Canvis

  - Sánchez Meca, Diego: Historia de la Filosofía Antigua y Medieval. Ed. S. L. - Dykinson, 2013</ref>===

  - Sánchez Meca, Diego: Historia de la Filosofía Antigua y Medieval. Ed. S. L. - Dykinson, 2013</ref>===

Les arrels de la filosofia occidental estan en Plató i Aristòtil, el primer és discípul de Sòcrates i el segon és discípul de Plató. Plató creïa no soles en l'immortalitat de l'ànima, sino també en la seua preexistència abans del naiximent de les persones. Els dos basen la seua creència en les propietats espirituals de l'ànima.<br />

Les arrels de la filosofia occidental estan en Plató i Aristòtil, el primer és discípul de Sòcrates i el segon és discípul de Plató. Plató creïa no soles en l'immortalitat de l'ànima, sino també en la seua preexistència abans del naiximent de les persones. Els dos basen la seua creència en les propietats espirituals de l'ànima.<br />

[[Archiu:220px-Plato Pio-Clemetino Inv305.jpg|miniaturadeimagen|Plató (387 a. C. - 347 a. C.). Escultura del Museu Pio-Clementí del Vaticà, del sigle IV a. C.]]

[[Archiu:Plato Pio-Clemetino Inv305.jpg|miniaturadeimagen|Plató (387 a. C. - 347 a. C.). Escultura del Museu Pio-Clementí del Vaticà, del sigle IV a. C.]]

L'ànima és el principi immaterial que dona unitat al cos d'un ser viu; allò que fa que l'organisme, a pesar de tindre moltes parts, funcione com un sol subjecte; allò que manté unides i coordinades les parts d'un ser viu; que no pot ser un component material, perque a continuació nos hauríem de preguntar com s'unix eixa part coordinadora a lo restant del cos. És, com hem dit adés, un principi immaterial que informa totes les parts del cos.<br />

L'ànima és el principi immaterial que dona unitat al cos d'un ser viu; allò que fa que l'organisme, a pesar de tindre moltes parts, funcione com un sol subjecte; allò que manté unides i coordinades les parts d'un ser viu; que no pot ser un component material, perque a continuació nos hauríem de preguntar com s'unix eixa part coordinadora a lo restant del cos. És, com hem dit adés, un principi immaterial que informa totes les parts del cos.<br />

[[Archiu:Aristoteles.jpg|miniaturadeimagen|Aristòtil (384 a. C. - 322 a. C.). Bust del ''Palazzo Altemps'' en Roma]]

[[Archiu:Aristoteles.jpg|miniaturadeimagen|Aristòtil (384 a. C. - 322 a. C.). Bust del ''Palazzo Altemps'' en Roma]]

=== Immortalitat de l'ànima segons l'antiguetat clàssica ===

=== Immortalitat de l'ànima segons l'antiguetat clàssica ===

En la lliteratura clàssica grecorromana, es traslluïx la creença en que les ànimes dels morts continuen existint, encara que en un inframón, al que nomenen ''l'hades'', del qual no es pot eixir, ni poden comunicar-se en els vius, ni poden realisar cap activitat; les ànimes estan com a dormides. L'hades és descrit per primera vegada per Homer (sigle VIII a. C.) en les seues obres ''L'Ilíada'' i ''L'Odisea'', i el nom és una simplificació del terme "regne d'Hades", deïtat grega que governa les ànimes dels morts.<br />

En la lliteratura clàssica grecorromana, es traslluïx la creença en que les ànimes dels morts continuen existint, encara que en un inframón, al que nomenen ''l'hades'', del qual no es pot eixir, ni poden comunicar-se en els vius, ni poden realisar cap activitat; les ànimes estan com a dormides. L'hades és descrit per primera vegada per Homer (sigle VIII a. C.) en les seues obres ''L'Ilíada'' i ''L'Odisea'', i el nom és una simplificació del terme "regne d'Hades", deïtat grega que governa les ànimes dels morts.<br />

[[Archiu:319px-Homer Musei Capitolini MC559.jpg|miniaturadeimagen|Homer (sigle VIII a. C.). Bust romà del sigle II a. C. en els Museus Capitolins de Roma]]

[[Archiu:Homer Musei Capitolini MC559.jpg|miniaturadeimagen|Homer (sigle VIII a. C.). Bust romà del sigle II a. C. en els Museus Capitolins de Roma]]

És cert que existix també la ''nigromància'', activitat que eixercixen algunes persones en dots especials, rebudes com a regal d'alguna divinitat. Estes persones eren capaces de comunicar-se en els difunts i transmetre mensages dels difunts per al vius, generalment en propòsits d'endevinació del futur. Coneguda és l'activitat nigromàntica de la ''pítia'' de l'oràcul de Delfos<ref>GRAVES, Robert: Los mitos griegos, I, pág. 97. Alianza Editorial, Madrid, 2001, ISBN 84-206-7262-9</ref>.<br />

És cert que existix també la ''nigromància'', activitat que eixercixen algunes persones en dots especials, rebudes com a regal d'alguna divinitat. Estes persones eren capaces de comunicar-se en els difunts i transmetre mensages dels difunts per al vius, generalment en propòsits d'endevinació del futur. Coneguda és l'activitat nigromàntica de la ''pítia'' de l'oràcul de Delfos<ref>GRAVES, Robert: Los mitos griegos, I, pág. 97. Alianza Editorial, Madrid, 2001, ISBN 84-206-7262-9</ref>.<br />

La creença en l'existència de l'hades i d'una situació d'infraexistència de les ànimes dels morts era prou general en tot Occident, i no es diferencia molt d'allò que creïen els judeus en l'època anterior a l'invasió de Palestina pels assiris i els caldeus (que ocorregueren en els segles VIII a VI abans de Crist). Els judeus parlaven del ''sheol'', de característiques semblants a l'hades, i encara que els judeus piadosos mostraven l'esperança de que Deu els protegiria en el sheol, lo ben cert és que el comú dels judeus esperava en esta vida la retribució de les bones obres o el castic de les males obres, be en els autors dels fets o be en la seua descendència, puix no esperaven molta activitat per a les ànimes en el sheol. Aixina, en els salm 87 (88) escriu l'autor: “¿faràs tu maravelles pels morts? ¿s'alçaran les ombres per a donar-te gràcies? ¿s'anuncia en el sepulcre la teua misericòrdia, o la teua fidelitat en el regne de la mort? ¿es coneixen les teues maravelles en la tenebra, o la teua justícia en el país de l'oblit?”<ref>Traducció feta a partir de la versió llitúrgica espanyola del salm.</ref>. Arguments que donen força a la seua petició en la que demana a Deu que el lliure de la mort.<br />

La creença en l'existència de l'hades i d'una situació d'infraexistència de les ànimes dels morts era prou general en tot Occident, i no es diferencia molt d'allò que creïen els judeus en l'època anterior a l'invasió de Palestina pels assiris i els caldeus (que ocorregueren en els sigles VIII a VI abans de Crist). Els judeus parlaven del ''sheol'', de característiques semblants a l'hades, i encara que els judeus piadosos mostraven l'esperança de que Deu els protegiria en el sheol, lo ben cert és que el comú dels judeus esperava en esta vida la retribució de les bones obres o el castic de les males obres, be en els autors dels fets o be en la seua descendència, puix no esperaven molta activitat per a les ànimes en el sheol. Aixina, en els salm 87 (88) escriu l'autor: “¿faràs tu maravelles pels morts? ¿s'alçaran les ombres per a donar-te gràcies? ¿s'anuncia en el sepulcre la teua misericòrdia, o la teua fidelitat en el regne de la mort? ¿es coneixen les teues maravelles en la tenebra, o la teua justícia en el país de l'oblit?”<ref>Traducció feta a partir de la versió llitúrgica espanyola del salm.</ref>. Arguments que donen força a la seua petició en la que demana a Deu que el lliure de la mort.<br />

Els antics egipcis diferenciaven diversos graus de benestar en el món dels morts, cosa que justifica la preparació dels soterraments per part de la gent més adinerada, com per eixemple les famoses piràmides per als faraons; es tractava de guanyar el favor de les divinitats davant d'un juí a l'ànima; en l'Egipte primitiu, es creïa que les ànimes dels bons eren acollides per ''Osiris'', deesa de la resurrecció, i les roïnes quedaven en poder d'''Ammit'', deu devorador del morts. Pero sempre les referències a la vida despuix de la mort descriuen una existència d'ombres, inferior a la vida tal com es coneix en este món<ref>- Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3<br />

Els antics egipcis diferenciaven diversos graus de benestar en el món dels morts, cosa que justifica la preparació dels soterraments per part de la gent més adinerada, com per eixemple les famoses piràmides per als faraons; es tractava de guanyar el favor de les divinitats davant d'un juí a l'ànima; en l'Egipte primitiu, es creïa que les ànimes dels bons eren acollides per ''Osiris'', deesa de la resurrecció, i les roïnes quedaven en poder d'''Ammit'', deu devorador del morts. Pero sempre les referències a la vida despuix de la mort descriuen una existència d'ombres, inferior a la vida tal com es coneix en este món<ref>- Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3<br />

El Catecisme de l'Iglésia Catòlica<ref>Catecisme de l'Iglésia Catòlica, punts 1020 i següents. La "Conferència Episcopal Española" ha publicat la 3ª Edició oficial en castellà.</ref> afirma que al final de la vida present l'ànima es presenta davant de Deu que la jujarà i passarà a la vida de felicitat eterna en el ''Cel'', a una purificació en espera del Juí Final (el ''Purgatori''), o a la condenació eterna en ''l'Infern''. I que al final dels temps, Jesucrist vindrà al món, resucitarà als morts i farà el ''Juí Final o Universal'', i totes les persones, en el seu cos i la seua ànima, seran destinades per a sempre al ''Cel'' o a ''l'Infern''.<br />

El Catecisme de l'Iglésia Catòlica<ref>Catecisme de l'Iglésia Catòlica, punts 1020 i següents. La "Conferència Episcopal Española" ha publicat la 3ª Edició oficial en castellà.</ref> afirma que al final de la vida present l'ànima es presenta davant de Deu que la jujarà i passarà a la vida de felicitat eterna en el ''Cel'', a una purificació en espera del Juí Final (el ''Purgatori''), o a la condenació eterna en ''l'Infern''. I que al final dels temps, Jesucrist vindrà al món, resucitarà als morts i farà el ''Juí Final o Universal'', i totes les persones, en el seu cos i la seua ànima, seran destinades per a sempre al ''Cel'' o a ''l'Infern''.<br />

[[Archiu:Infierno.jpg|miniaturadeimagen|Ilustració de la Divina Comèdia de Dante Alighieri]]

[[Archiu:The Divine comedy of Dante Alighieri (1901) (14781443091).jpg|miniaturadeimagen|Ilustració de la Divina Comèdia de Dante Alighieri]]

En estes afirmacions hi ha dos realitats diferenciades:<br />

En estes afirmacions hi ha dos realitats diferenciades:<br />

La creença en el ''Juí Final'' té el seu orige en la predicació del profetes del poble judeu en els últims sigles abans de Crist, que ve replegada en els llibres dels Profetes del nomenat ''Antic Testament'' en la Bíblia. Són, per tant, paraules que judeus i cristians consideren com a inspirades per Deu.<br />

La creença en el ''Juí Final'' té el seu orige en la predicació del profetes del poble judeu en els últims sigles abans de Crist, que ve replegada en els llibres dels Profetes del nomenat ''Antic Testament'' en la Bíblia. Són, per tant, paraules que judeus i cristians consideren com a inspirades per Deu.<br />

 

En temps dels profetes ''Isaïes'' i ''Jeremies'' (sigles VII i VI abans de Crist), el poble judeu estava sent castigat per Deu pel seu incompliment de la Llei que havien pactat en temps de Moisés; Llei moral que tenia la màxima expressió en els ''Dèu Manaments''. El castic consistia en l'invasió dels territoris dels regnes d'Israel i Judà pels assiris primer, i pels babilonis més tart, la conquesta de Jerusalem pels babilonis i la deportació dels principals judeus (any 587 a. C.). Els profetes manifesten que estos castics tenen una finalitat purificadora; Deu purifica al poble dels pecats per a poder-lo perdonar més tart<ref>Isaïes capítul 48, versícul 10; Jeremies capítul 9, versícul6</ref>. I en efecte, Jerusalem és de nou reconstruïda pels judeus que tornen de la deportació uns 50 anys més tart.<br />

En temps dels profetes ''Isaïes'' i ''Jeremies'' (sigles VII i VI abans de Crist), el poble judeu estava sent castigat per Deu pel seu incompliment de la Llei que havien pactat en temps de Moisés; Llei moral que tenia la màxima expressió en els ''Dèu Manaments''. El castic consistia en l'invasió dels territoris dels regnes d'Israel i Judà pels assiris primer, i pels babilonis més tart, la conquesta de Jerusalem pels babilonis i la deportació dels principals judeus (any 587 a. C.). Els profetes manifesten que estos castics tenen una finalitat purificadora; Deu purifica al poble dels pecats per a poder-lo perdonar més tart<ref>Isaïes capítul 48, versícul 10; Jeremies capítul 9, versícul6</ref>. I en efecte, Jerusalem és de nou reconstruïda pels judeus que tornen de la deportació uns 50 anys més tart.<br />

Si el Juí Particular es veu convenient per a que les ànimes puguen fruir del cel o patir l'infern abans que vinga la resurrecció dels morts, o siga, l'estat que nomenarem ''escatologia intermija'' en el pròxim capítul, la conveniència del Juí Universal és defesa per molts ''Pares de l'Iglésia'', o sants escritors dels primers sigles, per a que quede manifesta a totes les persones la Justícia i Sabiduria de Deu, ya que el be i el mal que cada u fa repercutix en el be i el mal de les atres persones: la vida d'un sant ha fet molt de be a moltíssimes persones, pel seu eixemple, i per això es vorà justificat un premi molt elevat; i al contrari, el mal fet per algunes persones ha donat mal eixemple a uns atres, i per això es vorà justificat el castic dur dels qui han donat eixe mal eixemple<ref>Estes idees poden trobar-se, per eixemple, en les Cartes de Sant Clement romà, el tercer successor de Sant Pere com a bisbe de Roma, o siga, el tercer Papa de l'història.</ref>.<br />

Si el Juí Particular es veu convenient per a que les ànimes puguen fruir del cel o patir l'infern abans que vinga la resurrecció dels morts, o siga, l'estat que nomenarem ''escatologia intermija'' en el pròxim capítul, la conveniència del Juí Universal és defesa per molts ''Pares de l'Iglésia'', o sants escritors dels primers sigles, per a que quede manifesta a totes les persones la Justícia i Sabiduria de Deu, ya que el be i el mal que cada u fa repercutix en el be i el mal de les atres persones: la vida d'un sant ha fet molt de be a moltíssimes persones, pel seu eixemple, i per això es vorà justificat un premi molt elevat; i al contrari, el mal fet per algunes persones ha donat mal eixemple a uns atres, i per això es vorà justificat el castic dur dels qui han donat eixe mal eixemple<ref>Estes idees poden trobar-se, per eixemple, en les Cartes de Sant Clement romà, el tercer successor de Sant Pere com a bisbe de Roma, o siga, el tercer Papa de l'història.</ref>.<br />

Respecte del final del món present, la seua transformació en un nou món, açò ve ya anunciat en la profecia ''d'Isaïes'', com hem vist més amunt (Isaïes, capítul 65, versículs 17 i següents), i és predicat per ''Jesucrist''. En el capítul 24 de l'Evangeli segons ''Sant Mateu'', Jesús indica que no es coneix el moment de la ''Fi del Món'', i ho fa per mig d'imàgens, com "Quant al dia i l'hora, ningú ho coneix, ni els àngels del cel ni el Fill, sino només el Pare", o com la comparació en la vinguda del ''diluvi universal'', que la gent no esperava. Les senyals de la fi del món que es comenten en este capítul de ''l'Evangeli'', en la predicació de l'apòstol ''Sant Pau'' (especialment en les cartes als cristians de Tesalònica), i en el nomenat llibre de ''l'Apocalipsis'' de l'apòstol ''Sant Joan'', venen donant-se en realitat a lo llarc de tota l'història de l'humanitat: les catàstrofes naturals, la predicació del cristianisme per tot el món, el "''Anticrist''", personage que en el seu poder i la seua predicació fa perdre la fe a molts cristians, les persecucions als cristians... Per això la tradició cristiana ha vist sempre en la predicació d'estes veritats una cridada a estar vigilants, complint sempre ''la llei de Deu'', perque el dia menys pensat nos demanaran contes en el ''Juí Final''; no n'hi ha cap doctrina oficial respecte del moment en que vindrà ''la Fi del Món''.<br />

Respecte del final del món present, la seua transformació en un nou món, açò ve ya anunciat en la profecia ''d'Isaïes'', com hem vist més amunt (Isaïes, capítul 65, versículs 17 i següents), i és predicat per ''Jesucrist''. En el capítul 24 de l'Evangeli segons ''Sant Mateu'', Jesús indica que no es coneix el moment de la ''Fi del Món'', i ho fa per mig d'imàgens, com "Quant al dia i l'hora, ningú ho coneix, ni els àngels del cel ni el Fill, sino només el Pare", o com la comparació en la vinguda del ''diluvi universal'', que la gent no esperava. Les senyals de la fi del món que es comenten en este capítul de ''l'Evangeli'', en la predicació de l'apòstol ''Sant Pau'' (especialment en les cartes als cristians de Tesalònica), i en el nomenat llibre de ''l'Apocalipsis'' de l'apòstol ''Sant Joan'', venen donant-se en realitat a lo llarc de tota l'història de l'humanitat: les catàstrofes naturals, la predicació del cristianisme per tot el món, el "''Anticrist''", personage que en el seu poder i la seua predicació fa perdre la fe a molts cristians, les persecucions als cristians... Per això la tradició cristiana ha vist sempre en la predicació d'estes veritats una crida a estar vigilants, complint sempre ''la llei de Deu'', perque el dia menys pensat nos demanaran contes en el ''Juí Final''; no n'hi ha cap doctrina oficial respecte del moment en que vindrà ''la Fi del Món''.<br />

També podem preguntar-nos si la predicació d'un final del món conegut és compatible en allò que ensenya la Ciència actual. Pero clar, les idees sobre el futur de l'Univers van fluctuant segons evolucionen les escoles científiques. Si el materialisme tradicional, que seguien els teòrics marxistes, parlava d'un ''Univers estàtic'', compatible en l'idea d'una ''matèria eterna'', l'actual ''model estàndart'' sobre l'orige i evolució de l'Univers parla d'un començament (el ''Big Bang'') i d'un final, per l'expansió continuada de l'Univers que deixarà una realitat sense fonts d'energia, incapaç d'albergar vida; o be un Univers colapsat pels forats negres<ref>cfr. artículs de la Wikipedia sobre "Teoría del Big Bang" (es.wikipedia.org/wiki/Big_Bang) i "Expansión acelerada del Universo"(es.wikipedia.org/wiki/Expansión_acelerada_del_Universo).</ref>.<br />

També podem preguntar-nos si la predicació d'un final del món conegut és compatible en allò que ensenya la Ciència actual. Pero clar, les idees sobre el futur de l'Univers van fluctuant segons evolucionen les escoles científiques. Si el materialisme tradicional, que seguien els teòrics marxistes, parlava d'un ''Univers estàtic'', compatible en l'idea d'una ''matèria eterna'', l'actual ''model estàndart'' sobre l'orige i evolució de l'Univers parla d'un començament (el ''Big Bang'') i d'un final, per l'expansió continuada de l'Univers que deixarà una realitat sense fonts d'energia, incapaç d'albergar vida; o be un Univers colapsat pels forats negres<ref>cfr. artículs de la Wikipedia sobre "Teoría del Big Bang" (es.wikipedia.org/wiki/Big_Bang) i "Expansión acelerada del Universo"(es.wikipedia.org/wiki/Expansión_acelerada_del_Universo).</ref>.<br />

Aixina i tot, n'hi ha en ''l'Evangeli'' uns passages que només poden interpretar-se si s'accepta l'existència d'un estat intermig entre la mort individual i la Fi del Món:<br />

Aixina i tot, n'hi ha en ''l'Evangeli'' uns passages que només poden interpretar-se si s'accepta l'existència d'un estat intermig entre la mort individual i la Fi del Món:<br />

 

* ''La paràbola del ric 'Epuló' i el pobre Llàzer''. Jesucrist parla en naturalitat als oyents judeus, donant per assentat que és la creença del públic que l'escolta, d'una situació en que el ric ya mort patix torments, i el pobre ya mort és feliç, i és abans de la Fi del Món, perque el ric vol que Abraham envie a Llàzer a parlar als seus parents, que encara estan vius<ref>Evangeli segons Sant Lluc, capítul 16, versículs 22 i ss.</ref>.<br />

* ''La paràbola del ric 'Epuló' i el pobre Llàzer''. Jesucrist parla en naturalitat als oyents judeus, donant per assentat que és la creença del públic que l'escolta, d'una situació en que el ric ya mort patix torments, i el pobre ya mort és feliç, i és abans de la Fi del Món, perque el ric vol que Abraham envie a Llàzer a parlar als seus parents, que encara estan vius<ref>Evangeli segons Sant Lluc, capítul 16, versículs 22 i ss.</ref>.<br />

La doctrina catòlica del ''Purgatori'' reforça la pràctica de la solidaritat entre els cristians, perque sabem que podem ajudar a les persones benvolgudes inclús en acabant de la mort, i aumenta l'esperança d'aplegar al Cel, perque sabem que els demés cristians nos ajudaran en la purificació de les nostres imperfeccions<ref>Benedicte XVI, Carta encíclica Spe salvi, 30-XI-2007, n. 48</ref>.<br />

La doctrina catòlica del ''Purgatori'' reforça la pràctica de la solidaritat entre els cristians, perque sabem que podem ajudar a les persones benvolgudes inclús en acabant de la mort, i aumenta l'esperança d'aplegar al Cel, perque sabem que els demés cristians nos ajudaran en la purificació de les nostres imperfeccions<ref>Benedicte XVI, Carta encíclica Spe salvi, 30-XI-2007, n. 48</ref>.<br />

Quan l'Iglésia parla del ''Purgatori'', no fa referència a un lloc, puix que les ànimes no són materials i no ocupen lloc, sino a un ''estat de purificació'', tal com va ser aclarit en el ''Concili de Florència'' (1431).

Quan l'Iglésia parla del ''Purgatori'', no fa referència a un lloc, puix que les ànimes no són materials i no ocupen lloc, sino a un ''estat de purificació'', tal com va ser aclarit en el ''Concili de Florència'' (1431).