Diferència entre les revisions de "Llei de Hess" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 5 edicions intermiges d'4 usuaris)

Llínea 1:

En [[termodinàmica]], la '''llei de Hess''', proposta per [[Germain Henri Hess]] en [[1840]], establix que: «si una série de [[reactiu]]s [[reacció química|reaccionen]] per a donar una série de [[Producte (química)|productes]], el [[calor de reacció]] lliberat o absorbit és independent de si la reacció es porta a terme en una, dos o més etapes», açò és, que els canvis d'entalpia són aditius: ΔHneta = ΣΔHr.

Equivalentment, es pot dir que la calor de reacció a soles depén dels reactius i els productes, o que la calor de reacció és una [[funció d'estat]]; en este sentit la llei de Hess és l'aplicació a les reaccions químiques del [[primer principi de la termodinàmica]]; degut a que va ser enunciada uns dèu anys abans que esta, conserva el seu nom històric.<ref name="morcillo">{{cita libro|autor=Morcillo, Jesús|título=Temas básicos de química|isbn=9788420507828|editorial=Alhambra Universidad|año=1989|edición=2ª|página=196-199}}</ref>

En [[termodinàmica]], la '''llei de Hess''', proposta per [[*Germain *Henri *Hess]] en [[1840]], establix que: «si una série de [[reactiu]]s [[reacció química|reaccionen]] per a donar una série de [[Producte (química)|productes]], el [[calor de reacció]] lliberat o absorbit és independent de si la reacció es porta a terme en una, dos o més etapes», açò és, que els canvis d'entalpia són aditius: ΔHneta = ΣΔHr.

Equivalentment, es pot dir que la calor de reacció ~~només~~ depén dels reactius i els productes, o que la calor de reacció és una [[funció d'estat]]; en este sentit la llei de Hess és l'aplicació a les reaccions químiques del [[primer principi de la termodinàmica]]; degut a que va ser enunciada uns dèu anys abans que esta, conserva el seu nom històric.<ref name="morcillo">{{cita libro|autor=Morcillo, Jesús|título=Temas básicos de química|isbn=9788420507828|editorial=Alhambra Universidad|año=1989|edición=2ª|página=196-199}}</ref>

El propòsit d'este plantejament és analisar de forma molt breu les bases de la Termoquímica com una solució a problemes de transferència de calor en dits processos.

Llínea 27:

Llínea 24:

\end{matrix}

</math> }}

== Aplicacions ==

La llei de Hess s'utilisa per a deduir el canvi de [[entalpia]] en una reacció ΔHr, si es pot escriure esta reacció com un pas intermig d'una reacció més complexa, sempre que es coneguen els canvis d'entalpia de la reacció global i d'atres passos.<ref>Alternativament, es pot descompondre la reacció que s'està estudiant en atres més elementals, conegudes, per eixemple partint de la formació a partir dels seus elements de tots els reactius i productes.</ref> En este procediment, la suma de [[equació química|equacions químiques]] parcials porta a l'equació de la reacció global. Si l'energia s'inclou per a cada equació i és sumada, el resultat serà l'energia per a l'equació global. Este procediment es recolza en que ya han segut tabulades les calors de reacció per a un gran número de reaccions, incloent la formació a partir dels seus elements constituents de bona part de les substàncies químiques conegudes.<ref name="morcillo"/> Un cas rellevant d'este tipo d'aplicació és el nomenat [[cicle de Born-Haver]].

La llei de Hess s'utilisa per a deduir el canvi de [[entalpia]] en una reacció ΔHr, si es pot escriure esta reacció com un pas intermig d'una reacció més complexa, sempre que es coneguen els canvis d'entalpia de la reacció global i d'atres passos.<ref>Alternativament, es pot descompondre la reacció que s'està estudiant en atres més elementals, conegudes, per eixemple partint de la formació a partir dels seus elements de tots els reactius i productes.</ref> En este procediment, la suma de [[equació química|equacions químiques]] parcials porta a l'equació de la reacció global. Si l'energia s'inclou per a cada equació i és sumada, el resultat serà l'energia per a l'equació global. Este procediment es recolza en que ya han segut tabulades les calors de reacció per a un gran número de reaccions, incloent la formació a partir dels seus elements constituents de bona part de les substàncies químiques conegudes.<ref name=~~"morcillo"/> Un cas rellevant d'este tipo d'aplicació és el cridat [[cicle de Born-Haver]].~~

== Referències y referèncias ==

=~~= Notes~~ y referèncias ==

Llínea 39:

Llínea 34:

* {{cita publicación | doi = 10.1021/ed028p581 | autor = Leicester, Henry M. | título = Germain Henri Hess and the Foundations of Thermochemistry | publicación = The Journal of Chemical Education | año = 1951 | volumen = 28 | páginas = 581 – 583 }}

[[Categoria:Física]]

[[Categoria:Equacions de la termodinàmica]]

[[Categoria:Principis i lleis químiques]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
+En [[termodinàmica]], la '''llei de Hess''', proposta per [[Germain Henri Hess]] en [[1840]], establix que: «si una série de [[reactiu]]s [[reacció química|reaccionen]] per a donar una série de [[Producte (química)|productes]], el [[calor de reacció]] lliberat o absorbit és independent de si la reacció es porta a terme en una, dos o més etapes», açò és, que els canvis d'entalpia són aditius: ΔH<sub>neta</sub> = ΣΔH<sub>r</sub>.
+Equivalentment, es pot dir que la calor de reacció a soles depén dels reactius i els productes, o que la calor de reacció és una [[funció d'estat]]; en este sentit la llei de Hess és l'aplicació a les reaccions químiques del [[primer principi de la termodinàmica]]; degut a que va ser enunciada uns dèu anys abans que esta, conserva el seu nom històric.<ref name="morcillo">{{cita libro|autor=Morcillo, Jesús|título=Temas básicos de química|isbn=9788420507828|editorial=Alhambra Universidad|año=1989|edición=2ª|página=196-199}}</ref>
-En [[termodinàmica]], la '''llei de Hess''', proposta per [[*Germain *Henri *Hess]] en [[1840]], establix que: «si una série de [[reactiu]]s [[reacció química|reaccionen]] per a donar una série de [[Producte (química)|productes]], el [[calor de reacció]] lliberat o absorbit és independent de si la reacció es porta a terme en una, dos o més etapes», açò és, que els canvis d'entalpia són aditius: ΔH<sub>neta</sub> = ΣΔH<sub>r</sub>.
-Equivalentment, es pot dir que la calor de reacció només depén dels reactius i els productes, o que la calor de reacció és una [[funció d'estat]]; en este sentit la llei de Hess és l'aplicació a les reaccions químiques del [[primer principi de la termodinàmica]]; degut a que va ser enunciada uns dèu anys abans que esta, conserva el seu nom històric.<ref name="morcillo">{{cita libro|autor=Morcillo, Jesús|título=Temas básicos de química|isbn=9788420507828|editorial=Alhambra Universidad|año=1989|edición=2ª|página=196-199}}</ref>
 El propòsit d'este plantejament és analisar de forma molt breu les bases de la Termoquímica com una solució a problemes de transferència de calor en dits processos.
@@ Llínea 27: / Llínea 24: @@
 \end{matrix}
 </math> }}
 == Aplicacions ==
+La llei de Hess s'utilisa per a deduir el canvi de [[entalpia]] en una reacció ΔH<sub>r</sub>, si es pot escriure esta reacció com un pas intermig d'una reacció més complexa, sempre que es coneguen els canvis d'entalpia de la reacció global i d'atres passos.<ref>Alternativament, es pot descompondre la reacció que s'està estudiant en atres més elementals, conegudes, per eixemple partint de la formació a partir dels seus elements de tots els reactius i productes.</ref> En este procediment, la suma de [[equació química|equacions químiques]] parcials porta a l'equació de la reacció global. Si l'energia s'inclou per a cada equació i és sumada, el resultat serà l'energia per a l'equació global. Este procediment es recolza en que ya han segut tabulades les calors de reacció per a un gran número de reaccions, incloent la formació a partir dels seus elements constituents de bona part de les substàncies químiques conegudes.<ref name="morcillo"/> Un cas rellevant d'este tipo d'aplicació és el nomenat [[cicle de Born-Haver]].
-La llei de Hess s'utilisa per a deduir el canvi de [[entalpia]] en una reacció ΔH<sub>r</sub>, si es pot escriure esta reacció com un pas intermig d'una reacció més complexa, sempre que es coneguen els canvis d'entalpia de la reacció global i d'atres passos.<ref>Alternativament, es pot descompondre la reacció que s'està estudiant en atres més elementals, conegudes, per eixemple partint de la formació a partir dels seus elements de tots els reactius i productes.</ref> En este procediment, la suma de [[equació química|equacions químiques]] parcials porta a l'equació de la reacció global. Si l'energia s'inclou per a cada equació i és sumada, el resultat serà l'energia per a l'equació global. Este procediment es recolza en que ya han segut tabulades les calors de reacció per a un gran número de reaccions, incloent la formació a partir dels seus elements constituents de bona part de les substàncies químiques conegudes.<ref name="morcillo"/> Un cas rellevant d'este tipo d'aplicació és el cridat [[cicle de Born-Haver]].
+== Referències y referèncias ==
-== Notes y referèncias ==
 {{listaref}}
@@ Llínea 39: / Llínea 34: @@
 * {{cita publicación | doi = 10.1021/ed028p581 | autor = Leicester, Henry M. | título = Germain Henri Hess and the Foundations of Thermochemistry | publicación = The Journal of Chemical Education | año = 1951 | volumen = 28 | páginas = 581 – 583 }}
+[[Categoria:Física]]
 [[Categoria:Equacions de la termodinàmica]]
 [[Categoria:Principis i lleis químiques]]