Diferència entre les revisions de "José Martinez Aloy"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «Va naixer en Valéncia el 4 d'abril de 1855, mos deixà el 3 també d'abril de 1924 Va estudiar en l'institut de Valéncia nomenat després Lluis Vives ....».)
 
Llínea 1: Llínea 1:
Va naixer en Valéncia el 4 d'abril de 1855, mos deixà el 3 també d'abril de 1924
+
'''José Martinez Aloy''' naixqué en [[Valéncia]] el 4 d'abril de 1855, mos deixà el 3 també d'abril de 1924. Fon membre de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de San Carlos de Valéncia]], Director del [[Museu de Belles Arts]] en 1920, [[Delegat Regi]] en l'[[Institut de Segona Ensenyança de Valéncia]], Cronista Oficial de la Província de Valéncia des de 1892 i Decà de la [[Real Acadèmia  de Cultura Valenciana]] des de la seua creació fins [[1924]].
  
Va estudiar en l'institut de [[Valéncia]] nomenat després [[Lluis Vives]] . Allí  l'historiador [[Vicente Boix]] li va aficionar a l'historia, l'art y la [[lliteratura valenciana]].
+
==Biografia==
  
En 1877 va terminar la seua llicenciatura de Dret per l'[[Universitat de Valéncia]].
+
Va estudiar en l'institut de Valéncia nomenat després [[Lluis Vives]] . Allí  l'historiador [[Vicente Boix]] li va aficionar a l'història, l'art i la [[lliteratura valenciana]].  
  
=L'escritor=
+
En 1877 va terminar la seua llicenciatura de Dret per la [[Universitat de Valéncia]].
Mol jove se va incorporar a diversos moviments culturals valencianistes, [[Lo Rat Penat]], l'[[Ateneu Científic,]] el [[Liceu  Lliterari]] y La [[Joventut Catòlica]].
 
  
Des de [[1881]] va publicar artículs en la [[Revista de Valéncia]], “Los Barones del [[Reino de Valencia]]”, “Los Blasones de la Catedral” y uns atres.  
+
Molt jove se va incorporar a diversos moviments culturals valencianistes, [[Lo Rat Penat]], l'[[Ateneu Científic,]] el [[Liceu  Lliterari]] i La [[Joventut Catòlica]].
  
En [[1884]] va aparéixer el seu llibre  “De la Alcurnia de [[San José]] a los sentimeintos nobiliarios” y un any després en [[1885]] publicà un estudi monogràfic al voltant de l'”Aparcició del [[Cristianisme]] en [[Valéncia]]” esta obra va ser complementà  als poc anys en un atra nomenada “Los Prelados Valentinos”, [[1887]]. Totes de temàtica religiosa.
+
Des de [[1881]] va publicar artículs en la [[Revista de Valéncia]], “Los Barones del [[Reino de Valencia]]”, “Los Blasones de la Catedral” i uns atres.
 +
 
 +
En [[1884]] va aparéixer el seu llibre  "De la Alcurnia de [[San José]] a los sentimientos nobiliarios" i un any després en [[1885]] publicà un estudi monogràfic al voltant de l'Aparcició del [[Cristianisme]] en Valéncia, esta obra va ser complementà  als poc anys en un atra nomenada “Los Prelados Valentinos”, [[1887]]. Totes de temàtica religiosa.
 
      
 
      
Pero també s'interessà per atres temes històrics, escrivint obres com “La Casa de la [[Generalitat]]”, [[1893]], “La Casa de la Diputación”, [[1910]], etc.
+
Pero també s'interessà per atres temes històrics, escrivint obres com “La Casa de la [[Generalitat]]”, [[1893]], “La Casa de la Diputación”, [[1910]], entre atres.
  
Va colaborar en [[Las Provincias]]” y en el seu [[Almanaque]]
+
Va colaborar en [[Las Provincias]] i en el seu [[Almanaque]]
  
Martinez Aloy fon el primer decà del nou [[Centre de Cultura Valenciana]] fins [[1924]]. En eixe temps va treballar en la “Geografia histórica de la provincia de [[Valencia]]” y la publicà en l'obra que va dirigir [[Francesc Carreras Candi]]  “Geografia General  del [[Reino de Valencia]]” entre [[1923]] i [[1925]].
+
Martinez Aloy fon el primer decà del nou [[Centre de Cultura Valenciana]] fins [[1924]]. En eixe temps va treballar en la “Geografia histórica de la provincia de Valéncia” i la publicà en l'obra que va dirigir [[Francesc Carreras Candi]]  “Geografia General  del Reino de Valencia” entre [[1923]] i [[1925]].
  
No va poder terminar una Enciclopèdia Valenciana, pero les seues dades y la gran cantitat de material reunit ha segut de gran utilitat a molts investigadors posteriors.  
+
No va poder terminar una Enciclopèdia Valenciana, pero les seues dates i la gran cantitat de material reunit ha segut de gran utilitat a molts investigadors posteriors.  
 
    
 
    
=Política=
+
==Política==
 
 
A principi de sigle s'incorporà al [[Partit Conservador]] de [[Teodoro Llorente]], y se va vincular al nomenat “silverismo regeneracionista”.
 
 
 
Tota la seua carrera política la va desenrollar en l'àmbit local, fon alcalde de [[Valéncia]] en dos moments de molta activitat, entre [[febrer]] y [[juny]] de [[1907]] y entre [[juny]] y [[decembre]] de  [[1917]].
 
  
Ademés va ser Diputat Provincial  en diverses ocasions , en [[1914]] va ser elegit president de l'institució y en eixe moment impulsà la creació del [[Centre de Cultura Valenciana]] en [[1915]].  
+
A principi de sigle s'incorporà al [[Partit Conservador]] de [[Teodor Llorent]], i se va vincular al nomenat "silverismo regeneracionista".
  
 +
Tota la seua carrera política la va desenrollar en l'àmbit local, fon alcalde de [[Valéncia]] en dos moments de molta activitat, entre [[febrer]] i [[juny]] de [[1907]] i entre [[juny]] i [[decembre]] de  [[1917]].
  
=Càrrecs que va ostentar =
+
Ademés va ser Diputat Provincial  en diverses ocasions , en [[1914]] va ser elegit president de l'institució i en eixe moment impulsà la creació del [[Centre de Cultura Valenciana]] en [[1915]].  
*Membre de la [[Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de Valéncia]].
 
*Director del [[Museu de Belles Arts]] en 1920 
 
*[[Delegat Regi]] en l'[[Institut de Segona Ensenyança de Valéncia]]
 
*Cronista Oficial de la Provincia de Valencia des de 1892
 
*Decà de la [[Real Acadèmia  de Cultura Valenciana]] des de la seua creació fins [[1924]].
 
  
=Bibliografia=
+
==Referències==
*[[Federico Martinez Roda]], La [[Real Academia de Cultura Valenciana]] en su Nonagésimo Aniversario, Valencia, 2006, ISBN 84 96068 81 1  
+
*[[Federico Martinez Roda]], La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en el seu Nonagèsim Aniversari, Valéncia, 2006, ISBN 84 96068 81 1  
  
 
[[Categoria: Biografies]]
 
[[Categoria: Biografies]]

Revisió de 18:49 4 març 2008

José Martinez Aloy naixqué en Valéncia el 4 d'abril de 1855, mos deixà el 3 també d'abril de 1924. Fon membre de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Carlos de Valéncia, Director del Museu de Belles Arts en 1920, Delegat Regi en l'Institut de Segona Ensenyança de Valéncia, Cronista Oficial de la Província de Valéncia des de 1892 i Decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana des de la seua creació fins 1924.

Biografia

Va estudiar en l'institut de Valéncia nomenat després Lluis Vives . Allí l'historiador Vicente Boix li va aficionar a l'història, l'art i la lliteratura valenciana.

En 1877 va terminar la seua llicenciatura de Dret per la Universitat de Valéncia.

Molt jove se va incorporar a diversos moviments culturals valencianistes, Lo Rat Penat, l'Ateneu Científic, el Liceu Lliterari i La Joventut Catòlica.

Des de 1881 va publicar artículs en la Revista de Valéncia, “Los Barones del Reino de Valencia”, “Los Blasones de la Catedral” i uns atres.

En 1884 va aparéixer el seu llibre "De la Alcurnia de San José a los sentimientos nobiliarios" i un any després en 1885 publicà un estudi monogràfic al voltant de l'Aparcició del Cristianisme en Valéncia, esta obra va ser complementà als poc anys en un atra nomenada “Los Prelados Valentinos”, 1887. Totes de temàtica religiosa.

Pero també s'interessà per atres temes històrics, escrivint obres com “La Casa de la Generalitat”, 1893, “La Casa de la Diputación”, 1910, entre atres.

Va colaborar en Las Provincias i en el seu Almanaque

Martinez Aloy fon el primer decà del nou Centre de Cultura Valenciana fins 1924. En eixe temps va treballar en la “Geografia histórica de la provincia de Valéncia” i la publicà en l'obra que va dirigir Francesc Carreras Candi “Geografia General del Reino de Valencia” entre 1923 i 1925.

No va poder terminar una Enciclopèdia Valenciana, pero les seues dates i la gran cantitat de material reunit ha segut de gran utilitat a molts investigadors posteriors.

Política

A principi de sigle s'incorporà al Partit Conservador de Teodor Llorent, i se va vincular al nomenat "silverismo regeneracionista".

Tota la seua carrera política la va desenrollar en l'àmbit local, fon alcalde de Valéncia en dos moments de molta activitat, entre febrer i juny de 1907 i entre juny i decembre de 1917.

Ademés va ser Diputat Provincial en diverses ocasions , en 1914 va ser elegit president de l'institució i en eixe moment impulsà la creació del Centre de Cultura Valenciana en 1915.

Referències