I

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Lletra I

La I, i en minúscula, és la novena lletra de l'alfabet valencià i tercera de les vocals. El seu nom és i. També pot dur accent agut (í) i diéresis (ï).

Fonètica[editar | editar còdic]

En valencià representa el sò [i], també s'escriu despuix de vocals per a formar els diftoncs decreixents ai, ei, oi i ui, pero en cas de pronunciar-se com a hiats, s'escriuen en diéresis: , , i .

Ortografia[editar | editar còdic]

S'escriu i[editar | editar còdic]

  • A principi, mitan i final de paraula.
  • En les paraules quixal (antigament escrit queixal), giner (no gener) i xixanta (no seixanta ni xeixanta).

S'escriu í i ï[editar | editar còdic]

Vore: Accentuació de la llengua valenciana

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons