68 589
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Els rellonges atòmics basats en cesi utilisen les transicions electromagnètiques en l'estructura hiperfina dels àtoms de cesi-133 com a punt de referència.
Els rellonges atòmics basats en cesi utilisen les transicions electromagnètiques en l'estructura hiperfina dels àtoms de cesi-133 com a punt de referència.
=== Atres usos ==
=== Atres usos ===
El cesi metàlic s'utilisa en celes fotoeléctricas, instruments espectrográfics, contadors de centelleo, bulbos de radi, llànties militars de senyals infrarrojes i varis aparats òptics i de detecció. Els composts de cesi s'usen en la producció de [[vidre]] i ceràmica, com a absorbents en plantes de purificació de diòxit de carbono, en microquímica. Les sals de cesi s'han utilisat en medicina com a agents antishock despuix de l'administració de drogues d'arsènic. L'isòtop cesi-137 s'utilisa habitualment en procediments de radioteràpia interna també cridada braquiterapia per al tractament del [[càncer]].
El cesi metàlic s'utilisa en celes fotoeléctricas, instruments espectrográfics, contadors de centelleo, bulbos de radi, llànties militars de senyals infrarrojes i varis aparats òptics i de detecció. Els composts de cesi s'usen en la producció de [[vidre]] i ceràmica, com a absorbents en plantes de purificació de diòxit de carbono, en microquímica. Les sals de cesi s'han utilisat en medicina com a agents antishock despuix de l'administració de drogues d'arsènic. L'isòtop cesi-137 s'utilisa habitualment en procediments de radioteràpia interna també cridada braquiterapia per al tractament del [[càncer]].
== Referències ==
== Referències ==
*
* [https://web.archive.org/web/20070207015229/http://pubs.usgs.gov/of/2004/1432/2004-1432.pdf Butterman, William C.; Brooks, William E.; Reese Jr., Robert G. (2004). «Mineral Commodity Profile: Cesium» (en [[anglés]]). United States Geological Survey]
* [https://www.usgs.gov/centers/national-minerals-information-center/cesium-and-rubidium-statistics-and-information Polyak, Désirée E. «Cesio». U.S. Geological Survey]
* [http://www.quimicaweb.net/tablaperiodica/paginas/cesio.htm Recio Miñarro, Joaquin. ''Cesio''. Químicaweb]
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
*
* Burt, R. O. (1993). «Cesio y compuestos de cesio». Enciclopedia Kirk-Othmer de tecnología química 5 (4ª edición). Nueva York: John Wiley & Sons, Inc. ISBN 978-0-471-48494-3
* Essen, L.; Parry, J. V. L. (1955). «An Atomic Standard of Frequency and Time Interval: A Caesium Resonator (Un patrón atómico de frecuencia e intervalo de tiempo: un resonador de cesioà». Nature 176 (4476): 280-282
* Markowitz, W.; Pasillo, R.; Essen, L.; Parar, J. (1958). «Frequency of Cesium in Terms of Ephemeris Time (Frecuencia de cesio en términos de tiempo de efemérides)». Physical Review Letters 1 (3): 105-107. Bibcode:1958PhRvL...1..105M. doi:10.1103/PhysRevLett.1.105
* Norton, J. J. (1973). «Litio, cesio y rubidio-Los metales alcalinos raros». En Brobst, D. A.; Pratt, W. P., eds. Recursos minerales de los Estados Unidos (en anglés). Paper 820. U.S. Geological Survey Professional
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Caesium}}
{{DGLV|Cesi}}
{{DGLV|Cesi}}
[[Categoria:Química]]
[[Categoria:Química]]
[[Categoria:Metals]]
[[Categoria:Metals]]