| Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | | | |
| | El cesi és un metal bla, llauger i de baix punt de fusió. És el segon menys electronegatiu de tots els elements despuix del francio. El cesi reacciona en forma vigorosa en [[oxigen]] per a formar una mescla d'òxits. En aire humit, la calor d'oxidació pot ser suficient per a fondre i capcionar el metal. El cesi no reacciona en [[nitrogen]] per a formar nitrur, pero reacciona en l'[[hidrogen]] a temperatures altes per a produir un hidrur molt estable; reacciona en forma violenta en l'[[aigua]] i encara en [[gèl]] a temperatures de fins a –116 °C aixina com en els halógens, [[amoniaco]] i monòxit de carbono. En general, en composts orgànics el cesi experimenta els mateixos tipos de reaccions que el restant dels metals alcalins, pero és molt més reactiu | | El cesi és un metal bla, llauger i de baix punt de fusió. És el segon menys electronegatiu de tots els elements despuix del francio. El cesi reacciona en forma vigorosa en [[oxigen]] per a formar una mescla d'òxits. En aire humit, la calor d'oxidació pot ser suficient per a fondre i capcionar el metal. El cesi no reacciona en [[nitrogen]] per a formar nitrur, pero reacciona en l'[[hidrogen]] a temperatures altes per a produir un hidrur molt estable; reacciona en forma violenta en l'[[aigua]] i encara en [[gèl]] a temperatures de fins a –116 °C aixina com en els halógens, [[amoniaco]] i monòxit de carbono. En general, en composts orgànics el cesi experimenta els mateixos tipos de reaccions que el restant dels metals alcalins, pero és molt més reactiu |
| | + | |
| | + | == Usos == |
| | + | === Perforació petrolífera === |
| | + | El major us actual de cesi no radiactiu és en decorreguts de perforació de formiato de cesi per a l'indústria d'extracció de [[petròleu]]. |
| | + | |
| | + | === Rellonges atòmics === |
| | + | Els rellonges atòmics basats en cesi utilisen les transicions electromagnètiques en l'estructura hiperfina dels àtoms de cesi-133 com a punt de referència. |
| | + | |
| | + | === Atres usos === |
| | + | El cesi metàlic s'utilisa en celes fotoeléctricas, instruments espectrográfics, contadors de centelleo, bulbos de radi, llànties militars de senyals infrarrojes i varis aparats òptics i de detecció. Els composts de cesi s'usen en la producció de [[vidre]] i ceràmica, com a absorbents en plantes de purificació de diòxit de carbono, en microquímica. Les sals de cesi s'han utilisat en medicina com a agents antishock despuix de l'administració de drogues d'arsènic. L'isòtop cesi-137 s'utilisa habitualment en procediments de radioteràpia interna també cridada braquiterapia per al tractament del [[càncer]]. |
| | | | |
| | == Referències == | | == Referències == |
| − | * | + | * [https://web.archive.org/web/20070207015229/http://pubs.usgs.gov/of/2004/1432/2004-1432.pdf Butterman, William C.; Brooks, William E.; Reese Jr., Robert G. (2004). «Mineral Commodity Profile: Cesium» (en [[anglés]]). United States Geological Survey] |
| | + | * [https://www.usgs.gov/centers/national-minerals-information-center/cesium-and-rubidium-statistics-and-information Polyak, Désirée E. «Cesio». U.S. Geological Survey] |
| | + | * [http://www.quimicaweb.net/tablaperiodica/paginas/cesio.htm Recio Miñarro, Joaquin. ''Cesio''. Químicaweb] |
| | | | |
| | == Bibliografia == | | == Bibliografia == |
| − | * | + | * Burt, R. O. (1993). «Cesio y compuestos de cesio». Enciclopedia Kirk-Othmer de tecnología química 5 (4ª edición). Nueva York: John Wiley & Sons, Inc. ISBN 978-0-471-48494-3 |
| | + | * Essen, L.; Parry, J. V. L. (1955). «An Atomic Standard of Frequency and Time Interval: A Caesium Resonator (Un patrón atómico de frecuencia e intervalo de tiempo: un resonador de cesioà». Nature 176 (4476): 280-282 |
| | + | * Markowitz, W.; Pasillo, R.; Essen, L.; Parar, J. (1958). «Frequency of Cesium in Terms of Ephemeris Time (Frecuencia de cesio en términos de tiempo de efemérides)». Physical Review Letters 1 (3): 105-107. Bibcode:1958PhRvL...1..105M. doi:10.1103/PhysRevLett.1.105 |
| | + | * Norton, J. J. (1973). «Litio, cesio y rubidio-Los metales alcalinos raros». En Brobst, D. A.; Pratt, W. P., eds. Recursos minerales de los Estados Unidos (en anglés). Paper 820. U.S. Geological Survey Professional |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| | + | |
| | + | {{Commonscat|Caesium}} |
| | + | |
| | {{DGLV|Cesi}} | | {{DGLV|Cesi}} |
| | | | |
| | [[Categoria:Química]] | | [[Categoria:Química]] |
| | [[Categoria:Metals]] | | [[Categoria:Metals]] |