Edició de «Vicente Blasco Ibáñez»

{{destacat}}
{{Infobox escritor
| nom              = Vicente Blasco Ibáñez
| image            = Vicente Blasco Ibáñez in 1919 (cropped).jpg
| grandària        = 190px
| descripció       = '''Vicente Blasco Ibáñez''', escritor universal valencià.
| seudònim         = 
| naixcut          = [[29 de giner]] de [[1867]]
| naixcuda         = 
| lloc_de_naiximent = [[Valéncia]]
| mort              = [[28 de giner]] de [[1928]]
| morta             = 
| lloc_de_mort      = [[Menton]] ([[França]])
| ocupació          = Escritor, periodiste, polític
| país              = [[Espanya]]
| periodo           = 
| gènero            = 
| temàtica          = 
| moviment          = [[Realisme]] i [[naturalisme]]
| primeres_obres    = 
| obres_magnes      = 
| influències       = 
| influenciat       = 
| influenciada      = 
| premis            = 
| lloc web          = 
| firma         = Firma de Vicente Blasco Ibáñez.svg
| notes a peu       = 
}}
'''Vicente Blasco Ibáñez''' ([[Valéncia]], [[29 de giner]] de [[1867]] - † [[Menton]] ([[França]]), [[28 de giner]] de [[1928]]) va ser un [[escritor]], [[periodiste]] i [[polític]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] de fama mundial.

== Biografia ==

Va nàixer en [[Valéncia]] el [[29 de giner]] de [[1867]]. Fill de Ramona Ibáñez i del comerciant Gaspar Blasco. Va cursar els estudis de Dret, en l'[[Universitat de Valéncia]], llicenciant-se en l'any [[1888]], a pesar que pràcticament no va eixercir esta carrera. Va dividir la seua vida entre la política, la lliteratura i l'amor a les dones, de les quals era un admirador profunt, tant de la bellea física com de les característiques sicològiques d'estes. Es definia com un home d'acció, abans que com un lliterat. Escrivia en inusitada rapidea. Entusiasta de don [[Miguel de Cervantes]] entorn de la [[història]] i la lliteratura espanyoles. Anys despuix, cansat de la seua vida de colonisador en la qual va collir alguns fracassos que no li són atribuibles, '''Vicente Blasco Ibañez''', un dels novelistes més famosos d'aquell canvi de sigle, va marchar a [[París]], coincidint en l'arribada al poder de [[Cánovas del Castillo]] i l'inici de la [[Primera Guerra Mundial]].

Va ingressar en 21 anys en la [[maçoneria]] el [[6 de febrer]] de [[1887]] adoptant el nom simbòlic de [[Danton]]. Va formar part de la Llògia Unió nº 14 de Valéncia i posteriorment de la llògia Acàcia nº 25.

Va participar en política, caracterisant-se per la seua oposició a la [[monarquia]] i els seus ideals [[Republica|republicans]], manifestant els mateixos en el periòdic ''"[[El Pueblo]]"'', que va fundar en l'any [[1893]]. Va Ser detengut en [[1896]] i condenat a diversos mesos de presó. Entre els anys [[1898]] i [[1907]], va ocupar escany en el [[Congrés dels Diputats]] representant al [[Partit Republicà]], denominat [[Unió Republicana]], entre el [[republicanisme]] [[Estat unitari|unitari]] i el [[federalista]], més tart per discordancies es va integrar en el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]].

El [[noveliste]] i republicà valencià va rebre l'encàrrec personal del President [[Raymond Poincaré]] d'escriure una novela sobre la guerra. I esta va ser ''[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]] ''([[1916]]), que va captivar al públic nort-americà, arribant a ser llegida més que la pròpia [[Bíblia]] en este país. L'autor valencià va conrear diversos gèneros dins de la narrativa. Aixina, obres com ''Arroz y tartana'' ([[1894]]), ''[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]] ''(1902) o ''[[La barraca (novela)|La barraca]] ''([[1898]]), entre unes atres, es poden considerar noveles regionals. AL mateix temps, destaquen els seus llibres de caràcter històric, entre els quals es es troben: ''[[Mare Nostrum]] '', [[El caballero de la Virgen]], ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'' ([[1916]]), que hem citat anteriorment, "[[El Papa del Mar]]", "Als peus de Venus" o de caràcter autobiogràfic com ''La maja desnuda'', La voluntat de viure" e inclús "[[Los Argonautas]]", en la qual barreja una miqueta de la seua pròpia biografia en l'història de la colonisació espanyola d'[[Amèrica]]. Afigga's ''La catedral'', detallat fresc dels secrets eclesiàstics de la Catedral de [[Toledo]].

[[Archiu:Blascoi2.jpg|thumb|250px|Vicente Blasco Ibañez]]

Va morir en [[Menton]] ([[França]]) el [[28 de giner]] [[1928]], un dia abans que complira 61 anys. Els seus restos varen ser repatriats cinc anys més tart, durant la [[Segona República Espanyola]], i varen arribar al [[port de Valéncia]] el [[29 d'octubre]] de [[1933]].

Encara que per alguns crítics se li ha inclòs entre els escritors de la [[Generació del 98]], la veritat és que els seus coetàneus no li varen admetre entre ells. Vicente Blasco Ibáñez va ser un home afortunat en tots els ordens de la vida i ademés es va enriquir en la lliteratura, cosa que cap d'ells havia assolat. Ademés, la seua personalitat arrolladora, impetuosa, vital, li va atraure l'antipatia d'alguns. No obstant això, el propi [[Azorín]], un dels seus detractors, ha escrit pàgines extraordinàries en les quals manifesta la seua admiració per l'escritor valencià. Per les seues descripcions de [[horta de Valéncia|l'horta de Valéncia]] i del seu esplendorós mar, destacables en les seues obres ambientades en la [[Comunitat Valenciana]], la seua terra natal, semblants en lluminositat i vigor als traços dels pinzells del seu gran amic, l'ilustre [[Pintura artística|pintor]] valencià [[Joaquim Sorolla]].

Vicente Blasco Ibáñez era fill d'[[Aragó|aragonesos]] i, encara que sabia parlar [[valencià]] podent apreciar-se nimis tocs en les seues obres va produir les mateixes quasi per complet en [[castellà]], a pesar d'aportar algun relat curt en [[valencià]] per a l'almanac de la societat de [[Lo Rat Penat]].

Va conservar una vila en la [[Plaja de la Malvarrosa]] de [[Valéncia]], a pesar de les seues correries pel món, en la qual debatia en els intelectuals i amics de la seua época. Esta vila actualment restaurada és la [[Casa museu Blasco Ibáñez]].

{{Cita|Vullc descansar en el més modest cementeri valencià,

junt al "mare nostrum" que omplí d'ideal el meu esperit;

vullc que el meu cos es confonga en esta terra de Valéncia,

que és l'amor de tots els meus amors.|Discurs pronunciat per Vicent Blasco Ibáñez en [[El Cabanyal|el Cabanyal]] (Valéncia) el 17 de maig de [[1921]]}}

== Lo Rat Penat ==

Vicent Blasco Ibáñez, com a discípul predilecte de [[Constantí Llombart]], pare de la [[Renaixença valenciana]], formà part de la seua Junta de Govern en l'any [[1887]] durant la presidència del Baró de Cortes de Pallás, fon també mantenedor dels [[Jocs Florals]] en [[1891]], i participà en varis certàmens sent premiat pels seus treballs.

== Cites sobre la cultura i llengua valencianes ==

{{Cita|El valenciano procede del sustrato ibérico común a todas las lenguas desde el sur del Ródano hasta Alicante. Son escasos los catalanes que llegaron con Jaime I, por lo que el Siglo de Oro de las letras valencianas a los cien años de la reconquista no puede ser influencia de las letras catalanas sólo conocidas a partir del siglo XIX.|Conferència titulada: ''Llengua valenciana, ¿o dialecte barceloní?'', per Mª [[Teresa Puerto]]}}

{{Cita|La nació que s'acostuma a defendre's pel seu propi esforç deprén a governar-se per sí mateixa.|Vicent Blasco Ibáñez ([[El Pueblo]], 3.4.1898)}}

{{Cita|¡Valencians! Cuideu-se dels catalans, que siguent simples i morts de fam no a soles s'apoderaran de lo Regne, sino també de la cultura i de l'història de Valéncia|Vicent Blasco Ibáñez ([[El Pueblo]], 13.6.1907)}}

== Atres cites ==

{{Cita|''Blasco Ibáñez denunció en [[1907]] la miseria de Valencia «por culpa de Barcelona, que lo absorbe todo, que es el verdugo de Levante, que quiere convertir toda España en huevo para tragarse hasta la cáscara. Valencia muere por imposición del industrialismo catalán, porque catalanes y vizcaínos han conseguido la confección de unos infames aranceles que nos tapian los mercados internacionales». En [[1837]] [[Stendhal]] escribió sobre los catalanes que «estos señores quieren leyes justas, con la excepción de la ley de aduanas, que debe estar hecha a su antojo. Los catalanes exigen que cada español que usa telas de algodón pague cuatro francos al año porque en el mundo hay una Cataluña. Es preciso que el español de Granada, Málaga o La Coruña no compre, por ejemplo, los tejidos de algodón ingleses, que son excelentes y cuestan un franco la vara, y se sirva de los tejidos catalanes, muy inferiores y que cuestan tres francos la vara.''}}

== Obres ==

L'obra de Vicente Blasco Ibáñez, en la majoria de les històries de la lliteratura espanyola en us, per les seues característiques generals, es qualifica com pertanyent al [[Naturalisme]] lliterari. També es poden observar, en la seua primera fase, alguns elements [[costumisme lliterari|costumistes]] i [[Regionalisme|regionalistes]].

=== Títuls ===

(en orde alfabètic)
*''[[A los pies de Venus]] '' ([[1926]]).
*''[[Argentina y sus grandezas]] '' ([[1910]]).
*''[[Arroz y tartana (novela)|Arroz y tartana]] '' ([[1894]]) [http://www.gutenberg.org/files/16413/16413-h/16413-h.htm].
*''[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]] '' ([[1902]]) [http://es.geocities.com/netmundoweb/blascoibanez/barro.pdf].
*''[[Cuentos valencianos]] ''.
*''[[El caballero de la Virgen]] ''.
*''El femater'' ([[1893]])
*''[[El intruso]] '' ([[1904]]).
*''El papa del mar'' ([[1925]]).
*''[[El paraíso de las mujeres]] '' ([[1922]]) [http://www.gutenberg.org/files/10822/10822-8.txt].
*''[[El préstamo de la difunta]] '' [http://www.gutenberg.org/files/14308/14308-8.txt].
*''[[El sol de los muertos]] ''.
*''En busca del Gran Khan''.
*''Entre naranjos'' ([[1900]]) [http://es.geocities.com/netmundoweb/blascoibanez/naranjos.doc].
*''El fantasma de las alas de oro''.
*''Flor de mayo'' ([[1895]]).
*''[[La araña negra]] '' ([[1892]]).
*''[[La Barraca]]'' ([[1898]]) [http://www.gutenberg.org/files/14944/14944-h/14944-h.htm].
*''La bodega'' ([[1904]]/5).
*''La catedral'' ([[1903]]) [http://www.gutenberg.org/files/16670/16670-h/16670-h.htm].
*''La horda'' ([[1905]]).
*''La maja desnuda'' ([[1906]]).
*''La Tierra de Todos'' ([[1922]]) [http://www.gutenberg.org/files/13519/13519-8.txt].
*''La voluntad de vivir''. ([[1907]]; obra publicada en [[1953]])
*''La vuelta del mundo de un novelista''.
*''Los argonautas'' ([[1915]]).
*''[[Los cuatro jinetes del Apocalipsis]] '' ([[1916]]) [http://es.geocities.com/netmundoweb/blascoibanez/jinetes.doc].
*''Los fanáticos'' ([[1894]]).
*''Los muertos mandan'' ([[1909]]).
*''Luna Benamor'' ([[1909]]).
*''Mare Nostrum''.
*''Noche de bodas''
*''Novelas de la costa azul''.
*''Oriente''.
*''Puesta de sol''.
*''[[Sangre y arena (Vicente Blasco Ibáñez)|Sangre y arena]] '' ([[1908]]).
*''Sónnica la cortesana'' ([[1901]]).
*''Vistas sudamericanas''.
*''¡Viva la república!'' ([[1893]]).

== Adaptacions al cine ==

[[Hollywood]] va ser pionera en portar a terme versions de les noveles del valencià (segons l'opinió majoritària), pero el cine espanyol de la década de [[1900]] ya es va encarregar de realisar alguna adaptació. El propi escritor dirigix al costat del gran [[Ricardo de Baños]] la primera versió de "Sangre y arena".

Mítiques varen ser ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'', una superproducció de [[Rex Ingram]] estrenada en [[1921]], que va convertir al no menys mític [[Rodolfo Valentino]] en estrela, al costat de [[Nita Naldi]], i que roman com la millor translació de la novela al cine (per sobre de l'adaptació de [[Vincente Minnelli]] de [[1962]]); ''Sangre y arena'' ([[1922]]) de [[Fred Niblo]], que consolida a Valentino com astre cinematogràfic en tot lo món, en una película que va ser superada per l'esplendorosa cinta del mateix títul que [[Rouben Mamoulian]] rodara en [[1941]] en [[Tyrone Power]], [[Bufona Darnell]], [[Rita Hayworth]] i [[Anthony Quinn]]; i ''Mare Nostrum'' ([[1926]]) de Rex Ingram, en [[Antonio Moreno (actor)|Antonio Moreno]] i [[Alice Terry]] en un paper d'espia predecessor del de [[Greta Gràcia]] en la película [[Mata Hari]]. Menys conegudes pero igualment valioses varen ser ''La Terra de tots'' que l'immortal [[Fred Niblo]] rodara en [[1926]], i una cinta en versió muda i sonora nomenada ''El celler'' ([[1929]]) de Benito Perojo, en la mateixa [[Concha Piquer]] quasi debutant en el cine.

Ya en el cine sonor, les seues obres varen ser un poquet oblidades, encara que destaca una de les seues històries de terror convertida en película: ''Los muertos caminan'' ([[1936]]), a on el célebre realisador [[Michael Curtiz]] ("Casablanca") dirigiria al gran [[Boris Karloff]] en una obra no molt aplaudida en el seu moment pero interessant. En [[1941]] es refa "Sangre y arena" (ya comentat), en tot lux de mijos i rodant-se en technicolor per a la [[Metre Goldwyn Mayer]]. En [[Espanya]], [[Rafael Gil]] roda un dels seus millors títuls adaptant l'obra ''Mare Nostrum'' en [[1948]]. En el cine hispanoamericà també es fan versions de les noveles més famoses de l'autor (i també en les TV de Brasil o Mèxic) durant els [[anys 50]] i els [[anys 60]], i a [[Hollywood]] s'adapta una fluixa versió de ''La maja desnuda'' ([[1958]]) en [[Ava Gardner]] i [[Tony Franciosa]] que va passar sense pena ni glòria, i "Los cuatro jinetes del Apocalipsis" en un sonor fracàs de taquilla.

Els [[anys 70]] suposen el seu redescobriment a través de la chicoteta pantalla en [[Espanya]]: "La barraca", "Cañas y barro", etc. en actors de primera llínea ([[Victoria Abril]], [[José Bódalo]]) i guions i realisació de segona, pero de gran popularitat.

En els últims anys, varen brillar dos produccions espanyoles per a la TV basades en obres de l'autor valencià: ''Entre tarongers'' en [[1996]] dirigida per [[Josefina Molina]], i ''Arroz y tartana'' en [[2005]], en una premiada interpretació de [[Carmen Maura]]; aixina com una menys brillant biografia sobre la seua vida titulada ''Blasco Ibáñez'' en [[1998]], en Ramón Langa i Ana Obregón.

== Vore també ==

*[[El Pueblo]]
*[[Casa museu Blasco Ibáñez]]
*[[Blasquisme]]
*[[Partit d'Unió Republicana Autonomista]]
*[[Naturalisme]]: El Naturalisme en el marc lliterari espanyol.
*[[Lliteratura espanyola del Realisme]]: El Realisme en el marc lliterari espanyol.
*[[Realisme]]: Visió general del moviment.
*[[Lliteratura d'Espanya]]: Evolució de la lliteratura espanyola.

== Observacions ==

L'escritor, noveliste i investigador valencià, [[José Luis León Roca]] (Valéncia, [[29 d'octubre]] de [[1916]] - [[Viver]], [[20 de juny]] de [[2007]]), és considerat el més important expert sobre la vida i l'obra de l'escritor valencià, Vicent Blasco Ibáñez. Ha publicat diversos llibres.

== Referències ==
* Calvo, Mariano (1992). «Blasco Ibáñez y Toledo», en Rutas literarias de Toledo. Toledo: Cuarto Centenario, pp. 215-233. ISBN 978-84-940811-2-5
* León roca, José L. Biografía de Vicente Blasco Ibáñez. «Fundación Centro de Estudios Vicente Blasco Ibáñez» 
* [https://dbe.rah.es/biografias/8711/vicente-blasco-ibanez  «Vicente Blasco Ibáñez». Diccionario Biográfico electrónico DB~e. Real Academia de la Historia]

== Bibliografia ==
* Fernández, Pura (2002). «Las Cortes de Cádiz en la historiografía del republicanismo finisecular: Vicente Blasco Ibánez y Enrique Rodríguez Solís». Cuadernos de Ilustración y Romanticismo (Cádiz: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz) (10). ISSN 2173-0687
* Magenti Javaloyas, Silvia (1987). «El problema religioso en la primera década del siglo XX : "Clericalismo" y "Anticlericalismo" en la ciudad de València». Saitabi (Valencia: Universitat de València). ISSN 0210-9980
* Reig, Ramiro (2000). «Vicente Blasco Ibáñez (1867-1928). Promotor de rebeldías». En Burdiel, Isabel; Pérez Ledesma, Manuel, eds. Liberales, agitadores y conspiradores. Biografías heterodoxas del siglo XIX. Madrid: Espasa Calpe. ISBN 84-239-6048-X

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Vicente Blasco Ibáñez}}

* [http://www.blascoibanez.es Fundació Blasco Ibañez de Valencia - Més de 1500 fotografies i múltiples informacions.]
* [http://www.centenardelaploma-manises.com/bio-VicentBlascoIbanyez.htm Artícul sobre Blasco Ibañez en "Diario de Valencia"]
* [http://www.epdlp.com/escritor.php?id=1478 Biografia de Blasco Ibáñez]
* [http://cvc.gva.es/archivos/183.pdf Informe del CVC sobre la sepultura de Blasco Ibáñez]
* [http://www.arteylibertad.org Periòdic publicat pel Centre d'Estudis León Roca que recorre la vida de Blasco Ibañez i les notícies contemporànees relacionades en ell.]
* [http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=125 Artícul de Vicente Blasco Ibáñez de marcat caràcter valencianista titulat "La Lepra Catalanista"]
* [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/04/14/valencia-i-la-ii-republica/ Valéncia i la II República - Cultura Valenciana]
* [https://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/recort-blasco-ibanez-20190126011147-ntvo.html En recort de Blasco Ibañez - [[Enric Esteve]] - Las Provincias]
* [https://www.eldiestro.es/2019/05/la-lepra-catalanista-articulo-de-vicente-blaco-ibanez-publicado-el-13-de-junio-de-1907/ “La lepra catalanista”. Artículo de Vicente Blasco Ibañez publicado el 13 de junio de 1907 - El Diestro]

{{Llista artículs destacats}}
 
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Advocats valencians]]
[[Categoria:Advocats d'Espanya|Blasco Ibañez, Vicente]]
[[Categoria:Escritors en castellà]]
[[Categoria:Escritors d'Espanya del Realisme|Blasco Ibáñez, Vicente]]
[[Categoria:Generació del 98|Blasco Ibáñez, Vicente]]
[[Categoria:Novelistes d'Espanya|Blasco Ibáñez, Vicente]]
[[Categoria:Polítics d'Espanya|Blasco Ibáñez, Vicente]]
[[Categoria:Naixcuts en 1867|Blasco Ibáñez, Vicente]]
[[Categoria:Morts en 1928|Blasco Ibáñez, Vicente]]
[[Categoria:Valencians|Blasco Ibáñez, Vicente]]
[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XIX|Blasco Ibañez, Vicente]]
[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XX|Blasco Ibañez, Vicente]]