| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | [[File:Copia de Enki.jpg|thumb|250px|Enki]] | | [[File:Copia de Enki.jpg|thumb|250px|Enki]] |
| | | | |
| − | '''Enki''' (sumeri: 𒂗𒆠) o '''Ea''' fon una [[Mitologia sumèria|divinitat sumèria]] de la ciutat d'Èridu, venerada també en atres ciutats, especialment en Ur. Residia en l'[[Apsú]]. | + | '''Enki''' (sumeri: 𒂗𒆠) o '''Ea''' fon una [[Mitologia sumèria|divinitat sumèria]] de la ciutat d'Èridu, venerada també en atres ciutats, especialment en [[Ur]]. Residia en l'[[Apsú]]. |
| | | | |
| − | En la [[mitologia sumèria]] i [[Mitologia babilònica|babilònica]], Enki (A = Senyor, ki = terra), o '''Ea''', com el nomenaven els [[Mitologia acadia|accadis]] babilonis, és el "Senyor de la terra"; encara que se l'associa principalment en el món aquàtic, de fet, Enki / Ara, segons esta mitologia, reina en l'Apsú, un territori situat en la profunditat de la terra, mentres que [[Enlil]] és el senyor de l'aire, el que ostenta la soberania en la superfície. Enki (Nudimmud, un dels seus epítets més usats fon "creador") és el [[deu]] de la sabiduria, senyor de la construcció, les arts, el disseny i la creació. És un dels tres déus més importants de la cultura mesopotàmica. | + | En la [[mitologia sumèria]] i [[Mitologia babilònica|babilònica]], Enki (A = Senyor, ki = terra), o '''Ea''', com el nomenaven els [[Mitologia acadia|accadis]] babilonis, és el "Senyor de la terra"; encara que se l'associa principalment en el món aquàtic, de fet, Enki / Ara, segons esta mitologia, reina en l'Apsú, un territori situat en la profunditat de la terra, mentres que [[Enlil]] és el senyor de l'aire, el que ostenta la soberania en la superfície. Enki (Nudimmud, un dels seus epítets més usats fon "creador") és el [[deu]] de la sabiduria, senyor de la construcció, les arts, el disseny i la creació. És un dels tres deus més importants de la cultura mesopotàmica. |
| | | | |
| | == Símbols == | | == Símbols == |
| | Els seus símbols eren la [[cabra]] i el [[peix]], que més tart és varen refondre en una única bèstia nomenada capricorn. Per este motiu, astronòmicament, s'associa a les constelacions d'Aquari i Capricorn, encara que també se'l relaciona en el planeta [[Mercuri]]. És representa com una figura masculina portant o abocant [[aigua]]. | | Els seus símbols eren la [[cabra]] i el [[peix]], que més tart és varen refondre en una única bèstia nomenada capricorn. Per este motiu, astronòmicament, s'associa a les constelacions d'Aquari i Capricorn, encara que també se'l relaciona en el planeta [[Mercuri]]. És representa com una figura masculina portant o abocant [[aigua]]. |
| | + | |
| | + | == Vore també == |
| | + | * [[Mit d'Enki i Ninhursag]] |
| | + | * [[Ninhursag]] |
| | + | * [[Nudimmud]] |
| | + | |
| | + | == Referències == |
| | + | * John Halloran; ''Sumerian Lexicon: Version 3.0'' a [http://sumerian.org/sumerlex.htm sumerian.org] |
| | + | * Neo-Sumerian inscriptions clay, Babylonia, 1900–1700 BC, a [http://earth-history.com/Sumer/Clay-tablets.htm earth-history.com] |
| | + | * Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2 |
| | + | * Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8 |
| | + | * Revisión de Cris.B Siren de Kramer's Sumerian Mythology and Black & Green's God's Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia |
| | | | |
| | == Bibliografia == | | == Bibliografia == |
| − | * Jordan Michael, ''Enciclopèdia dels deus'' | + | * Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia |
| | + | * D. R. Frayne, Old Babylonian Period (2003-1595 a. C.), Toronto, 1990, 350-351 |
| | + | * González Wagner, Carlos. Psicoactivos, misticismo y religión en el mundo antiguo, Gerión 2, 1984, Universidad Complutense de Madrid |
| | + | * Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion |
| | + | |
| | + | == Enllaços externs == |
| | + | {{Commonscat|Enki}} |
| | | | |
| | [[Categoria:Mitologia]] | | [[Categoria:Mitologia]] |