Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006 fon aprovat per la Llei Orgànica 1/2006, de 10 d'abril, de reforma de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.

Antecedents[editar]

En maig de l'any 2005, se debaté en Les Corts Valencianes un nou estatut.

La Comunitat Valenciana fon la primera en presentar una reforma del seu estatut d'autonomia davant del Congrés dels Diputats. Esta reforma fon aprovada en les Corts Valencianes per 82 vots a favor (PPCV i PSPV-PSOE) i 7 vots en contra (EU-Entesa i Grup Mixt) el 1 de juliol de 2005. La reforma fon pactada prèviament per PPCV i PSPV-PSOE.

No obstant, durant la tramitació de l'estatut en les Corts Espanyoles el PSPV-PSOE va manifestar inicialment la seua disposició a modificar l'Estatut que havia pactat en les Corts valencianes. Estes modificacions eren relatives a l'idioma valencià i a la barrera electoral del 3% per a poder accedir al Parlament Valencià, modificacions que eren preteses pels partits nacionalistes, tant valencians com catalans, puix la rebaixa de la barrera electoral del 5% al 3% permetria entrar en el parlament valencià al Bloc Nacionaliste Valencià.

En el text final de l'Estatut aprovat pel Parlament Espanyol s'ha mantengut la denominació Idioma Valencià i llengua valenciana, que no accepten els defensors de l'unitat del català i el valencià, i s'ha tret la qüestió de la barrera electoral, deixant esta en el 5% pero podrà ser modificada per una Llei Valenciana, que necessitarà una majoria qualificada de dos terços per a ser aprovada. L'estatut no reconeix com a Llengua Pròpia al Castellà, a pesar que numeroses comarques de Castelló, Valéncia i Alacant tenen com a llengua materna l'espanyol.

El proyecte de reforma d'Estatut de la Comunitat Valenciana fon aprovat en el Congrés dels Diputats per 294 vots a favor (PSOE, PP i CC) i 32 en contra (CiU, ERC, PNV, IU-ICV i el Grup Mixt)

La reforma de l'Estatut fon posteriorment ratificada pel Parlament Valencià, puix que una peculiaritat de la reforma de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana és que una volta tramitat i aprovat en les Corts Espanyoles, ha de tornar a les Corts Valencianes per a ser aprovat finalment, per si s'hagueren introduït modificacions no desijades per les Corts Valencianes. En canvi, no hi va haver referèndum per a la seua aprovació, com en el cas dels estatuts de les comunitats autònomes que optaren per la via ràpida.

Posteriorment, l'Estatut fon signat pel rei Joan Carles el 10 d'abril de l'any 2006 i va entrar en vigor l'11 d'abril en la seua publicació en el Bolletí Oficial de l'Estat (BOE) i en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV).

Les Corts[editar]

El nou Estatut que deroga l'anterior vigent de l'any 1982 (Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982) i fon aprovat en les Corts Valencianes per mig d'un pacte polític entre els dos partis majoritaris, PPCV i PSPV-PSOE per majoria absoluta. Dels 89 diputats que componien les Corts, 82 vots favorables (47 vots populars i 35 vots socialistes) i 7 vots en contra (6 vots de EU-Entesa i 1 vot del Grup Mixt). El tràmit parlamentari durà 10 mesos.

Francisco Camps[editar]

El president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps (PPCV) pactà en Ignasi Pla (PSPV-PSOE) l'aprovació del nou Estatut, i digué que la Comunitat Valenciana té l'Estatut d'Autonomia "més ambiciós i en més nivell d'autogovern" i ademés conseguix que esta autonomia "mai estiga per darrere de cap comunitat autònoma" en capacitat política i competencial.

Novetats[editar]

Entre les novetats o modificacions introduïdes en el nou Estatut:

  • El text valencià indica que "la Generalitat procurarà la recuperació dels continguts corresponents dels Furs de l'històric Regne de Valéncia en plena harmonia en la Constitució".
  • En la reforma de l'Estatut, pactada pel PP i el PSOE, s'ha suprimit la menció a la "indissoluble unitat de la nació espanyola" que figurava en l'anterior Estatut de 1982.
  • Se crea el Sistema Tributari Valencià i contempla la possibilitat d'assumir les competències que conseguixquen atres comunitats autònomes a través de la denominada 'Clàusula Camps'.
  • El nou Estatut amplia al màxim el sostre competencial, ya que arreplega totes les competències assumides des de 1982, i reconeix a la Comunitat Valenciana com a nacionalitat històrica (segons el llegat de l'històric Regne de Valéncia), per les seues raïls històriques, la seua personalitat diferenciada, la seua llengua i la seua cultura i el seu Dret foral, el qual es recupera a través d'esta norma.
  • L'Estatut valencià equipara esta autonomia a les que, en el seu dia, varen accedir per la via de l'artícul 151 de la Constitució. Aixina, es concedix al president de la Generalitat plena capacitat per a dissoldre les Corts Valencianes i convocar eleccions. Ademés, s'establix un nou mecanisme per a futures reformes estatutàries que obligarà a ratificar-les per mig de referèndum, tal i com faran catalans i andalusos.
  • L'Estatut elimina el gentilici Valenciana despuix de Generalitat; valencianisa el nom de totes les institucions de la Generalitat, per lo que a partir d'ara caldrà parlar de la Generalitat, de les Corts i de Comunitat Valenciana, ya que s'ha establit que esta és la denominació oficial d'este territori.
  • La reforma valenciana inclou una nova carta de drets socials i prestacions públiques, com la renda de ciutadania (la regulació institucional de la qual va obrir el País Vasc). S'arrepleguen nous drets referits a la salut, la vivenda, el mig ambient, l'igualtat de gènero i uns atres.
  • S'incorpora a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) en l'Estatut com a entitat normativa quan dita entitat dictaminà, el 9 de febrer de 2015, que valencià i català són una única llengua en dos denominacions.

Vore també[editar]

Enllaços externs[editar]