Diferència entre les revisions de "Bernardo Adam Ferrero"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Bernardo Adam Ferrero''' (Algemesí, 28 de febrer de 1942) és un compositor, director d'orquesta i musicòlec valencià. == Biografi...»)
 
Llínea 18: Llínea 18:
  
 
Dos dels seus fills, Rubén i Bernat són músics també.​ Té una filla, Ampar, que és interventora de l'ajuntament de [[Canals]].
 
Dos dels seus fills, Rubén i Bernat són músics també.​ Té una filla, Ampar, que és interventora de l'ajuntament de [[Canals]].
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
 +
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Bernardo_Adam_Ferrero Bernardo Adam Ferrero en Wikipedia]
 +
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Músics]]
 +
[[Categoria:Músics valencians]]
 +
[[Categoria:Compositors]]
 +
[[Categoria:Compositors valencians]]

Revisió de 16:36 12 dec 2018

Bernardo Adam Ferrero (Algemesí, 28 de febrer de 1942) és un compositor, director d'orquesta i musicòlec valencià.

Biografia

Començà la seua formació musical als 8 anys, en la Banda de Música d'Algemesí. Dos anys més tart ingressà en el Conservatori Superior de Música de Valéncia. Fon Premi extraordinari de solfeig en José Gomar, Premi extraordinari de contrapunt i fuga en Amand Blanquer Ponsoda i de piano en Daniel Denueda i Ernesto Francés. Estudià, ademés, harmonia, composició i direcció d'orquesta. Va continuar la seua preparació en els conservatoris de Madrit i Accademia Musicale Chigiana de Siena, i la Accademia Nazionale di Santa Cecilia de Roma, en Luigi Dallapiccola, Franco Ferrara, Nino Antonellini, Godofredo Petrassi i Boris Porena. En París estudià orquestació i direcció orquestal en el Conservatoire national supérieur de músic, en Olivier Messiaen.

En abril de l'any 1970 es va incorporar com a director musical de la Banda Simfònica de l'Ateneu Musical de Cullera, fins a l'any 1976; i ha dirigit l'Acadèmia de Música de l'Ateneu (a lo manco fins al 2005).​ Fon també fundador i director de la Banda de l'Unió Musical de Llíria i del grup de solistes de vent Mare Nostrum. Ha dirigit, igualment, la banda de la Divisió d'Infanteria Motorisada número 3, Maestrazgo (Maestrat).

En els últims anys ha dirigit la Real Camerata Espanyola​ i, a lo llarc de vint anys, la banda del Quarter General de l'Armada de la qual és (a lo manco, des del 1996) Tinent-Coronel director. És president de la comissió organisadora de la Semana Internacional de Música Religiosa de Valéncia des del primer any (2007, quinta edició), i també dirigix el Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de Valéncia, de fama internacional. Finalment, és director comercial de l'editorial musical Sounds of Glory, de Valéncia.

Ha segut director convidat de l'Orquesta de Valéncia, de la Banda Municipal de Barcelona (2007), de les orquestes simfòniques nacionals d'Espanya i de Cuba, i de moltes atres de tot lo món, en solistes com León Ara i Narciso Yepes. Ha obtingut els Premis Nacionals de Composició Joaquim Rodrigo (1970 i 1974) i Manuel Palau (1974) (i atres premis).

El 2002 va rebre el Guardó d'honor de l'ajuntament d'Algemesí, i de l'ajuntament de Valéncia ha obtingut el guardó Ballester de l'any. Des del 1991 és acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.

És autor de varis llibres, i ha dirigit la gravació en disc compacte dels himnes nacionals de tots els paisos del món. És un compositor molt versàtil i ha segut autor d'obres per a banda, música, per a cine, ràdio i televisió. La seua producció musical es conserva en la Biblioteca Musical de Compositors Valencians de l'Ajuntament de Valéncia.

Ademés de la tasca ya mencionada de direcció de l'Acadèmia musical cullerenca, també ha impartit cursos de direcció d'orquesta i d'educació per la música, tant en l'estat espanyol com l'estranger. Un dels seus alumnes destacats ha segut el músic i compositor Teodoro Aparicio Barberan.

Dos dels seus fills, Rubén i Bernat són músics també.​ Té una filla, Ampar, que és interventora de l'ajuntament de Canals.

Enllaços externs