| − | Se li atribuïx l'invenció de la falange a [[Filip de Macedònia]], un rei de [[Macedònia]], que estigué durant la seua infància com a rehen en Tebes. Ací estigué en contacte en les noves tendències hoplítiques i fon on se li va ocórrer l'idea d'un hòplita en una llança molt llarga. Quan tornà a Macedònia remodelà el eixèrcit i creà una tropa professional que conquistà [[Grècia]] i dugué al seu fill ([[Aleixandre Magne]]) a la conquista de l'[[Imperi Persa]]. | + | Se li atribuïx l'invenció de la falange a [[Filip de Macedònia]], un rei de [[Macedònia]], que estigué durant la seua infància com a rehen en Tebes. Ací estigué en contacte en les noves tendències hoplítiques i fon a on se li va ocórrer l'idea d'un hòplita en una llança molt llarga. Quan tornà a Macedònia remodelà el eixèrcit i creà una tropa professional que conquistà [[Grècia]] i dugué al seu fill ([[Aleixandre Magne]]) a la conquista de l'[[Imperi Persa]]. |
| − | Les grans victòries de les falanges foren les batalles de Queronà (capitanejades per Filip), Issos i Gaucamela (capitanejades per Alexandre). Encara que, el paper de les falanges fon vital en estes batalles la victòria se deu a la caballeria Macedonia els '''''Hetairois'''''. | + | Les grans victòries de les falanges foren les batalles de Queronà (capitanejades per Filip), Issos i Gaucamela (capitanejades per Alexandre). Encara que, el paper de les falanges fon vital en estes batalles la victòria se deu a la caballeria Macedònia els '''''Hetairois'''''. |