83 786
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'Reunio Felibres en 1854.jpg' a 'Felibre 1854.jpg'
[[Image:Reunio Felibres en 1854.jpg|thumb|right|250px|<center>Reunió del '''''Felibritge''''' en 1854</center>]]
[[Image:Felibre 1854.jpg|thumb|right|250px|<center>Reunió del '''''Felibritge''''' en 1854</center>]]
El '''Felibritge''' o '''Félibrige''' ('''''lou Felibrige''''' en normativa occitana mistraliana, '''''lo Felibritge''''' en normativa occitana clàssica) és una associació lliterària (i apolítica) fundada en [[1854]] per [[Frédéric Mistral]] i atres escritors occitans per a protegir i conrear la [[occità|llengua occitana]].
El '''Felibritge''' o '''Félibrige''' ('''''lou Felibrige''''' en normativa occitana mistraliana, '''''lo Felibritge''''' en normativa occitana clàssica) és una associació lliterària (i apolítica) fundada en l'any [[1854]] per [[Frédéric Mistral]] i atres escritors occitans per a protegir i conrear la [[occità|llengua occitana]].
== Història ==
== Història ==
Fon fundat, baix l’advocació de Santa Estela, el 21 de [[maig]] de 1854 en [[Châteauneuf-de-Gadagne]] ([[Vaucluse]]), per set jovens poetes : [[Frédéric Mistral]], [[Joseph Roumanille]], [[Théodore Aubanel]], [[Jean Brunet]], [[Paul Giéra]], [[Anselme Mathieu]] i [[Alphonse Tavan]].
Fon fundat, baix l’advocació de Santa Estela, el [[21 de maig]] de l'any 1854 en [[Châteauneuf-de-Gadagne]] ([[Vaucluse]]), per set jóvens poetes : [[Frédéric Mistral]], [[Joseph Roumanille]], [[Théodore Aubanel]], [[Jean Brunet]], [[Paul Giéra]], [[Anselme Mathieu]] i [[Alphonse Tavan]].
En un primer moment, sa acció es llimitava a l’[[Idioma provençal|provençal]], pero pronte, des de [[1878]], s’estengué al [[conjunt occità-romànic]]. Aixina i tot, al ser un moviment lliterari i desvinculat de la política, en [[1893]], al créixer la politisació dels escritors catalans, es decidí excloure-los i reduir l’acció a l’occità i al Rosselló.
En un primer moment, la seua acció es llimitava a l’[[Idioma provençal|provençal]], pero pronte, des de l'any [[1878]], s’estengué al [[conjunt occità-romànic]]. Aixina i tot, al ser un moviment lliterari i desvinculat de la política, en l'any [[1893]], al créixer la politisació dels escritors catalans, es decidí excloure-los i reduir l’acció a l’occità i al Rosselló.
L’extensió del Félibrige fora de [[Provença]] es deu a escritors com [[Michel Camélat]] i [[Simin Palay]] ([[Gascunya]] i [[Bearn]]), [[Justin Bessou]] ([[Rouergue]]), [[Arsène Vermenouse]] ([[Auvèrnia]]) entre atres.
L’extensió del Félibrige fora de [[Provença]] es deu a escritors com [[Michel Camélat]] i [[Simin Palay]] ([[Gascunya]] i [[Bearn]]), [[Justin Bessou]] ([[Rouergue]]), [[Arsène Vermenouse]] ([[Auvèrnia]]) entre atres.
== Orige del nom ==
== Orige del nom ==
El nom ''Félibrige'' procedix de la paraula ''félibre'', que te orige en un error popular: el càntic ''Li revelacioun de sant Antòni'' conta els set dolors de la Verge Maria, i un d’ells és haver perdut a son fill, qui es trobava en el temple ''emé li Sefer, libre de la lèi'' (= en els ''Sefer'', rolls en hebreu, de la llei judaica). En boca del poble el vers es reinterpretà com ''emé li sèt felibre de la lèi'' = en els set '''''félibres''''' de la llei.
El nom ''Félibrige'' procedix de la paraula ''félibre'', que te orige en un error popular: el càntic ''Li revelacioun de sant Antòni'' conta els set dolors de la [[Verge Maria]], i un d’ells és haver perdut a son fill, qui es trobava en el temple ''emé li Sefer, libre de la lèi'' (= en els ''Sefer'', rolls en hebreu, de la llei judaica). En boca del poble el vers es reinterpretà com ''emé li sèt felibre de la lèi'' = en els set '''''félibres''''' de la llei.
Originada, la paraula '''''félibre''''', pronte es viu envolta en un aura de misteri i prestigi, ya que ¿qué podien ser els tals ''félibres'' sino grans sabis?
Originada, la paraula '''''félibre''''', pronte es viu envolta en un aura de misteri i prestigi, ya que ¿qué podien ser els tals ''félibres'' sino grans sabis?
Per atra part, la paraula ''félibre'' contenia la paraula ''libre'', que en provençal significa tant lliure com llibre, lo que podia ilustrar be l’espirit intelectual i romàntic del Félibrige: trobar la llibertat a través de la cultura, i especialment, a través de la lliteratura.
Per atra part, la paraula ''félibre'' contenia la paraula ''libre'', que en provençal significa tant lliure com llibre, lo que podia ilustrar be l’espirit intelectual i romàntic del Félibrige: trobar la llibertat a través de la cultura, i especialment, a través de la lliteratura.
== Normes ortogràfiques en el Félibrige ==
== Normes ortogràfiques en el Félibrige ==
L’idioma occità modern te dos normatives principals enfrontades: la [[Normativa mistraliana del occità|normativa mistraliana]] i la [[Normativa clàssica del occità|normativa clàssica]].
L’idioma occità modern te dos normatives principals enfrontades: la [[Normativa mistraliana del occità|normativa mistraliana]] i la [[Normativa clàssica del occità|normativa clàssica]].
El Félibrige adoptà des de la seua fundació, en 1854, la '''norma mistraliana''', creada per [[Joseph Roumanille]] i desenrollada [[Frédéric Mistral]].
El Félibrige adoptà des de la seua fundació, en l'any 1854, la '''norma mistraliana''', creada per [[Joseph Roumanille]] i desenrollada [[Frédéric Mistral]].
No obstant, la '''norma clàssica''' fon adoptada per una part del Félibrige a lo llarc del [[sigle XX]], sobre tot a partir dels anys xixanta i, en especial, fora de Provença. La ''mantenènço'' del Félibrige de Provença usa la normativa mistraliana de manera casi exclusiva.
No obstant, la '''norma clàssica''' fon adoptada per una part del Félibrige a lo llarc del [[sigle XX]], sobre tot a partir dels anys xixanta i, en especial, fora de Provença. La ''mantenènço'' del Félibrige de Provença usa la normativa mistraliana de manera casi exclusiva.