Churro

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

Sobre la denominació Churro utilisada pels valencians.

Orige del terme[editar]

L´orige de la denominació es pert un poc en el temps i es remonta al sigle XIII, durant el regnat de Jaume II, segon una de les versions més populars...

Pareix ser que en una de les Corts del Regne convocada en terres valencianes per aquell monarca de la Corona d'Aragó, es tenia que jurar els Furs del Regne de Valéncia per tots els cavallers de la cort, formada per gents de diversa procedència, pero majoritariament aragonesa, catalana i valenciana.

L´acte havia despertat una gran expectació per la seua importància i transcendència fins al punt que el saló a on anava a celebrar-se estava ple de cortesans i cavallers esperant al rei.

Quan el rei Jaume II entrà totes les veus s´acallàren i els caps s´inclinàren al pas del monarca, que segurament somriuria i saludaria als assistents. Una volta ocupà el Tró començà l'acte del jurament. El rei dirigint-se a tots els presents lis preguntà:

¿Jureu complir i defendre els nostres Furs? U a u els cavallers catalans i valencians respongueren en veu alta:

¡Juro!

Els aragonesos que, com es natural, no entenien el valencià i, per tant, no havien entés les paraules del rei, aixina com, tampoc la resposta dels atres cavallers permaneixqueren callats.

El rei també es va sorprendre davant d'eixa actitut. No sabia si el silenci era un intent de rebelió com a oposició al Furs del nou Regne concedits per son pare, Jaume I, dels tradicionals d'Aragó, ya que la noblea aragonesa no els havia acceptat mai.

Jaume II, es dirigí als aragonesos i en autoritat les digué:

Digan: Juro

Com la "jota" en valencià davant de la "u" te un sonit de "che", els cavallers aragonesos volent esmenar l'erro de l'anterior silenci i en la major voluntat digueren:

Churro

Al comprendre Jaume II i els demés cavallers que el silenci dels aragonesos havia segut conseqüència del seu desconeiximent de la llengua materna del rei, somrieren i la tensió desaparegué.

L'anècdota es va estendre a totes les terres del Regne de Valéncia i pronte tots els aragonesos que vivien o aplegaven a terra valenciana se lis digué, no pijorativament, sino per a senyalar el seu lloc de procedència: Churros.

Font: Periodistas y escritores de Turismo. De nuestras raíces. 'Els Xurros' (sic) per José Soler Carnicer (Top Turisme, diciembre 2004).

Enllaços externs[editar]