Canvis

'''Antonio Pascual Abad''' ([[Alcoy]], [[17 de novembre]] de [[1809]] - [[Valéncia]], [[29 de juny]] de [[1882]]) fon un litògraf i gravador [[Valencians|valencià]] del [[sigle XIX]].

'''Antonio Pascual Abad''' ([[Alcoy]], [[17 de novembre]] de [[1809]] - † [[Valéncia]], [[29 de juny]] de [[1882]]) fon un litógraf i gravador [[Valencians|valencià]] del [[sigle XIX]].

== Biografia ==

== Biografia ==

Antonio Pascual fon discípul de l'Acadèmia de Sant Carles de Valéncia, a on va estudiar dibuix i gravat. Quan la reina María Cristina va declarar lliure la professió de la litografia, es va traslladar a la seua Alcoy natal, a on va ser el primer espanyol en treballar el boix, el pany blanc i la plancha. En [[1833]] obrí un taller litogràfic en Alcoy. Intentà instalar una fàbrica de paper de fumar, pero va fracassar, per lo que en [[1839]] es va establir en la ciutat de Valéncia. Va realisar les làmines de l'Antic i Nou Testament editats per Vicente Boix en [[1841]], aixina com una edició de Guzmán de Alfarache (1843-1846).

Antonio Pascual fon discípul de l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]], a on va estudiar dibuix i gravat. Quan la reina María Cristina va declarar lliure la professió de la litografia, es va traslladar a la seua Alcoy natal, a on va ser el primer espanyol en treballar el boix, el pany blanc i la plancha. En l'any [[1833]] obrí un taller litogràfic en Alcoy. Intentà instalar una fàbrica de paper de fumar, pero va fracassar, per lo que en [[1839]] es va establir en la ciutat de Valéncia en el carrer de Sant Vicent. Contragué matrimoni en Sinforosa Francés.  

Fon membre de la Societat Econòmica d'Amics del País. En les exposicions regionals de [[1845]] i [[1851]] fon premiat pels seus alvanços en la litografia i en la fabricació de teles per a palmitos. Va expondre en l'exposició universal de Londres de [[1851]] coneguda com la Gran Exposició. Va presentar un proyecte d'impressió i edició d'un pla de la ciutat de Valéncia, lo que li va valdre ser nomenat litògraf de l'Ajuntament de Valéncia ([[1860]]).

Les seues estampes religioses són numeroses. Realisà les làmines de l'Antic i Nou Testament impreses per Manuel Cervera en l'any [[1841]], aixina com una edició de Guzmán de Alfarache (1843-1846). També les de l'àlbum dedicat a la reina María Cristina en [[1884]] per la Joventut Valenciana, entre atres.  

Se li considera també un dels millors palmiters valencians. També va ilustrar auques.

Fon membre de la Societat Econòmica d'Amics del País. En les exposicions regionals dels anys [[1845]] i [[1851]] fon premiat pels seus alvanços en la litografia i en la fabricació de teles per a [[Palmito|palmitos]]. Va expondre en l'exposició universal de [[Londres]] de [[1851]] coneguda com la Gran Exposició. Va presentar un proyecte d'impressió i edició d'un pla de la ciutat de Valéncia, lo que li va valdre ser nomenat litògraf de l'Ajuntament de Valéncia ([[1860]]).

Atres obres seues són La *psiquis (1840) i la Galeria pintoresca (1847). També es coneixen algunes #litografia de sants i vérgens.

 

Atres obres seues són ''La psiquis'' ([[1840]]) i la ''Galeria pintoresca'' ([[1847]]). També es coneixen algunes litografies de sants i vérgens.

La pintora Isabel Pascual-Abad i Francés​ fon filla seua.

La pintora Isabel Pascual-Abad i Francés​ fon filla seua.