Canvis

{{atres usos|Centurió (desambiguació)}}  

{{atres usos|Centurió (desambiguació)}}  

[[Archiu:Centurio 70 aC - cropped.jpg|240px|thumb|Aspecte d'un centurió de l'any 70 d. C.]]

[[Archiu:Centurio 70 aC - cropped.jpg|240px|thumb|Aspecte d'un centurió de l'any 70 d. C.]]

Pese a lo que se sol pensar, el seu nom no procedix de que en un principi constara de cent hòmens, ya que és anterior al propi ranc de centurió, sino que deriva de la pròpia centúria, unitat administrativa i política que en Roma tenia el seu propi alvertent civil. De fet, la centúria en sí mai va adoptar un tamany de cent hòmens, sino que en época republicana va oscilar entre els trenta d'una centúria de ''[[triarii]]'' (triaris) i els xixanta dels ''[[hastati]]'' i ''[[príncips]]'' (llancers i principals). Cap a finals del sigle II a. C., la centúria va passar a contar en uns huitanta hòmens, sifra que es mantindrà ad lo llarc de l'Alt Imperi (sigles I-III), tenint, aixina, la ''Legio Augustea'' xixanta centúries de huitanta hòmens que feyen un total de quatre mil huitcents hòmens. Més avant, cap a l'época Flavia, la primera cohorte duplicarà els efectius de les seues centúries, pero es reduirà el número de les mateixes a cinc, en lo que la legió contarà ara en cinc mil cent vint hòmens d'armes.

Pese a lo que se sol pensar, el seu nom no procedix de que en un principi constara de cent hòmens, ya que és anterior al propi ranc de centurió, sino que deriva de la pròpia centúria, unitat administrativa i política que en Roma tenia el seu propi alvertent civil. De fet, la centúria en sí mai va adoptar un tamany de cent hòmens, sino que en época republicana va oscilar entre els trenta d'una centúria de ''[[triarii]]'' (triaris) i els xixanta dels ''[[hastati]]'' i ''[[príncips]]'' (llancers i principals). Cap a finals del sigle II a. C., la centúria va passar a contar en uns huitanta hòmens, sifra que es mantindrà ad lo llarc de l'Alt Imperi (sigles I-III), tenint, aixina, la ''Legio Augustea'' xixanta centúries de huitanta hòmens que feyen un total de quatre mil huitcents hòmens. Més avant, cap a l'época Flavia, la primera cohorte duplicarà els efectius de les seues centúries, pero es reduirà el número de les mateixes a cinc, en lo que la legió contarà ara en cinc mil cent vint hòmens d'armes.

La gruixa de la legió era dirigida pels centurions, ya que cada cohorte contava en sis d'ells per a dirigir cadascuna de les seues sis centúries. Cadascun d'estos centurions s'acomodava, dins de cada cohorte, a una estricta jerarquia. Esta, en orde ascendent, és: un ''hastatus posterior'', un ''hastatus prior'', un ''princeps posterior'', un ''princeps prior'', un ''pilus posterior'' i un ''pilus prior''. Est últim pot haver actuat, de facto, com a comandant de la cohorte al complet en funció de la seua veterania. Per un atre costat, esta estructura s'altera en les primeres cohortes des d'época Flavia, ya que només existixen cinc centurions, els ''primi ordines'', dels quals el ''primus pilus'' és el més valorat. Lo normal és que despuix d'un any eixercint tal càrrec, el ''primipilo'' conseguira ser ascendit al ''ordo equestris''. A majors legions, poden existir més centurions de lo que és habitual, i això es deu a la presència de ''veterani'' o ''supernumerarii'' que, si be no eixercixen un mando militar efectiu, sí tenen encomanada una funció administrativa.

La gruixa de la legió era dirigida pels centurions, ya que cada cohorte contava en sis d'ells per a dirigir cadascuna de les seues sis centúries. Cadascun d'estos centurions s'acomodava, dins de cada cohorte, a una estricta jerarquia. Esta, en orde ascendent, és: un ''hastatus posterior'', un ''hastatus prior'', un ''princeps posterior'', un ''princeps prior'', un ''pilus posterior'' i un ''pilus prior''. Est últim pot haver actuat, de facto, com a comandant de la cohorte al complet en funció de la seua veterania. Per un atre costat, esta estructura s'altera en les primeres cohortes des d'época Flavia, ya que a soles existixen cinc centurions, els ''primi ordines'', dels quals el ''primus pilus'' és el més valorat. Lo normal és que despuix d'un any eixercint tal càrrec, el ''primipilo'' conseguira ser ascendit al ''ordo equestris''. A majors legions, poden existir més centurions de lo que és habitual, i això es deu a la presència de ''veterani'' o ''supernumerarii'' que, si be no eixercixen un mando militar efectiu, sí tenen encomanada una funció administrativa.

== Uniforme ==

== Uniforme ==

* Portava l'[[espasa]] curta -''[[gladius]]''- en el costat esquerre en lloc del dret, habitual en els simples ''milites'', subjecta al cos per mig d'un ''cingulus'' o correja en la funda de l'arma.

* Portava l'[[espasa]] curta -''[[gladius]]''- en el costat esquerre en lloc del dret, habitual en els simples ''milites'', subjecta al cos per mig d'un ''cingulus'' o correja en la funda de l'arma.

* Usava proteccions en les cames ([[gambera|gamberes]])

* Usava proteccions en les cames ([[gambera|gamberes]])

* Sobre el [[caixco]] (''cassis'') lluïa una [[Cresta (caixco)|cresta]] (''crista''), que creuava lateralment el cap. Algunes teories d'història militar atribuïxen la disposició travessera d'este penacho a la necessitat de fer-se vore per l'esquena per als seus soldats, pero en época imperial el restant dels soldats no utilisava cresta ordinàriament, ya que es reservava per a les armadures de parada, per la qual cosa solament els centurions portaven este vistós element, que permetia identificar-los fàcilment. Carim d'evidències arqueològiques sobre el seu color encara que es barallen el blanc, negre o roig.  

* Sobre el [[caixco]] (''cassis'') lluïa una [[Cresta (caixco)|cresta]] (''crista''), que creuava lateralment el cap. Algunes teories d'història militar atribuïxen la disposició travessera d'este penacho a la necessitat de fer-se vore per l'esquena per als seus soldats, pero en época imperial el restant dels soldats no utilisava cresta ordinàriament, ya que es reservava per a les armadures de parada, per lo que solament els centurions portaven este vistós element, que permetia identificar-los fàcilment. Carim d'evidències arqueològiques sobre el seu color encara que es barallen el blanc, negre o roig.  

* Calçava ''caligae'' o sandàlies clauetejades, similars a les dels seus hòmens.

* Calçava ''caligae'' o sandàlies clauetejades, similars a les dels seus hòmens.

== Superiors ==

== Superiors ==

Eren ranc superiors als de centurió el de [[tribuno]] que solien ser els jòvens de la classe senatorial que estan realisant el seu primer servici en la legió abans de rebre els càrrecs públics en la vida civil encara que hi ha tribunos que han elegit la vida militar com la professió (tant ''angusticlavius'' -de l'orde eqüestre- com ''laticlavius'' -senatorial-) o el de ''praefectus castrorum'' -generalment un antic centurió-, estant tots ells subordinats al [[llegat romà|llegat]] de la legió. En comparació a l'organisació militar moderna, el llegat podria ser l'equivalente a un [[General (militar)|general]]; un tribuno a un [[coronel]]; els centurions de major antiguetat comparables al ranc de [[Comandant (militar)|comandant]], sent el restant de centurions equiparables a [[Capità|capitans]].

Eren ranc superiors als de centurió el de [[tribuno]] que solien ser els jóvens de la classe senatorial que estan realisant el seu primer servici en la legió abans de rebre els càrrecs públics en la vida civil encara que hi ha tribunos que han elegit la vida militar com la professió (tant ''angusticlavius'' -de l'orde eqüestre- com ''laticlavius'' -senatorial-) o el de ''praefectus castrorum'' -generalment un antic centurió-, estant tots ells subordinats al [[llegat romà|llegat]] de la legió. En comparació a l'organisació militar moderna, el llegat podria ser l'equivalente a un [[General (militar)|general]]; un tribuno a un [[coronel]]; els centurions de major antiguetat comparables al ranc de [[Comandant (militar)|comandant]], sent el restant de centurions equiparables a [[Capità|capitans]].

== Centurions coneguts ==

== Centurions coneguts ==

Alguns oficials d'este ranc han passat a l'història en les pàgines de varis escritors de l'Antiguetat. Entre ells estan Nonio Recepto, Donacio Valente, Romilio Marcelo i Calpurnio Repentino, de la Legio&nbsp;XXII estacionada en [[Germania Superior]], eixecutats en l'any 69 quan varen tractar de protegir les imàgens de l'emperador [[Galba]] de la fúria dels soldats.<ref>Tácito. ''Històries''. I, 56; íbid. I, 59.</ref> Claudio Faventino va ser apartat del servici en ignomínia per Galba en el mateix any. Despuix va induir a la flota de Misenum a passar-se d'[[Aulo Vitelio]] a [[Vespasiano]].<ref>Tácito. ''Històries''. III, 57.</ref>

Alguns oficials d'este ranc han passat a l'història en les pàgines de varis escritors de l'Antiguetat. Entre ells estan Nonio Recepto, Donacio Valente, Romilio Marcelo i Calpurnio Repentino, de la Legió&nbsp;XXII estacionada en [[Germania Superior]], eixecutats en l'any 69 quan varen tractar de protegir les imàgens de l'emperador [[Galba]] de la fúria dels soldats.<ref>Tácito. ''Històries''. I, 56; íbid. I, 59.</ref> Claudio Faventino va ser apartat del servici en ignomínia per Galba en el mateix any. Despuix va induïr a la flota de Misenum a passar-se d'[[Aulo Vitelio]] a [[Vespasiano]].<ref>Tácito. ''Històries''. III, 57.</ref>

== Referències ==

== Referències ==

* A. Goldsworthy, ''El ejército romano'', Ed. Akal, Madrit 2005, ISBN 84-460-2234-6, 978-84-460-2234-6

* A. Goldsworthy, ''El ejército romano'', Ed. Akal, Madrit 2005, ISBN 84-460-2234-6, 978-84-460-2234-6

[[Categoria:Unitats militars de l'Antiga Roma]]

[[Categoria:Unitats militars de l'Antiga Roma]]