Diferència entre les revisions de "De regionalisme i valentinicultura"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 4: Llínea 4:
  
 
En el discurs, el doctor Barberà reivindicava els trets culturals del [[Valencians|poble valencià]], l'autogovern per al [[Regne de Valéncia]], i l'ensenyança i un major us social de la [[llengua valenciana]], al mateix temps que denunciava el sistema polític sorgit de la [[Restauració borbònica]].<ref name="Bellido" />
 
En el discurs, el doctor Barberà reivindicava els trets culturals del [[Valencians|poble valencià]], l'autogovern per al [[Regne de Valéncia]], i l'ensenyança i un major us social de la [[llengua valenciana]], al mateix temps que denunciava el sistema polític sorgit de la [[Restauració borbònica]].<ref name="Bellido" />
 +
 +
{{Cita|En el text ''De Regionalisme i Valentinicultura'' s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al valencianisme a lo llarc de tot el segle XX: les discrepancies en torn a la llengua, el naiximent del pancatalanisme, les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una serie de qüestions que hui en dia, son del tot actuals.|'De regionalisme i valentinicultura' (Valéncia, 1902), per Faustí Barberà}}
  
 
==Bibliografia==
 
==Bibliografia==

Revisió de 16:55 27 abr 2023

Portada de la primera edició, 1910.

De regionalisme i valentinicultura és el nom d'un discurs pronunciat el 7 de decembre de 1902 per Faustí Barberà en l'associació valencianista Lo Rat Penat. Este text, que fon publicat en 1910 en una edició comentada pel propi autor, és considerat com el treball que dona naiximent al valencianisme polític.[1][2][3]

En el discurs, el doctor Barberà reivindicava els trets culturals del poble valencià, l'autogovern per al Regne de Valéncia, i l'ensenyança i un major us social de la llengua valenciana, al mateix temps que denunciava el sistema polític sorgit de la Restauració borbònica.[1]

En el text De Regionalisme i Valentinicultura s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al valencianisme a lo llarc de tot el segle XX: les discrepancies en torn a la llengua, el naiximent del pancatalanisme, les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una serie de qüestions que hui en dia, son del tot actuals.
'De regionalisme i valentinicultura' (Valéncia, 1902), per Faustí Barberà

Bibliografia

  • De regionalisme i valentinicultura (1902). Discurs vell i comentaris nous; Barberà, Fausti; Atienza i Peñarrocha, Antoni (ed.). (2003); Valéncia: L'Oronella [Els Fanals de la Terra, 7], 145 pp.; I.S.B.N. 84-89737-42-8; Depòsit legal V-4411-2002.

Vore també

Referències

  1. 1,0 1,1 Regionalisme i Valentinicultura, articul d'Ignasi Bellido publicat en Levante-EMV el 7 de desembre de 2002
  2. [1], pp. 2-9.
  3. (2001) , Éditions du Temps, pp. 121-122. ISBN 978-2-84274-182-2.