verp que acabe en vocal:
| |
− | | |
− | :::- porta'm, penja'n
| |
− | | |
− | ::1.2. Davant de verp que comence per vocal o hac:
| |
− | | |
− | :::- s'entén, s'haguera.
| |
− | | |
− | ::1.3. En les combinacions binàries i ternàries de pronoms:
| |
− | | |
− | :::- se'n va, se'ls hi menja.
| |
− | | |
− | 2. Els artículs determinats EL/LO i LA davant de paraula que comence per vocal o hac:
| |
− | | |
− | :::- l'home, l'industrial, l'espiritista.
| |
− | | |
− | ::Excepte:
| |
− | | |
− | :::a) EL/LO o LA davant paraula començada per semiconsonant.
| |
− | :::b) LA davant de la una (hora).
| |
− | :::c) LA davant del nom de les vocals i de les consonants començades per vocal: la a, la e, la er, etc.
| |
− | :::d) LA davant de les paraules començades per a privativa: la anormalitat, etc.
| |
− | | |
− | :::Les preposicions A, DE, PER mes l'artícul EL/LO formen les contraccions AL, DEL, PEL.
| |
− | | |
− | 3. La preposició DE davant de paraules que comencen per vocal o hac:
| |
− | | |
− | :::- d'estar, d'ahir, d'haver.
| |
− | | |
− | ::Excepte quan li seguixca una paraula que comence per U semiconsonant:
| |
− | | |
− | ::- de hui.
| |
− | | |
− | ===Diéresis===
| |
− | | |
− | Es un signe ortogràfic (¨) que es coloca damunt de la I o de la U, indicant l'existència o no de diftonc: següent, païsage.
| |
− | | |
− | Colocació:
| |
− | | |
− | 1. Quan la I o la U van darrere d'una atra vocal i no formen diftonc en elles:
| |
− | | |
− | :::- veïnat, raïmer, aürtar.
| |
− | | |
− | 2. Quan la U -no muda- va darrere de G o Q seguida de E, I:
| |
− | | |
− | :::- següent, llingüística.
| |
− | | |
− | No la posarem en els següents casos:
| |
− | | |
− | 1. En l’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verps que acaben en -air, -eir, -oir, -uir:
| |
− | | |
− | :::- agrair
| |
− | :::- beneint
| |
− | :::- oiré
| |
− | :::- destruiria
| |
− | | |
− | 2. Quan va darrere dels prefixos:
| |
− | | |
− | :::- coincidix (co-in-ci-dix)
| |
− | :::- reimprimir (re-im-pri-mir)
| |
− | :::- contraindicar (con-tra-in-di-car)
| |
− | | |
− | 3. Quan la I forme part dels sufixos -isme, -ista, -iste, -ible tots ells en I tonica:
| |
− | | |
− | :::- egoisme (e-go-is-me).
| |
− | :::- altruista (al-tru-is-ta).
| |
− | :::- altriste (al-tru-is-te).
| |
− | :::- conduible (con-du-i-ble).
| |
− | | |
− | 4. Quan la I forme part dels sufixos -isar, -isant, -isat:
| |
− | | |
− | :::- europeisar (eu-ro-pe-i-sar).
| |
− | :::- europeisant (eu-ro-pe-i-sant).
| |
− | :::- europeisat (eu-ro-pe-i-sat).
| |
− | | |
− | 5. Quan la U forme part de la terminació llatina -um:
| |
− | | |
− | :::- simpòsium (sim-po-si-um).
| |
− | :::- harmònium (har-mo-ni-um).
| |
− | | |
− | ===Accents===
| |
− | | |
− | 1. '''Classificació de l'accent:'''<br>
| |
− | L’accent és un signe ortogràfic –també convencional– que es representa per (´) o (`) que, segons el definim, servix per a indicar la tonicitat de la paraula, posant-lo damunt d’aquella vocal de la sílaba sobre la qual recau la major intensitat de pronunciació (lo que es denomina accent fonètic o prosòdic).
| |
− |
| |
− | L’accent gràfic pot ser greu (`) i agut (´). L’[[accent greu]] senyala les vocals tòniques obertes, quan estes s’accentuen gràficament; l’accent agut senyala totes les demés vocals, quan estes s’accentuen gràficament. El valencià té sèt vocals: a, e, ɛ, i, o, ɔ, u. La a es considera sempre oberta. La i i la u es consideren sempre tancades. La e i la o poden ser obertes o tancades i, si són obertes, sempre seran tòniques (excepte en dèsset i dèneu), encara que no sempre s’accentuaran gràficament: tècnica, perla, tònica, porta.
| |
− | | |
− | | |
− | 2. '''Regles d'accentuació:'''<br>
| |
− | a) S’accentuen gràficament les paraules agudes que acaben en vocal tònica -a, -e, -i, -o, -u, en vocal tònica més s (-as, -es, -is, -os, -us ), i les acabades en -en : tornà, escàs, vingué, perqué, congrés, entén, bochí, cafís, cantó, amorós, arròs, ningú, tramús ; pero no les acabades en diftonc decreixent, seguit o no de -s: renou, virrei, espai, conreu, estiu, esclau, Eloi, etc. per no ser tònica l’última vocal. Com tampoc Llombay , Alcoy, etc.
| |
− | | |
− | b) S’accentuen gràficament les paraules planes que no acaben en les terminacions anteriors i les que contenen en l’última sílaba un diftonc seguit o no de -s : cànem, hòmens, teléfon, esporàdic, dígraf, ascètic, càncer, còdex, idòneus, voríem, cantàvem, cantàreu, parlàveu, veníeu, cóncau, etc..
| |
− |
| |
− | c) Totes les paraules esdrúixoles s’accentuen gràficament: música, ciència, Valéncia, sénia, història, contínua, àgora, dèficit, cóncava.
| |
− | | |
− | d) En general, els monosílaps no duen accent gràfic: baix, ells, creu, tres, cant, ab, en, les...
| |
− |
| |
− | e) Les paraules agudes acabades en -ment seguixen la regla general d’accentuació gràfica: monument, depriment, ajuntament, document, medicament; no obstant, els adverbis en -ment duen accent gràfic únicament si aixina li correspon a l’adjectiu del qual deriven: contínuament (de ''contínua''), poèticament (de ''poètica''), esporàdicament (de ''esporàdica''), mèdicament (de ''mèdica''), pero bonament (de ''bona''), fredament (de ''freda''), amplament (de ''ampla'').
| |
− |
| |
− | f) Les formes compostes de verp i pronom enclític separat per un guionet no es consideren una sola paraula a efectes d’accentuació, i el verp seguix la regla general: cantàrem-li una cançó, diga-se-li lo més convenient, compre-nos-la, sorprén-lo.
| |
− | | |
− | 3. '''Accentuació diacrítica:'''<br> La necessitat o conveniència de diferenciar algunes paraules homógrafes du, al marge de les normes generals, a l’us mesurat d’una accentuació que, per la seua funció, se diu diacrítica.
| |
− | | |
− | 3.1. '''Regles d'accentuació diacrítica:'''<br>
| |
− | a) Entre dos o més monosílaps homógrafs i homòfons de diferent tonicitat s’accentuaran els de major tonicitat: M’agrada el més de maig, mes no el que més. Te vol donar un té que té guardat. Són les paraules de son pare les que li lleven la sòn.
| |
− |
| |
− | b) Entre dos o més paraules homógrafes, pero no homòfones (és dir, en relació vocal tònica oberta/tancada), s’accentuarà aquella o aquelles que duguen vocal oberta: El forment no està molt ben mòlt. No sòlc fer mai un solc dret. Lo que aquella dòna li dona no és bo.
| |
− | | |
− | c) Fòra dels casos anteriors, les paraules homógrafes i homòfones d’igual tonicitat i diferent significat no es distinguixen per l’accent, sino pel context, i seguixen la normativa general: Ell vol que el vol del colom siga més ràpit. El sol no sol calfar massa el sol del meu terrat, i no del meu terrat sol. Li roba la poca roba que té. Els ràpits d’este riu no són més ràpits que els de qualsevol atre.
| |
− | | |
− | 4. Antigues regles d'accentuació:<ref>Anteriors al canvi normatiu en l'accentuació realisat per la RACV el 1 de juliol de 2003.</ref>
| |
− | | |
− | <small>1. En valencià, segons a on recaiga l'accent fonètic, les paraules poden classificar-se en: agudes, planes i esdrúixoles.
| |
− | | |
− | Les paraules agudes porten l'accent fonètic en l'última sílaba: escr(í)u, cant(à), ag(ú)t; les planes porten l'accent fonètic en la penúltima sílaba: ll(í)bre, escr(í)ure, r(ò)ges; en les paraules esdrúixoles recau l'accent fonètic en l'antepenúltima sílaba: gram(à)tica, (à)nima, T(ú)ria.
| |
− | | |
− | 2. Hi ha dos classes d'accents gràfics: agut(´) i greu(`), que es colocaran respectivament sobre les vocals tancades (i, u, e, o) i obertes (a, ɛ, ɔ), quan siga necessari, d'acort en els següents apartats:
| |
− | | |
− | ::2.1. S'elimina l'accentuació gràfica, i queda de forma optativa per a les paraules que tenint igual grafia recau l'accent fonètic en una sílaba diferent (paraules homógrafes no homòfones).
| |
− | | |
− | ::2.2. En el cas de creure's necessari l'accent gràfic, este tindrà el següent orde preferent: agudes front a planes i esdrúixoles (canóns/c(à)nons, tindré/t(í)ndre, ultimà/ult(í)ma/(ú)ltima), i planes front a esdrúixoles (pronuncía/pron(ú)ncia, ult(í)ma/(ú)ltima).
| |
− | | |
− | :::Uns atres eixemples:
| |
− | | |
− | :::a) pensà (3.ª pers., sing. del perfecte d'indicatiu, 1.ª Conjugació).
| |
− | :::p(é)nsa (3.ª pers., sing. del present d'indicatiu. l.ª Conjugació).
| |
− | | |
− | :::b) passarà (3.ª persona, sing. del futur d'indicatiu. l.ª Conjugació).
| |
− | :::pass(à)ra (1.ª/3.ª persona, sing. de l'imperfecte de subjuntiu. 1.ª Conjugació).
| |
− | | |
− | :::dormirà (3.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 3.ª Conjugació).
| |
− | :::dorm(í)ra (1.ª/3.ª pers. sing, de l'imperfecte de subjuntiu. 3.ª Conjugació).
| |
− | | |
− | :::c) tindré (1.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 2.ª Conjugació).
| |
− | :::t(í)ndre (Infinitiu. 2.ª Conjugació).
| |
− | | |
− | :::d) està (3.ª pers., sing, del present d'indicatiu. 1.ª Conjugació).
| |
− | :::(é)sta (adjectiu pronominal)
| |
− | | |
− | 3. Pot ser recomanable l'accent gràfic en partícules interrogatives o exclamatives, en els pronoms interrogatius forts:
| |
− | | |
− | :::¿Que qué vols dir? / ¿Qué que vols dir?
| |
− | :::¿Qué com ho vols? / ¿Que cóm ho vols?
| |
− | :::¿Qué quina en vols? / ¿Que quína en vols?
| |
− | :::Dis-me de qué he parlat
| |
− | :::Tu saps en qué penses.</small>
| |
− | | |
− | ===Guió===
| |
− | | |
− | El guió és el signe ortogràfic (-) que es coloca entre dos o més elements d'una paraula per a distinguir-los.
| |
− | | |
− | Usarem el guió:
| |
− | | |
− | 1. Per a separar les paraules per sílabes en final de llínea.
| |
− | | |
− | 2. Per a unir els pronoms que van darrere (enclítics) del verp.
| |
− | | |
− | ::2.1. Quan el verp acaba en diftonc o en consonant i li seguix un pronom:
| |
− | | |
− | ::: mireu-les, penjar-se'n.
| |
− | | |
− | ::2.2. Quan el verp acaba en vocal i el pronom comença per consonant:
| |
− | | |
− | ::: menja-te'l, prengau-ne.
| |
− |
| |
− | ::2.3. Quan el verp acaba en vocal i seguixen els pronoms HO, HI:
| |
− | | |
− | ::: mira-ho, porta-hi.
| |
− | | |
− | 3. En alguns noms composts on els elements dels quals no estan totalment integrats:
| |
− | | |
− | ::: critic-bibliografic, historic-cientific.
| |
− | | |
− | ===Interrogació i admiració===
| |
− | | |
− | Els signes ortogràfics d'entrada en l'interrogació i en l'admiració no han de suprimir-se per a imitar ortografies estrangeres que a soles usen el signe final. Tal supressió du, en la majoria dels casos, a la confusió sobre a on comença l'interrogació o l'admiració.
| |
− | | |
− | El signe de principi s'ha de colocar a on comença la pregunta o el sentit admiratiu, encara que allí no comence el periodo.
| |
− | | |
− | La pràctica d'estos criteris ortografics dona claritat a l'escritura i ajuda en la llectura a la correcta entonació de la frase, que, d'una atra forma, podria arribar tart. Ademés de ser d'us generalisat en els escrits valencians des de fa molt de temps.
| |
− | | |
− | === -ADA, -ADET i derivats ===
| |
− | Les terminacions en -ADA, -ADET i derivats tenen la caracteristica de que la seua D intervocàlica no es pronuncia.
| |
− | | |
− | == Més informació ==
| |
− | Les Normes d'El Puig (normes ortogràfiques) - oficialisades per la RACV - han segut descalificades des del món [[Pancatalanisme|pancatalaniste]] per mig de la falsetat de dir que són regles ortografiques fetes en base al [[valencià apichat]], quan és precisament tot lo contrari - estan basades en el valencià general - puix no mantenen moltes de les senyes principals de l'apichat com són:
| |
− | | |
− | *Transformació de la G i J en Ch: Mege /Meche/, Plaja /Placha/, Orage /Orache/.
| |
− | | |
− | *No reconeiximent de les pronunciacions de "au" en conte de "o" al principi de certes paraules com: olor, ofegar, olorar...
| |
− | | |
− | *No reconeiximent de verps com per eixemple: péndrer.
| |
− | | |
− | *No reconeix el terme -ista per al masculí (típic de l'Horta).
| |
− | | |
− | *No reconeix el terme -esa per a paraules com fortalea, riquea, pobrea... (Que se diu en certes zones de [[l'Horta de Valéncia|l'Horta]])
| |
− | | |
− | *Reconeiximent de: em, et, es que son poc comuns en les zones de l'apichat.
| |
− | | |
− | === Respecte als atres dialectes ===
| |
− | *No admet la forma ''ixe'', ''ixes'', ''ixa''...
| |
− | | |
− | *No admet la desinència -o de la primera persona del [[Tortosí|valencià tortosí]] (Yo parle > Yo parlo)
| |
− | | |
− | *No admet la forma de la tercera persona del castellonenc i del tortosí (Ell parla > Ell parle, Ell parlava > Ell parlave)
| |
− | | |
− | *No admet la NO pronunciació de la "i" seguides per -x com: això, aixina, caixa...
| |
− | | |
− | == Vore també ==
| |
− | *[[Llengua Valenciana]]
| |
− | *[[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
| |
− | *[[Proyecte:Escriure en valencià]]
| |
− | *[[Sigle d'Or Valencià]]
| |
− | | |
− | == Referències ==
| |
− | <references/> | |
− | | |
− | == Bibliografia ==
| |
− | * [http://www.llenguavalenciana.com/documentacio.html Documentació de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
| |
− | * [http://www.lenciclopedia.org/Normes_d%27El_Puig Ortografia del valencià en L'Enciclopèdia]
| |
− | * [http://www.valencian.org/valencia/ortografia.htm Ortografia de la llengua valenciana, en Valencian.org]
| |
− | * [http://www.valencian.org/valencia/verps.htm Els verps, els pronoms i els numerals en llengua valenciana]
| |
− | * Documentacio formal de l’ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valencia. Valencia 1994.
| |
− | * NEBOT PÉREZ, J. Tratado de ortografía valenciana clásica. Ed. Angel Aguilar, Editor. Valencia 1910.
| |
− | * Normes d’ortografia valenciana. Ed. Ajuntament de Valencia 1933 (edicio facsimil de 1981).
| |
− | * Ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valencia. Valencia 1994.
| |
− | * Fullana Mira, Lluis (1914) ''Normes ortogràfiques''* Fullana Mira, Lluis (1921) ''Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà''
| |
− | * Fullana Mira, Lluis (1932) ''Ortografia Valenciana''
| |
− | | |
− | == Enllaços externs ==
| |
− | *[http://www.llenguavalenciana.com/documentacio.html Documentació de la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
| |
− | *[http://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de valencià de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
| |
− | *[http://www.valencian.org/valencia/ortografia.htm Ortografia de la Llengua Valenciana, en Valencian.org]
| |
− | *[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=507 Discurs de En Juli Moreno el 5 de Març de 2006 en el XXV Aniversari de les Normes d'El Puig]
| |
− | *[http://www.valencian.org/valencia/verps.htm Els verps, els pronoms i els numerals en Llengua Valenciana]
| |
− | * [http://vertitaronja.blogspot.co.uk/2012/10/normativa-avl-front-normativa-racv_4.html Artícul d'opinió que compara les Normes d'El Puig en les de Castelló]
| |
− | * [https://www.youtube.com/watch?v=mGDwDYbaNMo Vídeo explicatiu de l'història de les Normes d'El Puig]
| |
− | * [http://www.culturavalenciana.es/historia/fa-21-anys-mig-millo-de-valencians-demanaren-les-normes-del-puig/ Fa 22 anys mig milló de valencians demanaren les Normes d'El Puig - Cultura Valenciana]
| |
− | | |
− | {{Llengua valenciana}} | |
− | | |
− | [[Categoria:Valencià]]
| |
− | [[Categoria:Gramàtica del valencià]]
| |
− | [[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
| |