Ninhursag

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Representació de Ninhursag

En la mitologia sumèria, Ninhursag és el nom més conegut de Ki, i era la Terra i deesa mare que generalment apareixia com la germana d'Enlil, pero en algunes tradicions ella era la seua consort. Possiblement va nàixer de l'unió d'An i de Nammu, o també a voltes figura com a filla de Kishar. En els primers dies ella va ser separada del cel (An), i treta fòra per Enlil. En el nom d'Antu, apareix com a progenitora de la majoria dels deus, dels Anunnaki, els Igigi i els Utukku en l'assistència d'Enki produïx la vida animal i vegetal.

Ninhursag significa 'Senyora dels Tossals Sagrats'. Ella té molts atres noms, Ki = Terra, Nintu = Senyora del Naiximent, Ninmah = Senyora Agost, Dingirmah, Aruru, Uriash, Belit-ili, i com l'esposa d'Enki era generalment nomenada Damgalnuna o Damkina . Va ser principalment una deesa de la fertilitat, en alguns himnes se l'identifica com verdadera i gran senyora dels cels i que els reis de Sumer varen ser nutrits per la llet de Ninhursag. La llegenda conta que ella va crear els tossals i les montanyes, i que el seu nom ho va canviar el seu fill Ninurta, de Ninmah a Ninursag per a commemorar eixe fet.

Com Nintu és assentada, per Enki, en el sector important de la taula el dia del convit per la celebració de la seua nova morada.

Com Ninmah, va assistir a Enki en la creació de la raça humana. Ella junt a Nammu, varen modelar a l'home en argila.

Com Belit-ili, apareix en un rol d'importància en l'Atrahasis, poema epic de la creació i el diluvi universal.

En la cultura acadia ella va ser Belit-ili = Senyora dels deus i Mama i com a esposa d'Ea, per als acadis contemporàneus d'Enki, li la coneixia com Damkina. El seu prestigi va disminuir en la mida que aumente el d' Ishtar, pero el seu aspecte com Damkina mare de Marduk, el deu suprem de Babilònia, li va brindar un lloc segur en el panteó.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  • Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
  • Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8
  • Samuel N. Kramer, La historia empieza en Sumer

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
  • H. W. Haussig, Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient, Stuttgart, 1965
  • Leick, Gwendolyn (1991). A Dictionary of Ancient Near Eastern Mythology. Londres y Nueva York: Routledge. ISBN 9780415198110

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons