Cesi
El cesi (del llatí caesius) és un element químic, metal alcalí, que en el seu estat natural és sòlit. Éés el segon més pesat dels metals alcalins coneguts en el grup IA de la taula periòdica, despuix del francio.
Els seus components produïxen dos ralles blaves en l'espectroscopi i es troba present en diverses aigües minerals.
El seu símbol és Cs i el seu número atòmic és 55.
Característiques[editar | editar còdic]
El cesi és un metal bla, llauger i de baix punt de fusió. És el segon menys electronegatiu de tots els elements despuix del francio. El cesi reacciona en forma vigorosa en oxigen per a formar una mescla d'òxits. En aire humit, la calor d'oxidació pot ser suficient per a fondre i capcionar el metal. El cesi no reacciona en nitrogen per a formar nitrur, pero reacciona en l'hidrogen a temperatures altes per a produir un hidrur molt estable; reacciona en forma violenta en l'aigua i encara en gèl a temperatures de fins a –116 °C aixina com en els halógens, amoniaco i monòxit de carbono. En general, en composts orgànics el cesi experimenta els mateixos tipos de reaccions que el restant dels metals alcalins, pero és molt més reactiu
Usos[editar | editar còdic]
Perforació petrolífera[editar | editar còdic]
El major us actual de cesi no radiactiu és en decorreguts de perforació de formiato de cesi per a l'indústria d'extracció de petròleu.
Rellonges atòmics[editar | editar còdic]
Els rellonges atòmics basats en cesi utilisen les transicions electromagnètiques en l'estructura hiperfina dels àtoms de cesi-133 com a punt de referència.
Atres usos[editar | editar còdic]
El cesi metàlic s'utilisa en celes fotoeléctricas, instruments espectrográfics, contadors de centelleo, bulbos de radi, llànties militars de senyals infrarrojes i varis aparats òptics i de detecció. Els composts de cesi s'usen en la producció de vidre i ceràmica, com a absorbents en plantes de purificació de diòxit de carbono, en microquímica. Les sals de cesi s'han utilisat en medicina com a agents antishock despuix de l'administració de drogues d'arsènic. L'isòtop cesi-137 s'utilisa habitualment en procediments de radioteràpia interna també cridada braquiterapia per al tractament del càncer.
Referències[editar | editar còdic]
- Butterman, William C.; Brooks, William E.; Reese Jr., Robert G. (2004). «Mineral Commodity Profile: Cesium» (en anglés). United States Geological Survey
- Polyak, Désirée E. «Cesio». U.S. Geological Survey
- Recio Miñarro, Joaquin. Cesio. Químicaweb
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Burt, R. O. (1993). «Cesio y compuestos de cesio». Enciclopedia Kirk-Othmer de tecnología química 5 (4ª edición). Nueva York: John Wiley & Sons, Inc. ISBN 978-0-471-48494-3
- Essen, L.; Parry, J. V. L. (1955). «An Atomic Standard of Frequency and Time Interval: A Caesium Resonator (Un patrón atómico de frecuencia e intervalo de tiempo: un resonador de cesioà». Nature 176 (4476): 280-282
- Markowitz, W.; Pasillo, R.; Essen, L.; Parar, J. (1958). «Frequency of Cesium in Terms of Ephemeris Time (Frecuencia de cesio en términos de tiempo de efemérides)». Physical Review Letters 1 (3): 105-107. Bibcode:1958PhRvL...1..105M. doi:10.1103/PhysRevLett.1.105
- Norton, J. J. (1973). «Litio, cesio y rubidio-Los metales alcalinos raros». En Brobst, D. A.; Pratt, W. P., eds. Recursos minerales de los Estados Unidos (en anglés). Paper 820. U.S. Geological Survey Professional
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cesi.
