Diferència entre les revisions de "Comarca de la Serrania de Guadalajara"

Última revisió del 19:11 6 ago 2023

La Serrania

La Serrania de Guadalajara és una comarca ubicada en el noroest de la província espanyola de Guadalajara. S'estén per més de 3000 km², en una agresta topografia.

Reunix un gran número de recursos naturals, històric-artístics i etnològics. Bona part del territori de la Serrania de Guadalajara es troba protegit per espais naturals tals com a llocs d'importància comunitària, zones d'especial protecció per a les aus i els parcs naturals de la Serra Nort de Guadalajara i del Barranc del riu Dulce.

Geografia[editar | editar còdic]

Els cims de la serra d'Ayllón dominen l'abrupte paisage de la part occidental de la comarca caracterisat pels seus desnivells físics i la gran altitut mija de les seues terres en cotes de més de 2000 m s. n. m.. En la part oriental, en les serres de Pela i Ministra, les elevaciós són menors i molt manco abruptes, no superant en moltes ocasions els 1500 m s. n. m..

Una important ret de rius i rieres naixen en les serres que abastixen a la conca hidrogràfica del Tajo, a excepció del caixer alt de la riera Parado que naix prop de Romanillos de Atienza i forma part de la conca del Duero.

L'accidentat relleu i variada topografia de la comarca, en grans diferències d'altitut, determina una gran diversitat climàtica.

Fauna[editar | editar còdic]

En les aigües dels rius, embassaments i estanys de montanya viu una abundant comunitat piscícola a on la truita és l'espècie més abundant, junt en el barp, la voga, el cacho, la carpa, el carranc europeu i el carranc americà.

Entre els grans mamífers destaquen el cabirol i el javalí, molt abundants sobretot des de la declaració de la reserva de caça de Sonsaz en l'any 1973. Atres espècies de mamífers presents en la comarca són la llúdria i el gat montés, en hàbits crepusculars i nocturns, de la mateixa manera que atres espècies predadores com la gineta, la gardunya, el teixó, el turó i la comadreja. El llop ibèric, que va desaparéixer de la comarca en els anys 1950, ha iniciat un tímit repoblament en algunes zones, pero seguix sent el rabosot el carnívor de major tamany i més abundant.

Flora[editar | editar còdic]

Sobre la flora i vegetació, l'haya, el roure melojo i les pinades de repoblament es donen sobre sols de pissarra, junt a xares de jara, petorra i gayuba. En canvi, en els sols calcàrees són la carrasca, la sabina albar, la ginebrera i el roser selvat les formacions vegetals predominants. També i deseminats per tota la comarca apareixen quejigos i, en els valls, abedulls.

Economia[editar | editar còdic]

La silvicultura és la font de recursos més important per a l'economia de la comarca. Les principals masses de pins es troben en l'àrea de Galve de Sorbix, Cantalojas i els Condemios. Respecte a l'agricultura, les principals produccions són de cereals de seca, blat i ordi principalment. Els olivares, repartits per cerros i lomes es localisen principalment en la zona sur, prop també dels cultius de regadiu de la Campinya de l'Henares.

La ganaderia vacuna és encara hui un important sustente econòmic en algunes poblacions de la serra d'Ayllón. La ganaderia ovina és la més estesa en tota la comarca, compartint les pastures en algunes raberes de cabres. També el vacú té importància en la serra d'Ayllón, concentrant-se entorn al Cardoso de la Serra, Campillo de Ranas i Cantalojas.

L'apicultura es troba estesa en alguns valls de la comarca, sobretot del Jarama, el Sorbe i el Dulce, a on es produïx mel de romer, tomello, milflors, carrasca i petorra, algunes incloses dins de la Denominació d'Orige Mel de l'Alcarria.

Hi ha també piscifactories dedicades a la cria comercial de truita arc iris en Somolinos i La Cabrera.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Diputació provincial de Guadalajara
Ranz Yubero, José Antonio (1991). «Los nombres Arriaca, Alcarria y Guadalajara: su etimología, significado y otras particularidades». Wad-al-Hayara: Revista de estudios de Guadalajara (18). ISSN 0214-7092, págs. 475 a 480
Turismo de Guadalajara. «La Campiña». Diputación de Guadalajara

Bibliografia[editar | editar còdic]

Asín Vergara, Rafael et al. (1999). El nacimiento de una Región, Castilla-La Mancha 1975-1995. Celeste Ediciones. OCLC 490613191
Calero Delso, Juan Pablo (2004-2005). «La población en la provincia de Guadalajara (1877-1930)». Wad-al-Hayara (Diputación Provincial de Guadalajara) (31-32): 111-146. ISSN 0214-7092
Díaz Martínez, Miguel Ángel, López Ballesteros, José Alberto, Martín Álvarez, Miguel. Las sierras desconocidas de Guadalajara. Ediciones El Senderista. Madrid, 2004. ISBN 978-84-95368-28-7
Escudero, José María (1869). Crónica de la provincia de Guadalajara. Madrid: Rubio, Grilo y Vitturi
Fidalgo Hijano, Concepción. La transformación humana del paisaje en la serranía de Atienza. Servicio de publicaciones de la Universidad Autónoma de Madrid. Madrid, 1987. ISBN 978-84-7477-098-8
García Sáinz de Baranda y Luis Cordavias, Julián (1929). Biblioteca Virtual de la Universidad de Castilla-La Mancha, ed. Guía Arqueológica y de Turismo de la provincia de Guadalajara
González Martín, J.A., y Vázquez González, A. Guía de los espacios naturales de Castilla-La Mancha. Servicio de publicaciones de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha. Toledo, 1991
Peralta Juárez, Juan. "Sierra de Guadalajara", en Por tierras de Castilla-la Mancha, tomo 11. Colectivo Montearagón. Albacete, 1989. ISBN 978-84-404-4769-2
Pillet Capdepón, Félix (2011). «El turismo de interior y el patrimonio territorial en Castilla-La Mancha». En Universidad de Murcia, ed. Cuadernos de turismo (27): 725-741. ISSN 1139-7861

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Comarca de la Serrania de Guadalajara.

Municipis i pedanies de la Comarca de la Serrania de Guadalajara

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[File:La Serranía.PNG|thumb|300px|La Serrania]]
-'''La Serrania de Guadalajara''' és una comarca espanyola que ocupa la part centre-occidental de la [[província de Guadalajara]] ([[Castella-la Mancha]]). És la menor en extensió i la més baixa en altitut —650 metros d'altitut de mija— de les comarques en que es dividix la província,  pero també la més poblada i desenrollada econòmicament, donada la seua rodalia a la capital provincial i a la [[Comunitat de Madrit]].
+'''La Serrania de Guadalajara''' és una comarca ubicada en el noroest de la província espanyola de [[Província de Guadalajara|Guadalajara]]. S'estén per més de 3000 km², en una agresta topografia.
+Reunix un gran número de recursos naturals, històric-artístics i etnològics. Bona part del territori de la Serrania de Guadalajara es troba protegit per espais naturals tals com a llocs d'importància comunitària, zones d'especial protecció per a les aus i els parcs naturals de la Serra Nort de Guadalajara i del Barranc del riu Dulce.
 == Geografia ==
-Està delimitada entre la marge dreta del curs mig del [[riu Henares]] i l'esquerre del [[riu Jarama]].
-La seua geografia física es caracterisa per ser una zona d'amplis terrats fluvials que conformen riques campinys en les que es cultiven [[cereals]], [[hortalices]] i frutals.
+Els cims de la serra d'Ayllón dominen l'abrupte paisage de la part occidental de la comarca caracterisat pels seus desnivells físics i la gran altitut mija de les seues terres en cotes de més de 2000 m s. n. m.. En la part oriental, en les serres de Pela i Ministra, les elevaciós són menors i molt manco abruptes, no superant en moltes ocasions els 1500 m s. n. m..
+Una important ret de rius i rieres naixen en les serres que abastixen a la conca hidrogràfica del [[Tajo]], a excepció del caixer alt de la riera Parado que naix prop de [[Romanillos de Atienza]] i forma part de la conca del [[Riu Duero|Duero]].
+L'accidentat relleu i variada topografia de la comarca, en grans diferències d'altitut, determina una gran diversitat climàtica.
+== Fauna ==
+En les aigües dels rius, embassaments i estanys de montanya viu una abundant comunitat piscícola a on la [[truita]] és l'espècie més abundant, junt en el [[barp]], la voga, el cacho, la [[carpa]], el [[carranc]] europeu i el carranc americà.
+Entre els grans mamífers destaquen el [[cabirol]] i el [[javalí]], molt abundants sobretot des de la declaració de la reserva de caça de Sonsaz en l'any [[1973]]. Atres espècies de mamífers presents en la comarca són la [[llúdria]] i el [[gat montés]], en hàbits crepusculars i nocturns, de la mateixa manera que atres espècies predadores com la [[gineta]], la gardunya, el teixó, el turó i la comadreja. El [[llop]] ibèric, que va desaparéixer de la comarca en els [[anys 1950]], ha iniciat un tímit repoblament en algunes zones, pero seguix sent el [[rabosot]] el carnívor de major tamany i més abundant.
-Encara que pot considerar-se com una comarca separada, sobretot per la delimitació política, pot entendre's com una subcomarca de la més àmplia Campinya de l'Henares, a la que pertany també la Campiña d'Alcalà, coincident en traces físiques i econòmics.
+== Flora ==
+Sobre la flora i vegetació, l'[[haya]], el [[roure]] melojo i les [[Pi (arbre)|pinades]] de repoblament es donen sobre sols de pissarra, junt a xares de jara, petorra i gayuba. En canvi, en els sols calcàrees són la [[carrasca]], la [[sabina]] albar, la [[ginebrera]] i el roser selvat les formacions vegetals predominants. També i deseminats per tota la comarca apareixen quejigos i, en els valls, [[abedul|abedulls]].
 == Economia ==
-[[Azuqueca d'Henares]] és la capital econòmica de la Campinya de Guadalajara, i oferix gran varietat de servicis als pobles d'entorn. Tota la zona té un gran desenroll industrial, que dona treball a gran part de la població d'estos municipis. Les infraestructures del transport inclouen els principals eixos de ferrocarril i carretera (autopista R-2 i autovia A-2).
+La silvicultura és la font de recursos més important per a l'economia de la comarca. Les principals masses de pins es troben en l'àrea de Galve de Sorbix, Cantalojas i els Condemios. Respecte a l'agricultura, les principals produccions són de [[cereals]] de seca, [[blat]] i [[ordi]] principalment. Els [[Olivares|olivares]], repartits per cerros i lomes es localisen principalment en la zona sur, prop també dels cultius de regadiu de la [[Campinya de l'Henares]].
+La ganaderia [[Vaca|vacuna]] és encara hui un important sustente econòmic en algunes poblacions de la serra d'Ayllón.
+La ganaderia [[Ovella|ovina]] és la més estesa en tota la comarca, compartint les pastures en algunes raberes de [[Cabra|cabres]]. També el vacú té importància en la serra d'Ayllón, concentrant-se entorn al [[Cardoso de la Serra]], [[Campillo de Ranas]] i [[Cantalojas]].
+L'apicultura es troba estesa en alguns valls de la comarca, sobretot del Jarama, el Sorbe i el Dulce, a on es produïx [[mel]] de [[romer]], [[tomello]], milflors, carrasca i petorra, algunes incloses dins de la Denominació d'Orige Mel de l'Alcarria.
+Hi ha també piscifactories dedicades a la cria comercial de truita arc iris en [[Somolinos]] i [[La Cabrera]].
 == Vore també ==