Diferència entre les revisions de "Blas Causera Carrión"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
m |
||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | '''Blas Causera Carrión''' ([[Chestalgar]], [[1840]] - [[Valéncia]]?, [[1906]]) fon un [[llatinisme|llatiniste]] i [[ | + | '''Blas Causera Carrión''' ([[Chestalgar]], [[1840]] - [[Valéncia]]?, [[1906]]) fon un [[llatinisme|llatiniste]] i [[teòlec]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Fill de camperols,<ref>Jiménez Cervera, F. J. (2009). ''Gestalgar: contribución a su historia''. Valéncia: Ediciones La Sirena, pàgines 207 - 208. ISBN 978-84-92692-04-0</ref> fon ordenat presbíter en l'any [[1864]]. Més tart es doctorà en teologia i va eixercir com a capellà de [[Bicorp]] i [[Quesa]]. |
Obtingué una càtedra de retòrica poètica en el Colege de Sant Pau de Valéncia i alcançà la distinció de "soci de mèrit" de l'Ateneu Científic i Lliterari. | Obtingué una càtedra de retòrica poètica en el Colege de Sant Pau de Valéncia i alcançà la distinció de "soci de mèrit" de l'Ateneu Científic i Lliterari. |
Revisió de 00:03 16 feb 2020
Blas Causera Carrión (Chestalgar, 1840 - Valéncia?, 1906) fon un llatiniste i teòlec valencià. Fill de camperols,[1] fon ordenat presbíter en l'any 1864. Més tart es doctorà en teologia i va eixercir com a capellà de Bicorp i Quesa.
Obtingué una càtedra de retòrica poètica en el Colege de Sant Pau de Valéncia i alcançà la distinció de "soci de mèrit" de l'Ateneu Científic i Lliterari.
Dotat d'una extraordinària vocació didàctica, escrigué llibres destinats sobretot a la formació de retors, i arribà a ser examinador de la Seu de Valéncia.[2]
Obres
- Tratado completo de Oraciones Latinas (la segon edició és de l'any 1873)
- Historia Eclesiástica Universal (1875)
- Gramática Hispano-Latina teórico-práctica (1875)
- Glorias del clero (1881)
- Historia eclesiástica elemental dividida en dos tomos ó cursos escolares (1886)
- Influencia del sacerdocio en todas las religiones (1893)
- Diccionario español-latino: gramaticalmente analítico (1900)
Referències
- ↑ Jiménez Cervera, F. J. (2009). Gestalgar: contribución a su historia. Valéncia: Ediciones La Sirena, pàgines 207 - 208. ISBN 978-84-92692-04-0
- ↑ Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005). Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, volum 4, pàgina 226 (artícul firmat per A. Cárcel Ramos) ISBN 84-87502-51-2