Carrasca

La carrasca (Quercus ilex), en castellà, encina, és un arbre de la família de les fagàcees que aplega a quinze metros d'altària, en tronc gros en diversos braços fent cop gran i redó; té les fulles elíptiques i apuntades, persistents i a voltes espinoses, de color vert fosc per dalt i blanquinoses per baix, flors de color vert groguenc. El seu fruit és la bellota. També se diu carrasca a la seua fusta o llenya.

Carrasca
Classificació científica
Regne		Plantae
Divisió		Magnoliophyta
Classe		Magnoliopsida
Orde		Fagales
Família		Fagaceae
Gènero		Quercus
Espècie		Quercus ilex
Autoritat		L.
Estat de conservació
Estat		LC
Distribució geogràfica
Distribució natural. En taronja: Quercus ilex subsp. ballota. En vert: Quercus ilex subsp. ilex.

La "Carrasca de Culla", arbre monumental de la Comunitat Valenciana

Bosc de carrasques, comarca Ports de Morella

És un arbre perennifoli natiu de la regió mediterrànea de talla mijana, encara que pot aparéixer en forma d'arbust, condicionat per les característiques de pluja o pel terreny en el que es trobe.

Descripció

El Quercus ilex és un un arbre de talla mijana a gran, de creiximent lent i copa densa,redona i ampla.

- Fulla: simples, alternes, de forma ovada o lanceolada, de marge sancer o dentat, coriàcies. L'anvers és vert fosc i lluent, revers clar. Perennifòlia.

- Flor: monoic, florix a la primavera (abril-maig), en flors senzilles agrupades en aments groguencs penjants.

- Fruït: tipo núcula, fruït sec indehiscent, nomenat bellota, de gust dolç o amarg segons varietats.

- Soca: grisenca, llisa en eixemplars jovens i progressivament més rugosa i fissurada en l'edat.

Hàbitat

Espècie rústica, tolerant la sequera. Preferix terrenys calcaris. S'associa freqüentment a atres Quercus, com el coscoll (Q. coccifera) o el roure valencià (Q. faginea).

Taxonomia

Quercus ilex fon descrita per Linnaeus i publicat en el ''Species Plantarum'' en l'any 1753.

Etimologia

- Quercus: nom genèric del llatí, que designava igualment al roure i a la carrasca. - Ilex: nom llatí per a la carrasca.

Distribució geogràfica

Es troba fonamentalment en el clima mediterràneu d'interior de tendència continental, a on s'adapta bé. Viu des del nivell de la mar fins als 1.700 metros d'altitut.

És molt comú en tota la Comunitat Valenciana. El Carrascar de la Font Roja, en la Serra del Menejador (Alcoyà) és un dels boscs de carrasca o carrascars més representatius de tot el territori valencià.

La Carrasca de Culla, en l'Alt Maestrat, potser tal volta la carrasca monumental més destacada de la Comunitat Valenciana.

Referències

• «Quercus ilex». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden
• Board of Trustees of the Royal Botanic Gardens, Kew «Quercus ilex L. Synonyms». In: Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens, Kew
• «Quercus ilex». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos

Bibliografia

• Ceballos y Fernández de Córdoba, L. & Ruiz de la Torre, J., 1971. Árboles y Arbustos de la España Peninsular. ETSI Montes, Madrid. ISBN 978-84-600-1541-3
• Moro, Rafael (2007). Guía De Los Árboles De España. 407 págs. Omega (Barcelona). pp. 203-204. ISBN 8428214395.
• Palacios, César Javier y Redondo, José Ignacio. Guía de los árboles singulares de España

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Carrasca.

• Wikispecies té un artícul sobre Carrasca.

• «Carrasca». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

• Quercus ilex en Wikipedia