Edició de «Pluja àcida»

[[Archivo:800px-Acid rain woods1.JPG|thumb|right|311px|Efecte de la pluja àcida en un bosc de la República Checa.]]
La '''pluja àcida''' es forma quan l'[[humitat]] en l'[[aire]] es combina en els [[òxits de nitrogen]] i el [[diòxit de sofre]] emesos per fàbriques, centrals elèctriques i vehículs que cremen [[carbó]] o productes derivats del [[petròleu]]. En interacció en el [[vapor d'aigua]], estos gassos formen [[àcit sulfúric]] i [[àcido nítric|àcits nítrics]]. Finalment, estes substàncies químiques cauen a la terra acompanyant a les [[Precipitació (meteorologia)|precipitacions]], constituint la pluja àcida.

Els contaminants atmosfèrics primaris que donen orige a la pluja àcida poden recórrer grans distàncies, sent traslladats pels vents centenars o mils de quilómetros abans de precipitar en forma de rosada, pluja, purneig, graniç, neu, boira o boira terrera. Quan la precipitació es produïx, pot provocar importants deterioraments en l'ambient.

La pluja normalment presenta un [[pH]] d'aproximadament 5.65 (llaugerament àcit), degut a la presència del CO<sub>2</sub> atmosfèric, que forma [[àcid carbònic]], H<sub>2</sub>CO<sub>3</sub>. Es considera pluja àcida si presenta un pH de manco de 5 i pot alcançar el pH del [[vinagre]] (pH 3). Estos valors de pH s'alcancen per la presència d'àcits com l'[[àcit sulfúric]], H<sub>2</sub>SO<sub>4</sub>,  l'[[àcit nítric]], HNO<sub>3</sub>. Estos àcits es formen a partir del [[diòxit de sofre]], SO<sub>2</sub>, i el monòxit de nitrogen que es convertixen en àcits.

Els hidrocarburs i el carbó utilisats com a font d'energia, en grans quantitats, poden també produir òxits de [[sofre]] i [[nitrogen]] i el [[diòxit de sofre]] emesos per fàbriques, centrals elèctriques i vehículs que cremen [[carbó]] o productes derivats del [[petròleu]].

== Formació de la pluja àcida ==
* Una gran part del '''SO<sub>2</sub>''' (diòxit de sofre) emés a l'atmòsfera procedix de l'emissió natural que es produïx per les [[Volcà|erupcions volcàniques]], que són fenómens irregulars. No obstant, una de les fonts de SO<sub>2</sub> és l'[[Metalurgia|industria metalúrgica]]. El SO<sub>2</sub> pot procedir també d'atres fonts, per eixemple com el sulfur de dimetil, (CH<sub>3</sub>)<sub>2</sub>S, i atres derivats, o com sulfur d'hidrogen, H<sub>2</sub>S. Estos compostos s'[[Oxidació|oxiden]] en l'oxigen atmosfèric donant SO<sub>2</sub>. Finalment el SO<sub>2</sub> s'oxida a SO<sub>3</sub> (intervenint en la reacció radicals hidroxil i oxigen) i este SO<sub>3</sub> pot quedar disolt en les gotes de pluja, és el de les emissions de SO<sub>2</sub> en processos d'obtenció d'energia: el carbó, el petròleu i atres combustibles fòssils contenen sofre en unes quantitats variables (generalment més de l'1%), i, degut a la combustió, el sofre s'oxida a diòxit de sofre.

::'''S + O<sub>2</sub> → SO<sub>2</sub>'''

:Els processos industrials en els que es genera SO<sub>2</sub>, per eixemple, són els de l'industria metalúrgica. En la fase [[gas]]eossa el diòxit de sofre s'oxida per reacció en el radical hidroxil per una reacció intermolecular.

::'''SO<sub>2</sub> + OH· → HOSO<sub>2</sub>·''' seguida per '''HOSO<sub>2</sub>· + O<sub>2</sub> → HO<sub>2</sub>· + SO <sub> 3</sub>''' 

:En presència de l'aigua atmosfèrica o sobre superfícies húmides, el triòxit de sofre (SO<sub>3</sub>) es convertix ràpidament en [[àcid sulfúric]] '''(H<sub>2</sub>SO<sub>4</sub>)'''.

::'''SO<sub>3</sub>(g) + H<sub>2</sub>O (l) → H<sub>2</sub>SO<sub>4</sub>(l)''' 


* El '''NO''' es forma per reacció entre l'oxigen i el nitrogen a alta temperatura.

::'''O<sub>2</sub> + N<sub>2</sub> → 2NO'''

Una de les fonts més importants és a partir de les reaccions produïdes en els [[Motor tèrmic|motors tèrmics]] dels automòvils i avions, on s'alcancen temperatures molt altes. Este NO s'oxida en l'oxigen atmosfèric, 

::'''O<sub>2</sub> + 2NO → 2NO<sub>2</sub>''', i este '''2NO<sub>2</sub>''' 

reacciona en l'aigua donant [[àcit nítric]] '''(HNO<sub>3</sub>)''', que es dissol en l'aigua.

::'''3NO<sub>2</sub> + H<sub>2</sub>O → 2HNO<sub>3</sub> + NO'''

== Efectes de la pluja àcida ==
L'[[àcit|acidificació]] de les aigües de llacs, rius i mars dificulta el desenroll de vida aquàtica en estes aigües, lo que aumenta en gran mesura la mortalitat de peixos. Igualment, afecta directament a la vegetació, per tant produïx danys importants en les zones forestals, i termina en els [[microorganisme]]s [[Fixació de nitrogen|fixadors de N]].

El terme "pluja àcida" comprén la [[sedimentació]] tant húmida com seca de contaminants àcits que poden produir el deteriorament de la superfície dels materials. Estos contaminants que escapen a l'atmòsfera al cremar-se carbó i atres components fòssils reaccionen en l'aigua i els oxidants de l'atmòsfera i es transformen químicament en àcit sulfúric i nítric. Els compostos àcits es precipiten llavors a la terra en forma de pluja, neu o boira, o poden unir-se a partícules seques i caure en forma de sedimentació seca.

La pluja àcida, pel seu caràcter corrosiu, es menja les construccions i les infraestructures. Pot dissoldre, per eixemple, el [[carbonat de calci]], CaCO<sub>3</sub>, i afectar d'esta forma als monuments i edificacions construides en [[marbre]] o [[calcàrea]].
 
Un efect indirecte molt important és que els [[protons]], H<sup>+</sup>, procedents de la pluja àcida arrosseguen determinats [[ion]]s del terra. Per eixemple, [[catió|cations]] de ferro, calci, alumini, plom o zinc. Com a conseqüència, es produïx un empobriment en nutrients essencials i el denominat ''estrés en les plantes'', que les fa més vulnerables a les [[plaga|plagues]].

Els [[nitrat]]s i [[sulfat]]s, sumats als cations [[lixiviació|lixiviats]] del terra, contribuïxen a l'[[eutrofisació]] de rius i llacs, embassaments i regions costeres, fet que deteriora les seues condicions ambientals naturals i afecta negativament al seu aprofitament.

Un estudi realisat en [[2005]] per [[Vincent Gauci]]<ref>[http://cepsar.open.ac.uk/pers/v.gauci/ Dr Vincent Gauci] (en anglés), Centre for Earth, Planetary, Space & Astronomical Research, Open University, Reino Unido</ref> de ''[[Open University]]'', sugerix que quantitats relativament chicotetes de [[sulfat]] presents en la pluja àcida tenen una forta influència en la reducció de gas [[metà]] produït per [[metanogen]]s en àrees pantanosses, lo qual podria tidre un impacte, encara que siga lleu, en l'[[efecte hivernàcul]].<ref>Gauci, Vincent; Dise, Nancy; Blake, Stephen (2005), [http://cepsar.open.ac.uk/pers/v.gauci/pics/d43291.pdf Long-term suppression of wetland methane flux following a pulse of simulated acid rain] (en ànglés), en ''Geophysical research letters'', Department of Earth Sciences, Open University, Milton Keynes, Reino Unido, vol. 32, L12804, doi:10.1029/2005GL022544</ref>

== Solucions ==
Entre les mides que es poden prendre per a reduir l'emissió dels contaminants precursors d'este problema tenim les següents:

* Reduir el nivell màxim de sofre en diferents combustibles.
* Treballar en conjunt en les fonts fixes de l'industria per a establir disminucions en l'emissió de SOx i NOx, utilisant tecnologies per a control d'emissió d'estos òxits.
* Impulsar l'us de [[gas natural]] en diverses industries.
* Introduir el [[convertidor catalític]] de tres vies.
* La conversió a gas en vehículs d'empresses mercantils i del govern.
* Ampliació del sistema de [[Vehícul elèctric|transport elèctric]].
* Instalació d'equips de control en distints establiments.
* No agregar massa [[Sustància química|sustàncies químiques]] en els cultius.
* Adició d'un [[Alcalí|compost alcalí]] en llacs i rius per a neutralisar el pH.
* Control de les condicions de combustió (temperatura, oxigen, etc.).

== Enllaços externs ==
* [http://www.elsonido13.com/detalle-noticia.asp?id=323 Lluvia Ácida: Veneno Caído del Cielo]
* [http://www.nuestraecologia.com.ar/lluvia-acida.html Lluvia Ácida en Buenos Aires Argentina]
* [http://www.ucm.es/info/diciex/proyectos/agua/contaminacion_aerea_central.html Lluvia Ácida. Aspectos ambientales]

[[Categoria: Ecologia]]
[[Categoria: Precipitacions]]
[[Categoria: Mig ambient]]