Àudios de Villarejo
Els àudios de Villarejo es referixen a un conjunt de gravacions fetes pel excomisari del Cos Nacional de Policia José Manuel Villarejo i que a principis de 2015 varen ser filtrades a la prensa. Estes gravacions constituïxen l'objecte de la peça 34 de l'operació Tàndem, oberta en 2023 per l'Audiència Nacional per a investigar-les de forma separada.
Les gravacions contenen conversacions privades en alts càrrecs polítics de distints partits polítics del país, juges, periodistes i empresaris d'Espanya i en elles conversen de distints temes com els atentats del 11M,[1] la seua intervenció en alguns casos de corrupció inventats pel lawfare, aixina com una série de problemes judicials en els que els interlocutors demanen mediació a Villarejo.
Filtracions
[editar | editar còdic]Es calcula que s'han filtrat més de 80 gravacions[2] a dia de hui. Estes gravacions s'haurien realisat entre 2005 i 2017 i es varen començar a filtrar a la prensa en 2015, ocorrent la major part de les filtracions durant l'any 2022.
Es desconeix l'identitat de la persona que ha filtrat les gravacions encara que se sospita que podria ser el mateix Villarejo, ya que, a pesar de que la major part d'estos àudios aporten possibles proves d'algun tipo de pràctica seua presuntament delictiva, a qui clarament perjudiquen és als seus interlocutors. Villarejo ha negat reiteradament que siga ell qui filtra res. De no ser ell, solament podrien haver eixit de la policia o del jujat d'instrucció número 6 de l'Audiència Nacional, que presidix el magistrat Manuel García-Castelló.[2]
Les filtracions s'haurien realisat a través de la ret Tor.[3]
Conseqüències
[editar | editar còdic]- Alguns polítics com Ignacio González, María Dolores de Cospedal o Dolors Prim es varen vore obligats a deixar la política, per informacions contingudes en eixos àudios.
- L'audiència d'Al Rojo Vivo, programa de televisió presentat per Antonio García Ferreras va baixar d'un 12,1% a un 8,7%,[4] ya que en eixos àudios es vea la complicitat del periodiste en una estratègia mediàtica per a desprestigiar a polítics de Podem.
- En Andorra també s'ha obert una causa judicial per a averiguar fins a on Espanya va pressionar a les autoritats andorranes per a obtindre informació sobre la família Pujol Ferrusola.[5]
- El número 2 de la trama Gürtel es va querellar contra Baltasar Garzón[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Villarejo sobre los atentados del 11-M (II)
- ↑ 2,0 2,1 «Guía para no perderse (ni enloquecer) con los audios de Villarejo» (22 de agosto de 2022).
- ↑ «Un empresario revela al juez que el audio de Villarejo con Delgado llegó por la 'deep web'», 15 de febrero de 2021.
- ↑ «Así ha afectado el verano a las audiencias de los magacines matinales», 8 de agosto de 2022.
- ↑ «Andorra investiga a la Policía española por las supuestas amenazas a BPA del caso Pujol», 7 de octubre de 2016.
- ↑ «El abogado que denunció a Garzón: "La querella contra el juez no la pone el PP"», 19 de enero de 2012.