Edició de «Consulat del Mar»

El '''Consulat del Mar''' era una institució jurídic-mercantil [[medieval]] formada per un ''Prior'' i diversos ''cònsuls'' la jurisdicció del qual era semblant als actuals tribunals mercantils. L'orige de la institució és mediterràneu, sent el primer el de [[Trani]] ([[Itàlia]]), de 1063, estenent-se la institució ràpidament a [[Pisa]], [[Messina]], [[Chipre]], [[Constantinopla]], [[Venècia]], [[Montpeller]], [[Valéncia]] (1283), [[Mallorca]] (1343), [[Barcelona]] (1347), [[Perpinyà]] i [[Malta]] (sigle XVII).<ref name=enci>Enciclopèdia General del Mar. Edicions Garriga Barcelona (1957)</ref> Actualment hi ha un ''Consolat del mar de Barcelona'' que és part de la [[Cambra de Comerç]] de [[Barcelona]], la missió del qual és arbitrar en conflictes de caràcter mercantil:{{cita| articule 1. El Consolat de Mar<br />
En les controvèrsies i desavinencies de caràcter mercantil sorgides entre empresaris, la Càmara Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona eixercix les funcions arbitrals i de sistemes alternatius de resolució de conflictes per mig del Consolat de Mar.|[http://www.consolatdemar.org/CAS/normativa.Htm Consolat de Mar]}}
 
No s'ha de confondre, com fan molts autors, el ''Consolat del mar'' com a institució, en la recopilació de normes, usos i costums del comerç marítim coneguda com ''Lliure del consolat de Mar''.

== Antecedents ==

La secular tradició comercial i marítima dels regnes costers de la Corona d'Aragó va impulsar una expansió cap a tots els racons del Mediterràneu i més allà, arribant fins a l'Atlàntic ([[sigle X]]). Esta expansió va donar com a resultat una serie de rutes que partien cap a tots els ports coneguts ([[sigle XIII]]. Encara que les rutes en diverses, les cinc principals eren:
*La ruta del nort de [[Àfrica]] ([[Tunis]], [[Alger]], [[Trípoli]]) en el transport de [[or]] i [[esclau]]s.
*La ruta de les illes ([[Mallorca]], [[Sicília]], [[Sardenya]]...), en el transport de [[sal (condiment)|sal]] i [[blat]].
*La ruta de [[Bisanci]] (fins a [[Constantinoble]]), en el transport del [[cotó]], [[espècia]]s'i esclaus.
*La ruta d'Ultramar ([[Chipre]], [[Tir]], [[Damasc]], [[Alexandria]]), era la gran ruta de les espècies.
*La ruta d'Occident (fins a [[Bruges]]) des d'on es distribuïen els productes orientals a tota [[Europa]].

Esta activitats tan complexes i en tants interessos comercials, van fer créixer als òrguens rectors de defensa i resolució de llitigis, des de l'agrupació de comerciants i armadors per a la defensa del port fins al dret de les mercaderies, naus, rutes, ports, sou dels mariners, segurs, naufragis.... en l'afegit d'assegurar el trànsit de les naus per les rutes comercials, freqüentades per [[pirata]]s [[sarraí]]s'o corsaris [[Gènova|genoveses]] i [[Venècia|venecians]].

== Seus dels consolats del Mar ==

El creiximent de l'activitat mercantil portuaria en la segona mitat del sigle XIII va fer convenient la creació de la institució del "Tribunal del consolat de Mar", per privilegi de [[Pere III]], concedit a la ciutat de Valéncia en 1283,<ref name="cervantes_pedro_iii">{{cita web|url=http://www.cervantesvirtual.Com/història/monarquia/pedro_iii.shtml|título=Los Regnes Cristians Medievals. Pere III el Grande|autor=José Hinojosa Montalvo|editorial=cervantesvirtual.com|fechaacceso=2008-04-02}}</ref><ref name="cardona">{{cita web|url=http://www.cardonavives.Com/artrenou.Aspe?id=17|título=El “Lliure del consolat de mar” i el port de Valencia|autor=José Vicente Gómez Bayarri (Dr. en Història)|editorial=Cardona Vives associacio(sic) cultural|fecha=1987|fechaacceso=2008-04-02}}</ref> qui va dispondre que es regira pels costums de mar que estaven vigents a Barcelona.<ref>{{cita web|url=http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/09255007699869439647857/p0000001.htm#I_3_ | títul= Els costums marítims de Barcelona universalment conegudes per Llibre del consolat de mar|editorial=Biblioteca virtual Joan Lluís Vives|fechaacceso=2008-04-06}}</ref>

La creació dels consolats no coincidix en la creació dels usos i costums pels quals havien de regir-se.<ref name="lluisvives_5" /> En el cas del consolat de Messina, es va encarregar als cònsuls el redactar els usos, mentres que en el de Barcelona li  va indicar utilisar els costums de mar que estaven ya en us a Barcelona.<ref name="lluisvives_5" />

=== En la Corona d'Aragó ===
*[[1283]] [[Pere III d'Aragón|Pedro III]]  crea el Consolat en [[Valéncia]].
*[[1326]] creació del consolat en [[Mallorca]] per l'infant Felipe, tutor de [[Jaume III de Mallorca]],<ref name="cambra" /> confirmat en  [[1343]] per [[Pere IV d'Aragón|Pedro el Cerimoniós]]<ref name="cambra">{{cita web | url = http://www.cambrabcn.Es/Català/La_Cambra/consolatdemar/html/elsconsu.Html | títul = Els consolats de Mar: La institució. Precedents i creació | editor = Cambra de Comerç de Barcelona | fechaacceso = 2008-08-08}}</ref>
*[[1347]] Fundació del Consolat del Mar en [[Barcelona]].<ref name="cardona" />
*[[1363]] Fundació del Consolat del Mar en [[Tortosa]].<ref name="cardona" /> 
*[[1385]] Fundació del Consolat del Mar en [[Girona]]. 
*[[1387]] Fundació del Consolat del Mar en [[Perpinyà]].<ref name="cardona" />
*[[1443]] Fundació del Consolat del Mar en [[Sant Feliu de Guíxols]].
*[[1785]] Fundació del Consolat del Mar de [[Alacant]].

=== Organisacions marítimes semblants en la Corona de Castella ===
*[[1494]] Fundació de la ''Universitat de Mercaders i Consolat de Burgos'' coneguda com  ''Consolat de [[Burgos]]'' que substituïx a la ''Universitat de Mercaders de Burgos''. Esta organisació substituïx a la [[Germandat dels marenys]].<ref name=ingeba>[http://www.ingeba.euskalnet.net/lurralde/lurranet/lur25/orella02.Htm GEOGRAFIES MERCANTILS VASCS EN L'EDAT MODERNA]</ref>
*[[1511]] La ''Universitat e Confraria dels mercaders e mestres de la vila de [[Bilbao]]''  o ''Confraria de marejadors de Bilbao'' passa a denominar-se ''Consolat, Casa de Contractació, Jujat dels hòmens de negocis de mar  i terra i Universitat de Bilbao'', o, de forma resumida, ''Consolat de Bilbao''.<ref name=ingeba/>
*[[1543]] Fundació del Consolat de mercaders de [[Sevilla]].<ref>[http://www.personal.us.es/alporu/histsevilla/casacontratacion_hist.Htm Casa de Contractació i Consolat de Sevilla]</ref>
*[[1682]] Fundació del Consolat de [[Sant Sebastià]].<ref>[http://www.gipuzkoa.net/estructura-economica/Cap0/3_Cap0.Html L'economia guipuscoana
En la seua perspectiva històrica</ref>
*[[1783]] es crega el cridat ''Consolat de Mar i Terra de la molt noble i molt lleial ciutat de [[Santander (Cantàbria)|Santander]]''
*[[1785]] Fundació del Consolat del Mar de [[Màlaga]].<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=164614 La gestió del consolat del Mar de Màlaga: 1785-1787]</ref>
*[[1785]] es crega el Real Consolat de [[La Corunya]].

=== En atres ciutats mediterrànees ===
*[[1063]] Consolat del Mar en [[Trani]].<ref name=enci/>
*Consolat del Mar en [[Pisa]].<ref name=enci/> 
*Consolat del Mar en [[Messina]].<ref name=enci/> 
*Consolat del Mar en [[Chipre]].<ref name=enci/>
*Consolat del Mar en [[Constantinopla]].<ref name=enci/>
*Consolat del Mar en [[Venècia]].<ref name=enci/>
* Mijan del S. XII [[Rogelio I de Sicília]] concedix un consolat a [[Messina]], en la capacitat de triar dos cònsuls entre els senyors de naus i mercants, els dits cònsuls tenen poder per a establir capítuls sobre els usos de mar i la manera de regir el Consolat<ref name="lluisvives_5">{{cita web|url=http://www.lluisvives.Com/servlet/SirveObras/jlv/09255007699869439647857/p0000001.htm#I_5_ | título=(Català) Els costums marítims de Barcelona universalment conegudes per Llibre del consolat de mar (capítol "I. En Capmany")|editorial=Biblioteca virtual Joan Lluís Vives|fechaacceso=2008-04-06}}</ref>
* [[1250]] consolat del Mar en [[Gènova]], s'associen quatre cònsols de mar al tribunal civil<ref name="lluisvives_5" /> 
* Consolat del Mar en [[Venècia]]<ref name="lluisvives_5" />
* [[1448]] El [[23 de juny]] es crega el ''Tribunal de commerce'' en [[Niça]] en autoritat per a resoldre conflictes comercials tant terrestres com marítims<ref name=niza>[http://www.greffe-tc-nice.fr/Tribunal/tribunal_histoire.php  Li tribunal de commerce de Nice]</ref>
*[[1463]] Fundació del Consolat del Mar en [[Montpeller]].<ref name=enci/>
*[[1474]] Fundació del Consolat del Mar en [[Marsella]]. {{sinreferencias}}
* [[1626]] El [[26 de març]] es crega el ''Consolat de la mer'' en [[Niça]].<ref name=niza/><ref>[http://www.cg06.fr/cg/histoire-du17e-1602.Html  Li Conseil général dónes Alpes-Maritimes]</ref>
*[[Sigle XVII]] Consolat del Mar en [[Malta]].<ref name=enci/>

== Conseqüències ==
L'expansió i supremacia comercial i marítima de la Corona d'Aragó, en els consolats del Mar per tot Europa, va tindre com a conseqüència que la compilació de dret marítim feta a Barcelona en el nom de ''Llibre del Consolat del mar'',  transcendira les fronteres polítiques en tot el Mediterràneu i el llevant de l'Atlàntic. El ''Llibre del Consolat del mar'', elaborat sobre les basses dels costums marítims mediterràneus,<ref name=seguro>[http://www.mercadoasegurador.com.ar/adetail.asp?id=546  El Segur Es Va batejar en Aigua de Mar ]</ref> fon compilat entre [[1260]] i [[1270]] i la seua redacció definitiva és de [[1350]].

En l'arribada de la imprenta, en [[1484]] es va realisar la primera edició en [[Valéncia]]. Escrit originàriament en [[llengua valenciana]], el Llibre del Consolat del Mar es va traduir al [[idioma italiano|italiano]], [[idioma francés|francés]], [[idioma inglés|inglés]], [[idioma español|castellano]] i a atres llengües ya que durant sigles fon la base de la llegislació naval mercantil en numerosos països, inclús en temps moderns.

En els [[decrets de Nova Planta]] ([[1707]]-[[1716]]), van ser suprimits tots els consolats del Mar en la Corona d'Aragó, excepte a Mallorca i Barcelona.  Les normes del Llibre del Consolat del Mar van estar vigents a Espanya fins a [[1829]], data en que van ser substituïdes pel còdic de comerç [[España|español]], inspirat en la llegislació [[Francia|francesa]].

== El ''Llibre del consolat de Mar'' o ''Llibre del consolat del Mar'' ==

L'orige del llibre és un tema controvertit, en el que tres països es van disputar la glòria de ser els primers a redactar-ho: [[França]] ([[Marsella]]), [[Espanya]] ([[ Valéncia]], [[Barcelona]] i [[Tortosa]]) e [[Itàlia]] ([[Pisa]]).<ref name=enci/>

A finals del sigle XVIII, A. Capmany i Monpalau deduïx després d'estudiar el tema que el llibre del Consolat del Mar havia sigut escrit a Barcelona entre 1258 i 1266. Acceptant la influència [[Pisa|pisana]], va rebatre els arguments que li donaven un orige italià. En la mateixa época, el [[Cerdeña|sardo]] Domenico Azuni argumenta en favor de l'orige pisà, plantejant que, al ser Pisa la primera potència marítima de l'época, forçosament havia de tindre la seua llegislació marítima. El francés Pardessus en el seu estudi ''Collection de lois maritimes anterieures au XVIII siècle'' discrepa d'Azuni, considerant que la primera còpia no és la [[latín|latina]] que este havia estudiat, sino que estava escrita en [[provençal]]. Conclou que es va redactar a Barcelona, pero entre 1340 i 1400, discrepant en este punt de Capmany. Més tart, Wildscut, tenint en conte que la compilació original no fa cap referència a les [[Lletra de canvi]] deduïx que és anterior a la primera mitat del [[sigle XIII]].<ref name=enci/>

El mèrit del  llibre del Consolat del Mar o Llibre del Consolat de Mar és que és la primera obra  que recopila les lleis i costums marítims disperses dels drets romà, grec, bisantí, rodi, italià, francés i espanyol.<ref name=seguro/>

A l'establir el rei [[Pere III d'Aragó]] el primer consolat del mar d'Espanya en Valéncia, va ordenar que este aplicara els usos i costums marítims de Barcelona, que es nomenaven ''costums de mar''. També a Barcelona existien atres normes marítimes denominades ''Ordenacions de Ribera'', que eren el que hui se nomenaria '''Normes de Policia del Port i Aigües Litorals''.

Fins a la redacció de ''l'Ordonnance de la Marine'' en [[França]] en [[1681]],<ref>[http://editions.larcier.Com/resources/titles/28044100927430/extres/Avant-propos.Pdf Code maritime. Avant-propos]</ref> el ''Llibre del Consolat del Mar'' fon un còdic de dret marítim vigent en tot el [[Mediterràneu]]. En [[Espanya]] va seguir en us fins a la implantción del ''[[Còdic de Comerç]]''. Abans de la seua compilació, s'utilisaven com a còdic marítim les ''Taules Amalfitanas'', que eren, com ell, un conjunt de regles per a regular el comerç marítim redactades en [[República amalfitana|Amalfi]],<ref>[http://www.historyoflaw.info/maritime-law-history.Html Maritime Law history]</ref>
I que es van vore substituïdes per ell.

==Consolat del Mar valencià de 1407==
És considerat com l'obra cima del Dret Marítim medieval, i  un de les icons de la jurisprudència valenciana. <ref>[http://www.valencia.es/ayuntamiento/publicaciones.nsf/vPubAnyoCApoyo/5CDAAB2A2F92D7F5C1257296002D132E?OpenDocument&lang=2&nivel=3_2 Facsímil del manuscrit de 1407]</ref>

El manuscrit original és conservat en l'Archiu Municipal de Valéncia. És una obra de gran valor històric en gran repercussió internacional a través dels sigles.<ref>[http://www.soitu.es/soitu/2008/07/25/info/1216937643_904857.Html Rita Barberá entrega còpia en Biblioteca de Washington]</ref>

Hi ha diverses còpies manuscrites medievals, si be un dels eixemples més bells des del punt de vistes artístic és le citat  còdic del "consolat del mar" en miniatures de Domingo Crespi realisades en 1407, conservat el l'Archiu Històric Municipal de Valéncia.<ref>{{cita web|url=http://www.fuesp.com/revistas/pag/cai0715.html|título=Contribución a l'Estat de la qüestió dels estudis iconogràfics en els manuscrits jurídics ilustrats en l'Edat Media|editorial=Cuadernos d'Art i Iconografia / Tom IV - 7. 1991|año=1991|fechaacceso=2008-04-07}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.valencia.es/ayuntamiento/Infociudad_accesible.nsf/vDocumentosWebListado/86DCDAD8C37B97EFC12572C20023B7B6?OpenDocument&bdOrigen=&idapoyo=&nivel=3&lang=1|título=Infociudad: Casa consistorial i el seu entorn urbanístic - I|fechaacceso=2008-04-07}}</ref> 

  
=== Edició barcelonina de 1494 (Prefaci de Francesc Celelles) ===

La part I consistix en 43 capítuls que prescriuen els mètodos per a triar els cònsuls del Mar i els '''juges d'Apelació en [[Valéncia]]''', les competències jurídiques de cada u, i les regulacions procedimentals de les adjudicacions de cassos portats davant d'ells. Els artículs 44 i 45 van ser descartats, provablement per illegibles, i es referien a carregaments en direcció a Alexandria<ref name="iberian_preface">{{cita web|url=http://llibre.uca.edu/consulate/consulate.htm|título=(en) The Consulate of the Siga and Related Documents Library of Iberian Resources online|año=1974|fechaacceso=2008-04-02}}</ref>

La part II consistia en els artículs del 46 al 334 de les lleis de l'any 1343. La primera àrea, de l'artícul 46 fins al 297, s'ocupa dels costums generalment acceptats del comerç marítim, mentres que la segona àrea, artículs del 298 fins a al 334, s'ocupa del cors, pirateria, expedicions de forces navals armades, convoys, segur marítim, lletres de canvi, i atres matèries diverses. Al manuscrit original en la Bibliotheque Nationale en Paris, la següent inscripció apareix al final de l'article 217: "El llibre acaba ací. Gloria a Jesus Crist. Amen"<ref name="iberian_preface" />



==== Primers advocats ====

L'article 43 prescriu el jurament d'ofici per als advocats de Mallorca, decretat per [[Jaume I]] d'Aragó, i promulgat abans de l'any 1275. No se sap ni quan ni per qui fon impost este jurament als advocats de Barcelona i atres ciutats.<ref name="iberian_preface" />

=== atres edicions ===
Una de les més completes és la de 1914 deguda a Moliné i Brasés que no arreplega només l'antics costums anteriors a la primera compilació, havent sigut completat en aportacions posteriors. Conté:<ref name=enci/>
*El reglament dels cònsuls de mar de Valéncia. (1 a 45)
*Els costums marítims de Barcelona (46 a 297)
*Les ordenacions per a barcos armats que vagen al cors i per a armades que ixquen a la mar (298 a 334)
*El cronicó de les promulgacions.
*Els capítuls del Rei El senyor Pere (1 a 40)
*Les ordenacions dels ''conselleres'' de Barcelona per al Consolat del Mar de [[Sicília]]
*Les ordenacions dels ''conselleres'' de Barcelona sobre fets marítims del 21 de novembre de 1435
*Lleis i ordenacions del ''Recognoverunt ProProceres'' sobre cassos marítims i mercantils.
*Les ordenacions dels ''conselleres'' de Barcelona sobre segurs marítims.
*Els capítuls i ordenacions de La Cort General del capítul general de Barcelona del 8 d'octubre de 1481.

== Referències ==

{{Listaref}}

== Enllaços externs ==
* [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/56850541999959389277791/thm0000.Htm '''Lliure apellat en(n)solat de mar''' en Cervantes virtual (en català)]
* [http://www.oronoz.com/leefoto.php?referencia=%2069045 Portada del còdex de 1407 de Domingo Crespi], consultat en 2008-04-06
* [http://www.consolatdemar.org/CAT/consolat.Htm Actual consolat de Mar de Barcelona]

{{commonscat|Consulat de Mar}}

[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Història del Dret de França]]
[[Categoria:Itàlia en l'Edat Mijana]]
[[Categoria:Dret marítim]]
[[Categoria:Dret del mar]]
[[Categoria:tribunals mercantils]]

[[en:Consulate of the Siga]]
[[fr:Llonja de la seda#Salle Du consolat de Mer]]
[[pt:consolat do Mar]]
[[és:consolat del Mar]]
[[ca:consolat de Mar]]