Mar Cantàbrica

La mar Cantàbrica és una mar litoral de l'oceà Atlàntic que banya la costa nort de la península Ibèrica i la costa suroest de França. Tradicionalment comprén des de la punta d'Estaca de Bares (Galícia) fins a la desembocadura del riu Adur (País Vasc/Landes). La part que banya les costes del País Vasc és més coneguda com a golf de Viscaya o golf de Gascunya. Va ser batejada per l'Antiga Roma en el sigle I a. C. com a Sinus Cantabrorum (o "oceà dels càntabres").

Constituïx una mar de transició entre les mars fredes del nort i les temperades del tròpic, cosa que fa que siga un ecotò d'espècies vegetals i animals d'aigües fredes.

Archiu:Marcantabrico.jpg

Riscle en Sopela, en el País Vasc

Els forts vents del noroest que bufen sobre esta mar tenen l'orige en les baixes pressions centrades sobre les illes Britàniques i la mar del Nort, en combinació en l'anticicló de les Açores. La distància recorreguda pel vent i el manteniment de la seua direcció i velocitat constants fa que es generen ones que oscilen entre 2,5 i 3 metros d'alçària, lo que origina un mar molt agitat. En condicions molt particulars, més propícies durant els mesos d'abril-maig i setembre-octubre, els vents de l'oest poden conseguir magnituts de galerna, en ones que arriben a superar els 9 metros.

A mesura que nos aproximem a la costa francesa, les aigües van sent més càlides. Posseïx una salinitat mijana del 35%, encara que esta senya varia molt en funció del règim de pluges imperant en la zona. Té una significativa amplitut de marea i és travessada pel corrent del Golf.

Vore també

• Cornisa Cantàbrica
• Zabra
• Llista de peixos de la mar Cantàbrica

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mar Cantàbrica.