Tractats entre Roma i Cartago

Els tractats entre Roma i Cartago són de fonamental importància per a la comprensió de les relacions entre sengles metròpolis, les dos ciutats més importants del Mediterràneu occidental per aquells temps. Estos pactes revelen els canvis en la forma com Roma es percebia a si mateixa i en com Cartago percebia a Roma, i desvelen la diferència entre les apariències i l'estat real de les coses. També representen la diferència entre guerra i pau, victòria i derrota, i la influència que van tindre les dites ciutats en el curs de la història mediterrànea.

Com ciutats-estat que van passar a ser imperis, Roma i Cartago van trobar necessari formalisar els seus interessos recíprocs i zones d'influència. Durant sigles les dos van operar una junt en una atra com a aliades. Els seus interessos i mètodos d'expansió eren, en efecte, simètrics entre si: Roma no s'entremetia en el mar, compromesa com estava, primer, a defendre's dels seus enemics veïns com els etruscs, els gals i els grecs, i després a conquistar-los a tots. Cartago, sense eixèrcit nacional i expulsada de Sicília pels grecs, es va mostrar indecisa respecte a la seua estratègia d'expansió: mentres que la aristocràcia s'inclinava a expandir el poder de la ciutat en territoris circumdants, els mercaders estaven més interessats en explotar noves rutes comercials. Tot açò no seria suficient per a contindre els seus conflictes, pero per quatre principals tractats estipulats i acceptats, les relacions entre les dos potències van seguir un camí de recíproca tolerància durant diversos sigles.

Context

Cartago

Cartago fon fundat l'any 814 a. C. per colons fenicis de Tir. Cap al sigle VI a. C. els mariners i comerciants de Cartago eren coneguts a lo llarc del Mediterràneu occidental. En el sigle IV a. C., seguint una série de conquistes militars, Cartago controlava uns quants territoris a l'oest del golf de Sirte en l'actual Líbia, i també moltes parts de les costes de Numídia i Ibèria. Les costes de Serdenya i Còrsega estaven baix control cartaginés quan la ciutat-estat va intentar, en tres guerres entre 408 i 307 a. C., conquistar Sicília, pero van ser detinguts pels grecs, els que ya havien colonisat l'illa. Principalment interessada en el comerç, Cartago no posseïa un eixèrcit nacional, i sempre utilisava forces mercenàries, compostes de libis i ibers, i de cavalleria númida.

Roma

En els primers sigles de la seua història, Roma va estar embolicada en llargues séries de guerres en els seus veïns, lo que  va portar a l'especialisació de l'eixèrcit romà en guerres en terra. Ademés, l'economia i l'estructura social romanes van mamprendre el seu camí a l'incorporar els resultats d'estes guerres: demanant tribut, re distribuint les terres conquistades, algunes vegades usant gents subjugades com a aliats militars (foederati). Per al comerç marítim, els romans es confiaven a la flotes etrusques o gregues.

Control comercial

En el sigle II a. C. una gran llínea dividia el comerç del Mediterràneu: els mars Egeu, Adriàtic i Jònic eren controlats principalment per les ciutats marítimes dels grecs (en Grècia, Àsia Menor i, després de Aleixandre el Gran, Egipte). El Mediterràneu occidental era la zona comercial dels cartaginesos, en l'excepció del mar Tirré, on Cartago compartia les aigües en els etruscs i en els colònies gregues del sur de Itàlia.