68 589
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Archiu:Latin E.svg|150px|miniaturadeimagen|Lletra E]]
La '''E''', '''e''' en minúscula, és la quinta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i segona de les [[vocal]]s. El seu nom és '''e'''. També pot dur accent greu ('''è''') i accent agut ('''é''').
La '''E''', '''e''' en minúscula, és la quinta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i segona de les [[vocal]]s. El seu nom és '''e'''. També pot dur accent greu ('''è''') i accent agut ('''é''').
És general en valencià pronunciar com si fora una a la e de les paraules que comencen per en-, em-, es- i eix- (''ascomençar'', ''aixugar'', ''antendre'', ''ambolicar''... en conte de: escomençar, eixugar, entendre, embolicar...) això és un coloquialisme inadmissible en el valencià estàndart oral.
És general en valencià pronunciar com si fora una a la e de les paraules que comencen per en-, em-, es- i eix- (''ascomençar'', ''aixugar'', ''antendre'', ''ambolicar''... en conte de: escomençar, eixugar, entendre, embolicar...) això és un coloquialisme inadmissible en el valencià estàndart oral.
En moltes zones la e, especialment al costat de palatals, se tanca en [[i]] (''sinyor'', ''istiu'', ''ginoll''... en conte de: senyor, estiu, genoll...) açò és un vulgarisme no admissible en el valencià estàndart oral.
=== Regles de la e oberta ===
=== Regles de la e oberta ===
a. Quan a la e tònica li seguixca una i en la sílaba següent: geni, premi, misteri, epidèrmic, endèmic… Solament s’exceptuen estes paraules: Valéncia, Dénia, série, béstia, sério/a, séquia, sénia, sépia, ténia, iglésia i església.
a. Quan a la e tònica li seguixca una i en la sílaba següent: geni, premi, misteri, ciència, epidèrmic, comèdia, endèmic… Solament s’exceptuen estes paraules: Valéncia, Dénia, série, béstia, sério/a, séquia, sénia, sépia, ténia, iglésia i església.
b. Quan la e tònica vaja seguida, en la sílaba següent, per una u: crèdul, mèdula, perpetu, pèrdua…
b. Quan la e tònica vaja seguida, en la sílaba següent, per una u: crèdul, mèdula, cèlula, perpetu, pèrdua…
c. Quan la e tònica vaja seguida per alguna de les següents consonants o grups:
c. Quan la e tònica vaja seguida per alguna de les següents consonants o grups:
* e + rr: guerra, serra, ferro, verro…
* e + rr: guerra, serra, ferro, verro…
* e + r + consonant que no siga labial (m, p, b) o velar (k, g): inversa, vert, merla, infern, caterva…
* e + r + consonant que no siga labial (m, p, b) o velar (k, g): inversa, vert, merla, infern, caterva, vèrtola, vèrtebra…
* e + consonant labial (m, p, b), llevat de Josep, eixemple i Pep; en tots els atres casos és tancada: fem, ceba, cep…
* e + consonant labial (m, p, b), llevat de Josep, eixemple i Pep; en tots els atres casos és tancada: fem, ceba, cep…
* e + x [ks]: nexe, text, pretext, sext…
* e + x [ks]: nexe, text, pretext, èxtasis, èxodo, sext…
* e + l: tela, mel, empelt, Elig, llevat de: armela que es pronuncia en la e tancada.
* e + l: tela, mel, empelt, archipièlec, Elig, llevat de: armela que es pronuncia en la e tancada.
* e + ct/pt (-ect-, -ept-): objecte, precepte, recepta, insecte…
* e + ct/pt (-ect-, -ept-): objecte, anècdota, èctasis, precepte, recepta, insecte…
d. En el diftonc decreixent eu, quan la u procedix de la vocalisació de -d-, -e- o -ty- llatines, sent la e breu en llatí vulgar: peu (peděm), dèu (děcem), preu (prětǐum)... Pero també tenim casos de e tancada: creure (credĕre), creu (crŭce).
d. En el diftonc decreixent eu, quan la u procedix de la vocalisació de -d-, -e- o -ty- llatines, sent la e breu en llatí vulgar: peu (peděm), dèu (děcem), preu (prětǐum)... Pero també tenim casos de e tancada: creure (credĕre), creu (crŭce).
== Vore també==
== Vore també==
*[[Alfabet valencià]]
* [[Alfabet valencià]]
*[[Dígraf]]
* [[Dígraf]]
== Enllaços externs ==
{{DGLV|E}}
{{Commonscat|E}}
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llingüística]]