Concatedral de Santa María de Càceres

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Concatedral de Caceres.JPG

La Santa Iglésia Concatedral de Santa María (S.I.C. de Santa María) és el més important temple cristià de la ciutat de Càceres. Indica José Ramón Mélida que és el de més antiga fundació en la ciutat, puix es va completar entre els sigles XV i XVI sobre una construcció del sigle XIII de maneres mudéixars i sostre de fusta.

Descripció[editar]

Realisada completament en sellarés de granit, el seu estil es pot considerar romànic de transició al gòtic. Té dos portades gòtiques, la de l'Evangeli, front al palau Episcopal, en fines arquivoltas i una image moderna de la Verge en el tímpan, i la portada principal, en els peus, en la que destaca l'escut d'Orellana i els permòdols romànics del rebanc. L'iglésia té una sola torre, renaixentista de tres cossos i planta rectangular, coronada per quatre flamers a on ara assenten nius de cigonyes; va ser realisada entre els anys 1554 i 1559 per Pedro d'Ibarra. En el cantó oest d'esta torre, es troba adossada una estàtua de Sant Pere d'Alcántara eixecutada en l'any 1954 per l'escultor extremeny Enrique Pérez Comanador.

La concatedral vista des d'un terrat del propenc Palau de Toledo-Moctezuma.

El temple, d'àmplies dimensions i grossos murs, continuant en la costum defensiva de la ciutat, es distribuïx en tres naus en sis trams cadascuna, separats per arcs apuntats sobre pilars cruciformes. En casi idèntica altura, les voltes són de creueria gòtica; les seues claus i entrecreuats lluïxen tot un catàlec d'escuts i símbols heràldics de les principals famílies de la noblea de Càceres.

La capella dels Blázquez o del Santíssim Crist conté la talla del Crist Negre de Càceres, un crucifix gòtic del sigle XIV provinent d'un convent adjacent a l'iglésia, ya desaparegut. També destaquen la capella de Santa Ana, de l'any 1446, i la de Sant Miquel, de 1551, en artística reixa decorada en escuts nobiliarios i un retaule barroc.

Dins de tot el conjunt descolla el retaule major plateresc, realisat de 1547 a 1551 per Guillén Ferrant i Roque Balduque en pi de Flandes i cedre sense policromar, a l'estil extremeny. Està dividit en tres cossos i cinc carrers, en escultures en alt relleu i figures intermiges completes dels apòstols; el carrer central mostra motius relacionats en la Verge i en l'infància i passió de Jesús. La talla més important és l'Asunción de la Verge, en el centre del segon cos.

La sacristia destaca per la portada plateresca d'Alonso de Torralba, realisada en l'any 1527. Alberga el Museu de la Concatedral, en peces llitúrgiques i obres en argent de la regió, pintures religioses, aixina com el sepulcre de Francisco de Godoy, capità de Pizarro.

En la tribuna als peus de la nau central es troba un orgue de 1703 fabricat per Manuel de la Vinya (Manuel de la Viña me fezit, anno de 1703), que va ser reformat en l'any 1973 per l'empresa Orgamusik. Este instrument en l'actualitat conta en 27 registres sonants en dos teclats i pedal.

El 3 de juny de 1931 l'iglésia va ser declarada Monument Històric Artístic. En 1957 va obtindre la dignitat de concatedral de la diòcesis de Còria-Càceres sent el seu Bisbe Manuel Llopis Ivorra, que des de llavors compartix en la Catedral de Còria.