225
edicions
Canvis
sense resum d'edició
{{Biografio
{{Biografia|
|imago = Cartier.png
|nom = Jacques Cartier
|imago_tamany = 150px
|image = [[File:Cartier.png|250px|Cartier]]
|imago_descriptio =
|image_tamany = 200px
|naiximent = [[Rothéneuf ]], [[França]], [[31 de decembre]] de [[1491]]
|mort = [[Saint-Malo]], [[França]], [[11 de setembre]] de [[1557]]
|data_naix = {{Data naiximent|1491|12|31}}
|nacionalitat = Francés
|lloc_naix = [[Rothéneuf ]], [[França]]
|data_mort = {{Data defunció|1557|9|11|}}
|lloc_mort = [[Saint-Malo]], [[França]]
|nacionalitat = Francés
|ocupacio = Explorador
|ocupacio = Explorador
}}
}}
'''Jacques Cartier''' fon un navegant [[francés]], primer explorador del golf de Sant Llorenç ([[Canadà]]) en l'any [[1534]], descobridor del dit riu en [[1535]], comandant de la colònia de [[Charlesbourg-Royal]] en [[1541]]–[[1542]], naixcut provablement entre el [[7 de juny]] i el [[23 de decembre]] de [[1491]] en [[Saint-Roín]] ([[Bretanya]]) a on va morir en l'any [[1557]].<ref>[http://www.biographi.ca/009004-119.01-f.php?&id_nbr=107&interval=25&&PHPSESSID=ivt2simgve3ti6og90s91g5c35 Biografía de Jacques Cartier] (en francés)</ref> - Fon el primer explorador [[França|francés]] de [[Amèrica del Nort]].
'''Jacques Cartier''' fon un navegant [[francés]], primer explorador del golf de Sant Llorenç ([[Canadà]]) en l'any [[1534]], descobridor del dit riu en [[1535]], comandant de la colònia de [[Charlesbourg-Royal]] en [[1541]]–[[1542]], naixcut provablement entre el [[7 de juny]] i el [[23 de decembre]] de [[1491]] en [[Saint-Roín]] ([[Bretanya]]) a on va morir en l'any [[1557]].<ref>[http://www.biographi.ca/009004-119.01-f.php?&id_nbr=107&interval=25&&PHPSESSID=ivt2simgve3ti6og90s91g5c35 Biografía de Jacques Cartier] (en francés)</ref> - Fon el primer explorador [[França|francés]] d'[[Amèrica del Nort]].
No es tenen molts detalls sobre els seus primers anys de vida. Es va casar en l'any [[1520]] en Catherine, filla de Jacques des Granches, conestable de [[Saint-Malo]]. En este matrimoni, la seua condició social millorà notablement. Alguns historiadors creuen que és possible que arribara a [[Terranova]] durant alguna campanya de [[peixca]], ya que la zona era coneguda pels peixcadors [[País Vasc|vascs]] i [[Bretanya|bretones]]. Atres, basant-se en els seus coneiximents del [[idioma portugués|portugués]] (va eixercir en numeroses ocasions d' interprete despuix de retirar-se de la vida pública) i en les abundants comparacions que fa en els seus escrits de viage entre els [[amerindi]]s de [[Nova França]] i els [[Brasil|brasilers]], especulen en la possibilitat que haguera navegat en [[Giovanni da Verrazzano]] en qualsevol dels viages d'exploració de la costa brasilera que este va realisar. Pero Verrazzano mai va explorar la costa brasilera, sino la d'[[Amèrica del Nort]]. A ell es deu el descobriment de [[Nova Angulema]] (regió de [[Nova York]]).
No es tenen molts detalls sobre els seus primers anys de vida. Es va casar en l'any [[1520]] en Catherine, filla de Jacques des Granches, conestable de [[Saint-Malo]]. En este matrimoni, la seua condició social millorà notablement. Alguns historiadors creuen que és possible que arribara a [[Terranova]] durant alguna campanya de [[peixca]], ya que la zona era coneguda pels peixcadors [[País Vasc|vascs]] i [[Bretanya|bretones]]. Atres, basant-se en els seus coneiximents del [[idioma portugués|portugués]] (va eixercir en numeroses ocasions d' interprete despuix de retirar-se de la vida pública) i en les abundants comparacions que fa en els seus escrits de viage entre els [[amerindi]]s de [[Nova França]] i els [[Brasil|brasilers]], especulen en la possibilitat que haguera navegat en [[Giovanni da Verrazzano]] en qualsevol dels viages d'exploració de la costa brasilera que este va realisar. Pero Verrazzano mai va explorar la costa brasilera, sino la d'[[Amèrica del Nort]]. A ell es deu el descobriment de [[Nova Angulema]] (regió de [[Nova York]]).
En l'any [[1532]], és presentat davant del rei de França [[Francisco I de França|Francisco I]] per Jean Li Veneur, abat del monasteri de [[Mont-Saint-Michel]]. El rei li va triar perque trobara "certes illes i països en que es diu que ha d'haver-hi gran cantitat d'[[or]] i atres riques coses". Du a terme tres viages a Amèrica del Nort, entre els anys [[1534]] i [[1542]], en l'esperança de trobar un [[pas del Noroest|pas pel Nort-oest]] cap a [[Àsia]].
En l'any [[1532]], és presentat davant del rei de França [[Francisco I de França|Francisco I]] per Jean Li Veneur, abat del monasteri de [[Mont-Saint-Michel]]. El rei li va triar perque trobara "certes illes i països en que es diu que ha d'haver-hi gran cantitat d'[[or]] i atres riques coses". Du a terme tres viages a Amèrica del Nort, entre els anys [[1534]] i [[1542]], en l'esperança de trobar un [[pas del Noroest|pas pel Noroest]] cap a [[Àsia]].
== El primer viage ==
== El primer viage ==
El segon viage va tindre lloc enntre els anys [[1535]]-[[1536]]. L'expedició constava de tres naus, el ''Petite Hermine'', el '''Emerillon'' i el [[La Gran Hermine|''Gran Hermine'']], la nau de Cartier i es varen prevore quinze mesos de quemenjars.
El segon viage va tindre lloc enntre els anys [[1535]]-[[1536]]. L'expedició constava de tres naus, el ''Petite Hermine'', el '''Emerillon'' i el [[La Gran Hermine|''Gran Hermine'']], la nau de Cartier i es varen prevore quinze mesos de quemenjars.
Els dos [[amerindi]]s que havien arribat en el primer viage són membres ara de l'expedició i abdós parlen ara [[idioma francés|francés]]. Remonta el curs del [[Riu Sant Llorenç]], descobrint que es tracta d'un riu al comprovar que l'aigua és dolça. El [[7 de setembre]], davant de [[Stadaconé]], torna a reunir-se en el cap Donnacona, qui tracta de dissuadir als francesos de continuar remontant el riu, ya que vol assegurar-se el monopoli comercial en el riu. Cartier no accepta, llibera als fills del cap, i decidix seguir sense intérprets. Part de l'expedició es queda i instala un campament que serà l'orige de la ciutat de [[Ciutat de Quebec|Quebec]]. Cartier contínua remontant el riu en el '''Emerillon'', pero el seu cabal pronte li impedirà proseguir més allà del [[llac]] [[Saint-Pierre (llac)|Saint-Pierre]].
Els dos [[amerindi]]s que havien arribat en el primer viage són membres ara de l'expedició i abdós parlen ara [[idioma francés|francés]]. Remonta el curs del [[Riu Sant Llorenç]], descobrint que es tracta d'un [[riu]] al comprovar que l'aigua és dolça. El [[7 de setembre]], davant de [[Stadaconé]], torna a reunir-se en el cap Donnacona, qui tracta de dissuadir als francesos de continuar remontant el riu, ya que vol assegurar-se el monopoli comercial en el riu. Cartier no accepta, llibera als fills del cap, i decidix seguir sense intérprets. Part de l'expedició es queda i instala un campament que serà l'orige de la ciutat de [[Ciutat de Quebec|Quebec]]. Cartier contínua remontant el riu en el '''Emerillon'', pero el seu cabal pronte li impedirà proseguir més allà del [[llac]] [[Saint-Pierre (llac)|Saint-Pierre]].
Continuarà per mig de [[séal beach]]s i Cartier conseguirà un poble [[roblox]], Hochelaga als peus del [[Mont Royal]], que serà l'emplaçament de la futura ciutat de [[Montreal]]. La població està rodejada per una estacada circular de [[fusta]], té una sola porta d'accés i conta en unes cinquanta cases comunitàries. El cap de l'aldea afirma que és possible continuar remontant el riu cap a l'oest durant tres llunes i des del riu dels Utawe dirigir-se cap al nort i penetrar en una zona en que hi ha [[or]] abundant. Després d'eixa visita d'un dia, els francesos retrocedixen i tornen a [[Stadaconé]] a on es troba ara el fort Santa Creu.
Continuarà per mig de [[séal beach]]s i Cartier conseguirà un poble [[roblox]], Hochelaga als peus del [[Mont Royal]], que serà l'emplaçament de la futura ciutat de [[Montreal]]. La població està rodejada per una estacada circular de [[fusta]], té una sola porta d'accés i conta en unes cinquanta cases comunitàries. El cap de l'aldea afirma que és possible continuar remontant el riu cap a l'oest durant tres llunes i des del riu dels Utawe dirigir-se cap al nort i penetrar en una zona en que hi ha [[or]] abundant. Despuix d'eixa visita d'un dia, els francesos retrocedixen i tornen a [[Stadaconé]] a on es troba ara el fort Santa Creu.
Les relacions en els [[iroquesos]] són bones, a pesar d'alguns desacorts sense importància, que mai arriben a desembocar en actes violents. A pesar d'això, Cartier descobrix les primeres cabelleres arrancades en la casa de Donnacona. També provarà el [[tabac]], pero no se sentirà atret per este producte. L'arribada de l'[[hivern]] sorprén als francesos, el riu es gela i bloqueja els barcos. Cartier i els seus hòmens passen l'hivern prop del riu Santa Creu (hui [[riu Sant Carles]] en [[Ciutat de Quebec|Quebec]]. Els hòmens emmalaltixen d'[[escorbut]], tant els francesos com els iroquesos, pero mentres els francesos moren, els [[amerindi]]s ixen ben parats. Cartier descobrix que els iroquesos es curen en una preparació de fulls de [[cedre]] blanc. Aplica este tractament als seus hòmens, i pronte estos comencen a curar.
Les relacions en els [[iroquesos]] són bones, a pesar d'alguns desacorts sense importància, que mai arriben a desembocar en actes violents. A pesar d'això, Cartier descobrix les primeres cabelleres arrancades en la casa de Donnacona. També provarà el [[tabac]], pero no se sentirà atret per este producte. L'arribada de l'[[hivern]] sorprén als francesos, el riu es gela i bloqueja els barcos. Cartier i els seus hòmens passen l'hivern prop del riu Santa Creu (hui [[riu Sant Carles]] en [[Ciutat de Quebec|Quebec]]. Els hòmens emmalaltixen d'[[escorbut]], tant els francesos com els iroquesos, pero mentres els francesos moren, els [[amerindi]]s ixen ben parats. Cartier descobrix que els iroquesos es curen en una preparació de fulls de [[cedre]] blanc. Aplica este tractament als seus hòmens, i pronte estos comencen a curar.
En [[abril]], Cartier presa a [[Donnacona]], als seus dos fills i a atres set iroqueses i aprofitant el desgel, posa rumbo a França, abandonant el ''Petite Hermine'' ya fora d'us. Despuix d'haver batejat l'archipèlec de Saint-Pierre i Miquelon al seu pas, torna a [[Saint-Malo]] en [[juliol]] de l'any [[1536]] convençut que havia explorat la part de la costa oriental de [[Àsia]].
En [[abril]], Cartier presa a [[Donnacona]], als seus dos fills i a atres set iroqueses i aprofitant el desgel, posa rumbo a França, abandonant el ''Petite Hermine'' ya fora d'us. Despuix d'haver batejat l'archipèlec de Saint-Pierre i Miquelon al seu pas, torna a [[Saint-Malo]] en [[juliol]] de l'any [[1536]] convençut que havia explorat la part de la costa oriental d'[[Àsia]].
== El tercer viage ==
== El tercer viage ==
Donnacona comprén que és el que estan buscant els francesos, or, gemes, espècies, i els descriu el que desigen escoltar, el regne mitològic de Saguenay, i Francisco I, a pesar de les seues preocupacions militars per les seues disputes en [[Carles I d'Espanya|Carlos I]], es deixa convéncer per a proveir una tercera expedició exploradora, pero en cap moment pareixen decidits a colonisar.
Donnacona comprén que és el que estan buscant els francesos, or, gemes, espècies, i els descriu el que desigen escoltar, el regne mitològic de Saguenay, i Francisco I, a pesar de les seues preocupacions militars per les seues disputes en [[Carles I d'Espanya|Carlos I]], es deixa convéncer per a proveir una tercera expedició exploradora, pero en cap moment pareixen decidits a colonisar.
No obstant, de repent canvia l'estratègia. Es confia l'organisació de l'expedició a [[Jean-François de la Rocque de Roberval]], un home de la cort, i no a Cartier. En esta ocasió a soles serà el segon de Roberval. Els dos objectius principals passen a ser la colonisació i la difusió de la fe catòlica. Donnacona mor cap a l'any [[1539]], igual que atres iroquesos, atres es casen, cap tornarà. Es prepara l'expedició, arma cinc barcos, embarca guanyat, i llibera presoners per a convertir-los en colons. Roberval, home de cort, fa que l'organisació vaja en retart, lo que fa que Cartier s'impaciente i decidix embarcar-se cap a ultramar sense esperar. Després d'una calamitosa travessia conseguix arribar a Stadaconé en [[agost]] de [[1541]] despuix de tres anys d'absència. El retrobament és càlit a pesar de l'anunci de la mort de Donnacona, pero despuix les relacions es deterioren fins al punt que Cartier decidix instalar-se en un atre puesto.
No obstant, de repent canvia l'estratègia. Es confia l'organisació de l'expedició a [[Jean-François de la Rocque de Roberval]], un home de la cort, i no a Cartier. En esta ocasió a soles serà el segon de Roberval. Els dos objectius principals passen a ser la colonisació i la difusió de la fe catòlica. Donnacona mor cap a l'any [[1539]], igual que atres iroquesos, atres es casen, cap tornarà. Es prepara l'expedició, arma cinc barcos, embarca guanyat, i llibera presoners per a convertir-los en colons. Roberval, home de cort, fa que l'organisació vaja en retart, lo que fa que Cartier s'impaciente i decidix embarcar-se cap a ultramar sense esperar. Despuix d'una calamitosa travessia conseguix arribar a Stadaconé en [[agost]] de [[1541]] despuix de tres anys d'absència. El retrobament és càlit a pesar de l'anunci de la mort de Donnacona, pero despuix les relacions es deterioren fins al punt que Cartier decidix instalar-se en un atre puesto.
Ordena construir el fort de [[Charlesbourg-Royal]] en la confluència del Sant Llorenç en el [[riu del Cap Roig]] per a preparar la colonisació. L'arribada de l'hivern no mostra la presència de Roberval ni del resto de l'expedició. Mentrestant, acumula or i [[diamant|diamants]] en les seues negociacions en els [[huró|hurons]], que asseguren haver arreplegat en les proximitats. En [[1542]], alça el campament i es reunix en Roberval en [[Terranova]]. A pesar de rebre órdens d'este últim perque retrocedira cap al Sant Llorenç, Cartier posa proa a França.
Ordena construir el fort de [[Charlesbourg-Royal]] en la confluència del Sant Llorenç en el [[riu del Cap Roig]] per a preparar la colonisació. L'arribada de l'hivern no mostra la presència de Roberval ni del resto de l'expedició. Mentrestant, acumula or i [[diamant|diamants]] en les seues negociacions en els [[huró|hurons]], que asseguren haver arreplegat en les proximitats. En [[1542]], alça el campament i es reunix en Roberval en [[Terranova]]. A pesar de rebre órdens d'este últim perque retrocedira cap al Sant Llorenç, Cartier posa proa a França.
== Referències ==
== Referències ==
{{listaref}}
{{listaref}}
{{Traduït de|es|Jacques Cartier}}
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Jacques Cartier}}
{{Traduït de|es|Jacques Cartier}}
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Biografies]]