Serra d'Aitana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
La cima d'Aitana

La serra d'Aitana és un conjunt montanyós que forma part del Sistema Bètic, en el seu extrem més oriental dins de la Península Ibèrica. Està enquadrada en el nort de la província d'Alacant, en una disposició este. El pic d'Aitana, cima de la dita serra, és al seu torn la cima de la província, en 1.558 msnm.

La serra d'Aitana s'estén sobre una superfície pròxima a les 2.000 hectàrees, a a soles uns pocs quilómetros de la costa. Caracterisada per un relleu extremadament accidentat, en el païsage de la serra predomina aclaparadorament el roqueral, sobretot en els nivells superiors del versen-te septentrional. És precisament en esta part a on es troben les altures principals: a banda del pic que dona nom a la serra (l'Aitana), són destacats la Penya Alta (1.506 msnm), la Penya Galta (1.467 msnm), la Penya del Mulater (1.308 msnm) i l'Alt del Carrascal (1.208 msnm).

Poblament i usos actuals[editar]

Actualment, un total de huit pobles se situen en les voltants de la serra: Alcoleja, al nort-oest; al nort, i en el Vall de Guadalest, es troben Confrides, Benifato, Beniardà, Benimantell, Abdet i Guadalest; finalment, en el llímit sur de la serra, apareix Sella. Tots estos municipis es troben en les comarques de Comtat de Cocentaina i la Marina Baixa.

Fauna[editar]

Aquila fasciata, gavilans, falcons, muçols'i atres rapaços planegen per damunt d'estos terrenys, en els que també nien muçols, òbilas, cornelles, corps, torts, pit-roigs, merlas, falcias i oronelles. Sobre un relleu capritós que eleva el sòl a les més altes cimes i cingles per a despuix afonar-se en valls i trencar-se en barrancs, habiten, ademés, espècies com el gat cerval, el javalí, la farda, la gineta, el lliró, el teixó, la mustela, el conill i el rabosot.

Flora[editar]

Lapart]s'i plans, encatifats de mata de llentiscle, romer i timó, es cobrixen de pino, carrasca, fresnos, olivos, armelers, garrofers, fruiters i hortalises en estes terres que a pesar d'endinsar-se en les montanyes, inclús conserven el seu sabor mediterràneu.

Marc geològic[editar]

La Serra d'Aitana és una serra d'una gran complexitat geològica on predominen de manera acaparadora materials calcàrees i en menor grau dolomítics. Estratigràficament, els materials que ixen en la serra es troben des del Cretaci fins al miocé. Cal destacar que en la seua cima es troba una base militar en les antenes d'EVA, i a uns 1.000 metros d'altura es troba el Safari Aitana.

Sol i vegetació[editar]

L'estructuració del relleu, i una variada litologia en la que predominen les calcàrees en els ataluses i en els sectors més elevats, mentres que les margues ho fan en els taludes i fondo de vall, determinen:

  • Un modelage kàrstic i processos en l'evolució dels ataluses en desprendiments de grans blocs, lliscaments i fenòmens de clima fret (sobretot en el passat) que han generat erosions estratificades i penyalars.

Els dominis potencials de vegetació se cenyixen als pisos bioclimàtics:

Clima[editar]

El clima de la Serra d'Aitana és molt variable en totes les estacions de l'any. En hivern les mínimes temperatures poden arribar inclús als -7,5 ºC en nevades que poden superar els 30 cm de grossària i no deixar l'accés a la cima. Normalment les primeres nevades se solen efectuar a principis del més de novembre, encara que a conseqüència del canvi climàticcita requerida les nevades comencen a finals del mateix, no obstant, a finals del més d'octubre de 2008 ya varen caure les primeres nevades en la serra. La serra alberga precipitacions que oscilen entre els 400 mm i 900 mm a l'any.

Característiques climàtiques[editar]

El clima de la Serra d'Aitana està condicionat, en poques paraules, per l'altitut de la serra i la seua orientació predominant. El ritme anual de les temperatures és paregut en tota la serra, encara que els valors mijos presenten llògicament variacions importants: les mija anuals oscilen entre els 13,8 ºC de Alcoleja (739 msnm) i els 15,6 ºC de Callosa de En Sarrià (247 msnm), en la part nort. A pesar d'això, resulta llògic supondre que les miges en les àrees superiors de la serra, per damunt dels 1.500 metros, han de superar els 11 ºC. El mes més càlit és juliol en Alcoleja i agost en Callosa (en temperatures miges de 24,5 i 23,1 ºC, respectivament), mentres el més fret és decembre en la primera i giner en la segona (en 6,1 i 10,0 ºC, respectivament).

Les gelades són freqüents durant els mesos hivernals, sobretot en giner, i comprenen un periodo temporal relativament ampli, sobretot a les zones més elevades de la serra. Les precipitacions tenen en la zona caràcter orogràfic: com una conjunció de les característiques estructurals (altura relativament elevada i orientació aproximada este) i del paper predominant dels vents humits del nordest, es generen els temporals de primavera d'hivern i hivern.

Les precipitacions més elevades en l'entorn de la serra corresponen al sector de l'occident nort (Alcoleja, en una mija de 706 mm/any) per disminuir ràpidament a dirigir-nos cap a l'est (Benimantell, 608 mm/any; Callosa de En Sarrià, 474 mm/any) i a l'oest (Benifallim-El Carrascalet, 558 mm/any); pero és en la part meridional a on es fa més patent l'efecte de barrera eixercitat per la serra: en l'observatori de Sella s'arrepleguen com una mija de 424 mm/any, mentres que a Relleu la precipitació descendix fins als 387 mm/any. Les nevades, finalment, solen visitar la serra quasi tots els hiverns, encara que la seua incidència és molt variable entre un any i un atre. En observatoris com Benifallim se superen els dos dies de neu a l'any de mija, valor que llògicament ha de ser més elevat en cotes més altes. En este cas, la incidència de les nevades no sols és més pronunciada, sino que la permanència de la capa de neu és també més prolongada.

Referències[editar]

Enllaços externs[editar]