83 786
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'imatge' a 'image'
{{Estat desaparegut
{{Estat desaparegut
|nom = Regne d'Armènia<br />Մեծ Հայք<br />''Metz Hayk''
|nom = Regne d'Armènia<br />Մեծ Հայք<br />''Metz Hayk''
|image_bandera = [[Archiu:Artaxiad.svg|139px]]
|image_bandera = Artaxiad.svg
|image_escut =
|image_escut =
|data = 331 a. C.-428 d. C.
|any_inici = 331 a. C.
|image = [[Archiu:Maps of the Armenian Empire of Tigranes-es.svg|209px]]
|any_fi = 428 d. C.
|map = Maps of the Armenian Empire of Tigranes-es.svg
|capital = [[Yervandashat]]
|capital = [[Yervandashat]]
|llengua = [[Llengües aramees|arameu]]<br> [[Idioma armeni|armeni clàssic]]
|idioma = [[Llengües aramees|arameu]]<br> [[Idioma armeni|armeni clàssic]]
|govern =
|govern =
|superfície =
|superfície =
|notes =
|notes =
}}
}}
El '''Regne d'Armènia''', o '''Armènia Major''', fon un [[monarquia|regne]] [[independència|independent]] entre el [[anys 190 a. C.|190 a.C.]] i el [[165|165 d. de C.]], i un [[protectorat]] del [[Imperi romà]] entre el [[165]] i el [[428]]. Fon creat de les cendres de l'antiga [[satrapia]] de [[Armènia]], que era part del [[imperi @aqueménida]]. Va devindre en un regne independent baix la [[Dinastia Oròntida|dinastia oròntida]], gràcies a l'apogeu del [[Regne de Macedònia]].
El '''Regne d'Armènia''', o '''Armènia Major''', fon un [[monarquia|regne]] [[independència|independent]] entre el [[anys 190 a. C.|190 a.C.]] i el [[165|165 d. de C.]], i un [[protectorat]] del [[Imperi romà]] entre el [[165]] i el [[428]]. Fon creat de les cendres de l'antiga [[satrapia]] de [[Armènia]], que era part del [[imperi aquemènida]]. Va devindre en un regne independent baix la [[Dinastia Oròntida|dinastia oròntida]], gràcies a l'apogeu del [[Regne de Macedònia]].
Despuix de la caiguda del [[Imperi *seléucida]], una de les [[monarquia]] que varen nàixer de les ruïnes de l'imperi de [[Alejandro Magne]], un estat helenístic armeni va ser fundat en 190&*nbsp;a.&*nbsp;C. per [[*Artaxias I]]. En el seu màxim esplendor, entre els anys [[anys 90 a. C.|95&*nbsp;a.&*nbsp;C.]] i [[anys 60 a. C.|66&*nbsp;a.&*nbsp;C.]], Armènia va estendre els seus dominis sobre parts del [[Caucas]] i l'àrea que actualment correspon a l'est de [[Turquia]], [[Síria]] i [[Líban]]. Per un temps, Armènia va ser un dels [[estat]]s més poderosos de la regió, fins que va ser alcançada per la [[esfera d'influència]] romana en el 66&*nbsp;a.&*nbsp;C.
Despuix de la caiguda del [[Imperi seléucida]], una de les [[monarquia]] que varen nàixer de les ruïnes de l'imperi de [[Aleixandre Magne]], un estat helenístic armeni va ser fundat en 190 a.C. per [[Artaxias I]]. En el seu màxim esplendor, entre els anys [[anys 90 a. C.|95 a.C.]] i [[anys 60 a. C.|66 a.C.]], Armènia va estendre els seus dominis sobre parts del [[Caucas]] i l'àrea que actualment correspon a l'est de [[Turquia]], [[Síria]] i [[Líban]]. Per un temps, Armènia va ser un dels [[estat]]s més poderosos de la regió, fins que va ser alcançada per la [[esfera d'influència]] romana en el 66 a.C.
Posteriorment, Armènia va ser un freqüent [[estat matalaf|foc de contenció]] entre Roma i el [[Imperi persa]]. Els [[imperi partixc|parts]] varen forçar a Armènia a sometre's entre els anys [[37]] i [[47]], quan els romans varen reprendre el control del regne.
Posteriorment, Armènia va ser un freqüent [[estat matalaf|foc de contenció]] entre Roma i el [[Imperi persa]]. Els [[imperi partixc|parts]] varen forçar a Armènia a sometre's entre els anys [[37]] i [[47]], quan els romans varen reprendre el control del regne.
Baix el mandat de [[Neró]], els romans varen mamprendre una campanya ([[55]]–[[63]]) contra el [[Imperi partixc]], el qual havia invadit el regne d'Armènia, aliat de Roma. Despuix de guanyar ([[60]]) i perdre ([[62]]) Armènia, l'imperi romà va enviar a la XV legió ''*Apollinaris'', encapçalada pel general *Gnaeus *Domitius *Córbulo, des de [[*Panonia]] a [[Síria]]. *Córbulo va entrar als territoris de [[*Vologases I de *Partia|*Vologases I]], qui va retornar el regne d'Armènia a [[*Tiridates I d'Armènia|*Tiridates I]].
Baix el mandat de [[Neró]], els [[Antiga Roma|romans]] varen mamprendre una campanya ([[55]]–[[63]]) contra el [[Imperi partixc]], el qual havia invadit el regne d'Armènia, aliat de Roma. Despuix de guanyar ([[60]]) i perdre ([[62]]) Armènia, l'imperi romà va enviar a la XV legió ''Apollinaris'', encapçalada pel general Gnaeus Domitius Corbulus, des de [[Panònia]] a [[Síria]]. Corbulus va entrar als territoris de [[Vologases I de Partia|Vologases I]], qui va retornar el regne d'Armènia a [[Tiridates I d'Armènia|Tiridates I]].
El [[Imperi @sasánida]] va ocupar Armènia en [[252]] fins que els romans ho varen recuperar en [[287]]. En [[384]] el regne va ser dividit entre el [[Imperi romà d'Orient]] i els perses. Armènia Occidental prontament es va incorporar com [[província romana]] en el nom de ''[[Armènia Inferior]]'' (entre [[*Pontus]] i [[*Capadocia]]); Armènia Oriental es va mantindre com a regne dins de [[Pèrsia]], fins que en 428 la [[noblea]] local va derrocar al rei, i els [[@sasánida]]s varen instalar a un [[governador]] en el seu lloc.
El [[Imperi sasànida]] va ocupar Armènia en [[252]] fins que els romans ho varen recuperar en [[287]]. En [[384]] el regne va ser dividit entre el [[Imperi romà d'Orient]] i els perses. Armènia Occidental prontament es va incorporar com [[província romana]] en el nom de ''[[Armènia Inferior]]'' (entre [[Pontus]] i [[Capadòcia]]); Armènia Oriental es va mantindre com a regne dins de [[Pèrsia]], fins que en 428 la [[noblea]] local va derrocar al rei, i els sasànides varen instalar a un [[governador]] en el seu lloc.
== Referències ==
== Referències ==