Canvis

| lloc_naix = [[Dübendorf]], [[Suïssa]]

| lloc_naix = [[Dübendorf]], [[Suïssa]]

| data_mort = [[4 d'octubre]] de [[1936]]

| data_mort = [[4 d'octubre]] de [[1936]]

| lloc_mort = [[Bonn]], [[Alemània]]

| lloc_mort = [[Bonn]], [[Alemanya]]

}}

}}

'''Wilhelm Meyer-Lübke''' (o '''Meyer-Luebke''') ([[Dübendorf]], [[Suïssa]], [[30 de giner]] de [[1861]] - [[Bonn]], [[Alemània]], [[4 d'octubre]] de [[1936]]), fon un llingüiste, romaniste i hispaniste [[Suïssa|suís]], pertanyent a la corrent de la Neogramàtica.  

'''Wilhelm Meyer-Lübke''' (o '''Meyer-Luebke''') ([[Dübendorf]], [[Suïssa]], [[30 de giner]] de [[1861]] - † [[Bonn]], [[Alemanya]], [[4 d'octubre]] de [[1936]]), fon un llingüiste, romaniste i hispaniste [[Suïssa|suís]], pertanyent a la corrent de la Neogramàtica.  

== Biografia ==

== Biografia ==

Va observar que és molt poc lo que se sap sobre les llengües prerromanes (osc i umbro, per a l'[[Itàlia]] central i meridional; gal, per a l'[[Itàlia]] septentrional i la Gàlia; íber, per a [[Espanya]]); no se sap en certea res de la llengua dels sarts i molt poc de la llengua de la Dàcia o del Véneto. Una de les influències de substrat cèltic és la mutació d'o en ü. Esta es produïx en [[francés]], [[provençal]], [[piamontés]], [[ligurés]], [[lombart]], en part de l'emilià, en romanche i engadinés, ademés d'en [[galés]], [[holandés]], dialectes alemans d'Alsàcia, de part de Brisgovia i del Vallese. Totes estes zones varen ser habitades pels celtes, pero la coincidència entre l'isoglossa i l'àrea celta és menys precisa de lo que sembla. Encara admetent l'identitat de l'isoglossa moderna en l'àrea antigament ocupada pels celtes, queda per demostrar que l'isoglossa siga d'orige antic i que la coincidència es remonte efectivament al temps en que els celtes deprenien [[llatí]].

Va observar que és molt poc lo que se sap sobre les llengües prerromanes (osc i umbro, per a l'[[Itàlia]] central i meridional; gal, per a l'[[Itàlia]] septentrional i la Gàlia; íber, per a [[Espanya]]); no se sap en certea res de la llengua dels sarts i molt poc de la llengua de la Dàcia o del Véneto. Una de les influències de substrat cèltic és la mutació d'o en ü. Esta es produïx en [[francés]], [[provençal]], [[piamontés]], [[ligurés]], [[lombart]], en part de l'emilià, en romanche i engadinés, ademés d'en [[galés]], [[holandés]], dialectes alemans d'Alsàcia, de part de Brisgovia i del Vallese. Totes estes zones varen ser habitades pels celtes, pero la coincidència entre l'isoglossa i l'àrea celta és menys precisa de lo que sembla. Encara admetent l'identitat de l'isoglossa moderna en l'àrea antigament ocupada pels celtes, queda per demostrar que l'isoglossa siga d'orige antic i que la coincidència es remonte efectivament al temps en que els celtes deprenien [[llatí]].

Pero el fenomen en provençal és posterior a l'época medieval i sembla tardà inclús en atres zones perifèriques de la Galorromània, de Saboya a Normandia. L'àrea actual de u>ü és el resultat d'una expansió a partir d'un menut foc original. L'innovació es va estendre als vascs de l'alvertent francés dels [[Pirineus]]. De tots els fenomens atribuïts al substrat cèltic, els que resultaven més segurs per a Meyer-Lübke eren el pas de -ct- a -it- i la nasalisació de les vocals. A l'influència osco-umbra Meyer-Lübke concedix dos fenomens segurs: la sonorisació de les oclusivas sordes despuix de nassal, i l'assimilació -ND- > -nn-. Per a la [[Península Ibèrica]] estudia el canvi de f- inicial que no té lloc davant de -r- ni davant diftonc romànic ue de o.

Pero el fenomen en provençal és posterior a l'época migeval i sembla tardà inclús en atres zones perifèriques de la Galorromània, de Saboya a Normandia. L'àrea actual de u>ü és el resultat d'una expansió a partir d'un chicotet foc original. L'innovació es va estendre als vascs de l'alvertent francés dels [[Pirineus]]. De tots els fenomens atribuïts al substrat cèltic, els que resultaven més segurs per a Meyer-Lübke eren el pas de -ct- a -it- i la nasalisació de les vocals. A l'influència osco-umbra Meyer-Lübke concedix dos fenomens segurs: la sonorisació de les oclusivas sordes despuix de nassal, i l'assimilació -ND- > -nn-. Per a la [[Península Ibèrica]] estudia el canvi de f- inicial que no té lloc davant de -r- ni davant diftonc romànic ue de o.

En conclusió Meyer-Lübke pensa que abans d'alvançar l'hipòtesis d'influixos del substrat es deuen complir tres operacions preliminars:

En conclusió Meyer-Lübke pensa que abans d'alvançar l'hipòtesis d'influixos del substrat es deuen complir tres operacions preliminars:

== Obra ==

== Obra ==

 

És autor, entre atres obres, de;

És autor, entre atres obres, de;

* Gramàtica de les llengües romàniques (Grammaire des Langues Romaniques) ([[1890]]-[[1902]]) en quatre volums.

* ''Gramàtica de les llengües romàniques'' (''Grammaire des Langues Romaniques'') ([[1890]]-[[1902]]) en quatre volums.

* Introducció a l'estudi de la llingüística romanç ([[1901]]), que [[Américo Castro]] va traduir al castellà en l'any [[1914]].

* ''Introducció a l'estudi de la llingüística romanç'' ([[1901]]), que [[Américo Castro]] va traduir al castellà en l'any [[1914]].

* Diccionari etimològic de les llengües romàniques ([[1911]]-[[1920]]) en tretze entregues.

* ''Diccionari etimològic de les llengües romàniques'' ([[1911]]-[[1920]]) en tretze entregues.

* El català. La seua situació front a l'espanyol i al provençal ([[1929]]).

* ''El català. La seua situació front a l'espanyol i al provençal'' ([[1929]]).

== Cites ==

== Cites ==