Diferència entre les revisions de "Regne de Croàcia" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 4 edicions intermiges d'3 usuaris)

Llínea 1:

~~{{En desenroll}}~~

{{Estat desaparegut

| nom_oficial = Regne de Croàcia<br />''Kraljevina Hrvatska''<br />''Regnum Croatiae''

Llínea 27:

Llínea 25:

| s6 =

| bandera_s6 =

| ~~imatge_bandera~~ = Coats of arms of None.svg

| image_bandera = Coats of arms of None.svg

| bandera =

| ~~imatge_escut~~ = CoA of the Kingdom of Croatia.svg

| image_escut = CoA of the Kingdom of Croatia.svg

| símbol =

| map = Kingdom of Croatia.png

Llínea 93:

Llínea 91:

El '''Regne de Croàcia''' (en [[croat]] ''Kraljevina Hrvatska''), també conegut com a '''Regne dels croates''' (croat: ''Kraljevstvo Hrvata''; llatí ''Regnum Croatorum''), fon un regne [[~~medieval~~]] que comprenia la major part de lo que hui és [[Croàcia]] aixina com, periòdicament, parts de [[Bòsnia i ~~Hercegovina~~]] en els [[Balcans]].

El '''Regne de Croàcia''' (en [[croat]] ''Kraljevina Hrvatska''), també conegut com a '''Regne dels croates''' (croat: ''Kraljevstvo Hrvata''; llatí ''Regnum Croatorum''), fon un regne [[migeval]] que comprenia la major part de lo que hui és [[Croàcia]] aixina com, periòdicament, parts de [[Bòsnia i Herzegovina]] en els [[Balcans]].

Fundat en l'any [[925]], va funcionar com un [[estat sobirà]] durant uns dos sigles. La seua existència es va caracterisar per varis conflictes en els [[venecians]], [[búlgars]], [[hongaresos]] i, en ocasions, el [[Papa]].

Llínea 103:

Llínea 101:

== Origens==

El llibre ''[[D'Administrant Imperi]]'', escrit en el [[sigle X]] per l'emperador [[Bizanci|bizantí]] [[Constantí VII]] és considerat la font més veraç sobre la migració dels pobles [[@eslavo]] cap al [[surest d'Europa]]. Segons este text, els @eslavo varen aplegar entorn o abans de l'any [[600]] procedents de lo que són aproximadament [[Galitzia]] i la [[Planura Panònica]] cap a la [[Dalmacia (província romana)|província romana de Dalmacia]]. Segons la tradició popular, els [[Poble croata|croates]] varen ser guiats a [[*Dalmacia]] per un grup de cinc germans ~~cridats~~ Klukas, Lobel, Kosenc, Muhlo i Hrvat, i les seues dos germanes, Tuga i Buga.

El llibre ''[[D'Administrant Imperi]]'', escrit en el [[sigle X]] per l'emperador [[Bizanci|bizantí]] [[Constantí VII]] és considerat la font més veraç sobre la migració dels pobles [[@eslavo]] cap al [[surest d'Europa]]. Segons este text, els @eslavo varen aplegar entorn o abans de l'any [[600]] procedents de lo que són aproximadament [[Galitzia]] i la [[Planura Panònica]] cap a la [[Dalmacia (província romana)|província romana de Dalmacia]]. Segons la tradició popular, els [[Poble croata|croates]] varen ser guiats a [[*Dalmacia]] per un grup de cinc germans nomenats Klukas, Lobel, Kosenc, Muhlo i Hrvat, i les seues dos germanes, Tuga i Buga.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-{{En desenroll}}
 {{Estat desaparegut
 | nom_oficial     = Regne de Croàcia<br />''Kraljevina Hrvatska''<br />''Regnum Croatiae''
@@ Llínea 27: / Llínea 25: @@
 | s6              =
 | bandera_s6      =
-| imatge_bandera  = Coats of arms of None.svg
+| image_bandera  = Coats of arms of None.svg
 | bandera         =
-| imatge_escut    =  CoA of the Kingdom of Croatia.svg
+| image_escut    =  CoA of the Kingdom of Croatia.svg
 | símbol          =
 | map            = Kingdom of Croatia.png
@@ Llínea 93: / Llínea 91: @@
-El '''Regne de Croàcia''' (en [[croat]] ''Kraljevina Hrvatska''), també conegut com a '''Regne dels croates''' (croat: ''Kraljevstvo Hrvata''; llatí ''Regnum Croatorum''), fon un regne [[medieval]] que comprenia la major part de lo que hui és [[Croàcia]] aixina com, periòdicament, parts de [[Bòsnia i Hercegovina]] en els [[Balcans]].
+El '''Regne de Croàcia''' (en [[croat]] ''Kraljevina Hrvatska''), també conegut com a '''Regne dels croates''' (croat: ''Kraljevstvo Hrvata''; llatí ''Regnum Croatorum''), fon un regne [[migeval]] que comprenia la major part de lo que hui és [[Croàcia]] aixina com, periòdicament, parts de [[Bòsnia i Herzegovina]] en els [[Balcans]].
 Fundat en l'any [[925]], va funcionar com un [[estat sobirà]] durant uns dos sigles. La seua existència es va caracterisar per varis conflictes en els [[venecians]], [[búlgars]], [[hongaresos]] i, en ocasions, el [[Papa]].
@@ Llínea 103: / Llínea 101: @@
 == Origens==
-El llibre ''[[D'Administrant Imperi]]'', escrit en el [[sigle X]] per l'emperador [[Bizanci|bizantí]] [[Constantí VII]] és considerat la font més veraç sobre la migració dels pobles [[@eslavo]] cap al [[surest d'Europa]]. Segons este text, els @eslavo varen aplegar entorn o abans de l'any [[600]] procedents de lo que són aproximadament [[Galitzia]] i la [[Planura Panònica]] cap a la [[Dalmacia (província romana)|província romana de Dalmacia]]. Segons la tradició popular, els [[Poble croata|croates]] varen ser guiats a [[*Dalmacia]] per un grup de cinc germans cridats Klukas, Lobel, Kosenc, Muhlo i Hrvat, i les seues dos germanes, Tuga i Buga.
+El llibre ''[[D'Administrant Imperi]]'', escrit en el [[sigle X]] per l'emperador [[Bizanci|bizantí]] [[Constantí VII]] és considerat la font més veraç sobre la migració dels pobles [[@eslavo]] cap al [[surest d'Europa]]. Segons este text, els @eslavo varen aplegar entorn o abans de l'any [[600]] procedents de lo que són aproximadament [[Galitzia]] i la [[Planura Panònica]] cap a la [[Dalmacia (província romana)|província romana de Dalmacia]]. Segons la tradició popular, els [[Poble croata|croates]] varen ser guiats a [[*Dalmacia]] per un grup de cinc germans nomenats Klukas, Lobel, Kosenc, Muhlo i Hrvat, i les seues dos germanes, Tuga i Buga.